TREBALL
DE LECTURA SOBRE EL LLIBRE DE LES BÈSTIES DE RAMON LLULL
a
partir de:
http://www.xtec.es/~lrius1/llull/contenidor.htm
Descripció
dels exercicis a realitzar:
Ex. 1: a Biografia, hi ha un test
de resposta múltiple sobre la seva vida.
Ex 2: a Text o tria de textos, hi ha vicis i virtuts del bon govern
a aparellar amb els eximplis de cada cap de Llull.
Ex 3: a Text o tria de textos, relacionar fragments amb Narració,
descripció, introspecció i diàleg.
Ex 4: a Text o tria de textos,relacionar el final de cada animal en
el llibre amb la seva foto.
Ex. 5: a Text o tria de textos, decàleg del bon governant,i
els alumnes han de dir si ho diu Llull o no.
Ex 6: a Claus: Mapa de viatges de Llull i dir a tots els llocs on
va estar.
Ex 7: a Claus: A qui representa l'home misteriós que arriba
a la taula del rei al Cap. 5.
Ex. 8: a Claus: Quina funció tenen els exemples de l'obra.
Ex. 9: a Claus: Els 10 animals més importants de l'obra i dir
una virtut o un vici que representen a nivell cultural.
Ex. 10: a Claus: Els animals que es carrega Na Renard i de quina manera
ho fa.
Ex. 11: a Claus: És un final just, el de l'obra? Perquè
el rei no és destronat?
Ex. 12: a Obres de Ramon Llull: aparellar títols d'obres amb
obra filosòfica, poètica, didàctica o narrativa.
Ex. 13 : A Sinopsi: ordenar fragments de l'argument del Llibre de
les bèsties.
Ex. 14 a Sinopsi: exercici de Veritable o fals amb parts de l'argument.
PRÒLEG
DEL LLIBRE A CURA D'ALBERT SOLER. Biblioteca Hermes,
L'autor destaca els següents
aspectes:
1. Que Llull va voler canviar
el món i no se'n sortí.
2. Que fou un home apassionat, de vida extraordinària.
3. Que viatjà per Europa, Nord d'Àfrica i Pròxim
Orient, mentre escrivia milers de pàgines de tots els temes.
4. Alguns contemporanis el van considerar un boig, foll, fou un incomprès.
5. Fou autodidacta i tot i això creà un sistema filosòfic
(l'Art lul.liana) per demostrar de forma irrefutable les veritats
de la fe cristiana (existència de Déu, la Santíssima
Trinitat, l'Encarnació en JC) gairebé com si fossin
qüestions de càlcul, per a poder convèncer els
infidels.
6. De l'Art va fer emanar el coneixement de totes les altres ciències:
medicina, astronomia, dret, teologia, filosofia, lògica, retòrica,
mística...fins a uns 265 llibres, en català, llatí
i àrab. No en queda cap d'àrab però sí
moltes traduccions a l'occità, francès,castellà
i italià. També usa molts gèneres literaris:
proverbis,sermons, narracions,poesia,etc. però ell no era conscient
de fer literatura,només de que usava tots els mètodes
possibles per a persuadir.
7. En definitiva, es va inventar una art per ensenyar a tothom, amb
estudis o sense, cristià o no.
8. També va ser home d'acció: es relacionà amb
el poder polític, religiós i intel.lectual, parlant
amb reis, Papes, professors universitaris,etc. París, Roma,
Barcelona, Gènova, Pisa, Orient Pròxim, Viena, Sicília,i
al nord d'Àfrica, on posà en perill la seva vida per
convertir els infidels.
9. Reconeixement de la seva tasca:El rei Jaume II de Mallorca li donà
els diners per a Miramar, un monestir amb13 frares que aprenien àrab.
I al final de la seva vida la Universitat de París, les corts
francesa i catalana i el concili de Viena li otorgaren un cert reconeixement.
10. No va ser clergue, però no duia vida de laic, morir als
84 anys, una edat que superava de llarg la dels seus contemporanis,
i tot el que s'ha dit, li van donar una fama llegendària.
Sobre
EL LLIBRE DE LES BÈSTIES
Pertany al Llibre de meravelles
o Fèlix, que està dividit en 10 capítols: Déu,
àngels, cel, elements, plantes, metalls, bèsties, home,
paradís i infern. És com una enciclopèdia de
tot el creat,i el llibre de les bèsties és el setè,
on el protagonista, Fèlix, va pel món i es va trobant
ermitans, filòsofs i pastors, que han esdevingut savis. Manté
amb ells els diàlegs que serveixen per a cada capítol
o llibre i que estan plens d´EXEMPLES
ELS EXEMPLES o SEMBLANCES són
breus narracions, que traslladen les qüestions abstractes a realitats
quotidianes. De vegades la relació no és evident, i
llavors es transformen en una gimnàstica mental per al lector
Llull pretenia ensenyar el poble,
que no tenia estudis, a través de centenars i centenars de
petites ficcions. Llull volia, i ho va dir algun cop, "donar
ciència al poble".
Tot el llibre de les bèsties
és una faula per parlar dels humans. I no és gens infantil:
es regeix pel principi "El fi justifica els mitjans". Els
personatges cerquen controlar el poder en benefici propi, i tot s'hi
val.
Na Renard vol aconseguir el poder,
però és conscient que no pot, per la seva baixa condició
en la societat animal. Per això vol manar en l'ombra, manipulant
el rei. L'eròtica del poder:des de la política a la
comunitat de veïns o el grup d'amics.
Segurament Llull volia que el
llibre servís d'exemple per a reis com el francès, amb
una gran cort. L'ensenyament final seu és "val més
refiar-se de la gent noble per naixement, que no de la gent de baixa
condició". Aquesta idea ens repugna , des del punt de
vista modern, però és molt medieval, perquè aparella
la noblesa de sang amb la noblesa moral.
El rei Lleó s'anirà
corrompent de mica en mica, caient en errors i injustícies,
manipulat per la guineu, acabant per forçar la Lleoparda, assassinant
a traïció al Lleopard...Llull ens retrata el cantó
fosc de la política.
RESUM
DEL LLIBRE DE LES BÈSTIES
Cap 1. De l'elecció del
rei.
Els animals volen escollir rei
i trien el Lleó. El Bou s'hi oposa perquè menja carn
(altres animals) i proposa el Caval,l que menja herba.Li respon Na
Renard, parlant de l'ordre natural de les coses, establert per Déu
i el Bou li respon que ella ho diu perquè viu de les despulles
que deixa el lleó després de menjar.
L'Ós, el Lleopard i el Linx proposen ajornar l'elecció,
perquè tenen aspiracions a ser rei també.Na Renard se
n'adona i diu l'exemple de l'elecció d'un bisbe en una catedral,
insinuant que si el Lleó no és el rei prendrà
venjança contra els altres, perquè és més
fort. L'Ós,el Lleopard i el Linx tenen por, i el Lleó
és escollit rei.
Un dia tenien consell fins tard i tingueren gana. El Llop i na Renard
els aconsellaren de menjar-se el vedell i el pollí, fills del
Bou i el Cavall, respectivament. Ho van fer i els pares s'enfadaren
tant que van anar a veure l'home perquè els ajudés,
però l'home els va convertir amb animals de treball. Un dia
es van trobar i es lamentaren de la seva situació. Llavors
arribà un carnisser per matar el Bou i el Cavall li aconsellà
que fugís i tornés amb el Lleó.
Cap. 2 Del consell del rei.
El dia de la seva elecció,
el Lleó fa un discurs i demana consellers que l'ajudin en el
govern. Així, es trien l'Ós, el Lleopard, el Linx, la
Serp i el Llop. Na Renard s'enfada perquè no ha estat escollida
i fa l'exemple de la tria dels 12 apòstols de Jesús,
entre la gent més senzilla. Tothom troba un bon exemple, i
la trien a ella per al consell, i ella tria alguns herbívors:
l'Elefant, el Senglar, el Boc, i el Moltó, perquè també
ho siguin.
L'Ós, el Lleopard i el Linx s'adonen que Na Renard comença
a influir massa, i proposen que entri el Gall al consell en comptes
de na Renard. L'Elefant diu que molt bé, però que la
Renard és sàvia i s'ha de quedar. El Lleopard digué
que la guineu i el gall eren enemics naturals i no convenia que estiguessin
junts i Na Renard continuà dient que els animals grans i bells
havien de seral consell, i a la seva llista d'herbívors hi
afegeix el Cervo.
Llavors el Lleopard, secretament, li explica al rei l'exemple del
comte que tenia guerra amb un rei i es guanyà un escrivà
perquè li expliqués les estratègies del rei i
poder-lo guanyar. El rei s'adona que la Renard li està fent
el mateix joc i decideix acceptar el Gall i treure la Renard i els
altres herbívors.
Cap. 3 De la traïció
que Na Renard ordí contra el Rei
La Renard li diu a l'Elefant que
d'ara en endavant no tindran cap conseller que defensi els herbívors
i l'Elefant li respon que espera que la Serp i el Gall ho facin. Renard
explica l'exemple del cristià que confiava en un sarraí,
que només volia matar-lo. Llavors na Renard li diu que ella
farà que l'Elefant sigui el rei. Però l'Elefant té
por que el traeixi, perquè la Renard és carnívora,
i li explica l'exemple del milà que duia una rata i un ermità
pregà a Déu que li caigués a la falda, i així
succeí, igual que després la transformés en una
bella donzella, i l'ermità li volgué donar el sol, la
lluna, el vent, les muntanyes, etc. per marit, i ella només
volgué tornar a ser rata per casar-se amb un rat.
Na Renard veié que l'Elefant sospitava d'ella, i li explicà
un altre exemple
Un home casat en segones núpcies tenia un fill, i la marastra
no el volia, de manera que s'inventà que el noi li havia fet
una proposició deshonesta, i el pare tragué el fill
de casa, per amor a ella. Amb la història , l'Elefant creu
en Renard i li pregunta com matarà el rei i farà que
l'escullin a ell.
Na Renard fa un altre exemple: Els animals d'un país donaven
cada dia una bèstia al lleó perquè no se'ls mengés
a ells, per sorteig. Quan tocà la llebre, tenia tanta por que
li explicà que hi havia un altre lleó que també
deia que era el rei d'aquella terra. El va dur a un estany,el lleó
va veure l'altre lleó a l'aigua, i volgué lluitar-hi
i s'ofegà.
L'Elefant li respon amb un altre exemple: Un rei tenia dos donzells,
un d'ells li veié una puça al vestit i la hi tragué
i el rei li donà 100 monedes d'or. L'altre, envejós,
li posà un poll a la roba, per poder-l'hi treure, però
el rei es va enfadar perquè no li sabia guardar la roba dels
polls i li donà 100 assots.
Na Renard s'adona que l'Elefant té por de ser rei i la Renard
li explica que la Serp del Paradís portà molt de mal
de Eva i que ella ho podrà fer amb el Lleó. Definitivament
Na Renard i l'Elefant acorden matar el rei i repartir-se el poder.
Cap. 4. De com Na Renard fou porter
del rei
El Gat era cambrer del rei i el
Gos era el porter. Na Renard se'n va a buscar el Cavall i el Bou,
però només troba el segon i Na Renard explica al Bou
l'exemple del rei malvat amb els seus súbdits. El Bou li respon
amb l'exemple del canonge que deixa el bisbe malvat i se'n va a viure
amb els pastors per estar tranquil. Na Renard respon amb l'ermità
que anà a veure un mal rei i li preguntà que era millor
per a Deú, la vida ermitana o un bon rei. I en respondre la
segona cosa,l'ermità es quedà amb el rei per aconsellar-lo
en el bon govern. Llavors Na Renard li diu al Bou que han de fer el
mateix amb el Lleó,i que se'n vagi a un prat,pasturi i bramuli
tan fort com sàpiga.
Na Renard se'n va a a la cort i quan el Lleó sent els bramuls
agafa por i la guineu li explica l'exemple de l'aldulf del joglar
que feia sorolls i feu penar a un mico que tenia mantega a dins i
no hi havia res, per representar que els bramuls podrien ser d'una
bèstia petita. Però el Bou continuava bramulant i tothom
tenia por excepte la guineu. Llavors, ella va explicar l'exemple del
corb a qui una serp es menjava els seus fills, i que va robar una
garlanda de joies de la filla del rei perquè quan elssoldats
el perseguissin, la llencés on era la serp i els soldats la
matessin, exemplificant que faria matar el bou per altres o amb astúcia.
Llavors la Serp explica l'exemple
de l'agró que s'havia tornat vell i ja no podia pescar com
abansi li va dir a un cranc que estava trist perquè vindrien
dos grans pescadors a aquell estany i s'endurien molts peixos. El
cranc avisà tots els peixos, que anaren a veure l'agró,
per saber quèfer i ell els va dir que els traslladaria d'un
en un a un altre estany i així va poder menjara cor què
vols. Un dia, l cranc li va demanar que el dugués a l'estany
i tot volant va veure les restes d'espines dels peixos que l'agró
s'havia menjat, li pinçà el coll fort i el matà.
Na Renard explica que per culpa de la Serp del Paradís totes
les serps són dolentes i verinoses i explica l'exemple d'un
savi que va fer fora una serp del consell del rei. Després,
na Renard s'ofereix a dur-li l'animal dels bramuls a la cort, a condició
que ningú li faci mal. Na Renard va a buscar el Bou al prat,
li aconsella humilitat i que demani perdó al Lleó, i
que digui que l'home és molt dolent. Ho fa i el Bou, davant
de tothom explica l'exemple de l'ós, el corb, l'home i la serp
que van caure a una sitja. Va passar un ermità i es va treure
a tots, encara que els tres animals li van dir que no tragués
l'home. L'Ós li va donar mel, el corb una garlanda de la filla
del rei, que era buscada sota càstig per a qui la tingués
amagada. L'ermità es va trobar l'home i la hi va donar perquè
la guardés i l'home el va delatar al rei. La serp anà
a mossegar la mà de la princesa, i el rei demanà qui
podia guarir-la. Per la nit, la serp li digué a l'orella del
rei que l'ermità tenia una herba per curar-la, quan la srp
ja li havia donat i havia explicat com fer-ho. La princesa sanà,
l'home fou castigat i l'ermità sortí de la presó.
El Lleó agafa por del rei dels homes, que el Bou li ha dit
que és molt dolent, i Na Renard li aconsella que li enviïi
joies i i li expressi la seva bona voluntat. Però el Gall s'hi
oposa, dient que Astúcia vencé a Força davant
d'un rei i que si l'home envia missatgers a la cort del Lleó,
veurà que és més feble.Na Renard respon dient
que Déu actua amb Poder no amb Astúcia, i que han de
ser victoriosos aquells que actuen amb Poder o armes iguals a les
de Déu. El Lleó pregunta quins consellers hi envia,
i la Renard aconsella que ho decideixi el Bou, perquè ja coneix
els homes. I el Bou proposa al Lleopard, i el Linx, com a missatgers,
el Gos i el Gat com a regals.
Llavors, fa que el Bou sigui el seu cambrer i na Renard el seu porter.
Cap.5 Dels missatgers que el Lleó
envià al rei dels homes.
El Lleó diu als seus missatgers
que siguin amables i no tinguin vicis. A l'entrada de la cort dels
homes, troben uns prostitutes, i el Lleopard explica l'exemple de
la muller que es torna luxuriosa en veure una prostituta prop de casa
seva, fins a fer-li banyes al marit, i dels dos bocs que es barallaven
i una guineu llepava la sang que els queia fins que l'enganxaren entremig
de les banyes i la mataren.
Els animals van a demanar veure el rei, però aquell rei es
fa pregar molt per expressar el seu poder i no es deixa veure. Un
home que també espera diu que a Déu se'l pot veure i
parlar-hi quan hom vol, i el Linx explica l'exemple del rei que volia
casar la filla amb un altre rei i va fer enviar un cavaller que, per
boca dels pagesos sabé que aquell rei era dolent, i per boca
dels joglars que era amant de dones, caçador, etc. I la princesa
no s'hi casà.
Al final, arriben davant del rei dels homes, i li lliuren una carta
del Lleó, amb un exemple de bones relacions entre rei i emperador.El
rei dóna al Gat a un draper i el Gos a un caçador, amb
qui haurà de caçar animals menuts, de la cort del Lleó.
Un dia, el rei dels homes fa una festa i convida els missatgers, però
hi ha cançons i danses deshonestes i tothom les riu.Llavors
es presenta un home pobre i amb llarga barba avisant que Déu
no oblida el que està passant, perquè no l'estan servint.
Llavors arriba un veguer i li presenta una mort injusta i el rei mana
penjar a l'assassí, que li demana perdó. El rei no ho
fa.
Quan els missatgers tornen a l'hostal, l'hostaler plora perquè
el rei els demana més diners per culpa d'haver fet festes i
donat allotjament als seus convidats, i ell no té diners, I
que el rei feia corts dos cops l'any I que aquelles corts ostaven
la pobresa del seu poblei els assistents, que hi van pensant que es
tractaran grans afers, quan veuen que no és així, escarneixen
i menyspreen al rei. Parlen tots dels mals que provoquen els mals
prínceps i els mals consellers.
El rei fa cridar els missatgers del Lleó i tracta millor el
Lleopard que el Linx. Llavors arriben 8 prohoms queixant-se que els
oficials de les seves ciutats són dolents i demanant-ne d'altres
més bons. El rei els adreça al seu consell, però
no s'arregla res, perquè els seus consellers estan avinguts
amb els oficials i es reparteixen els diners. Després, demana
als missatgers que li diguin al Lleó que vol un ós per
lluitar contra un fort senglar que té i un llop per fer el
mateix amb un seu alà (gos de presa), és a dir, dóna
a entendre que els vol subjugar.I no els dóna cap present per
al Lleó.
En el camí de tornada es troben els 8 prohoms, i els pregunten
què els ha semblat l'actuació del rei i un explica l'exemple
d'un burgès que dóna una herència al seu fill,
i quan morí, tothom li oferia coses al noi. Ell volgué
vendre-ho tot i fer un hospital i un pont, ambdós pels pelegrins
que anaven i venien de Jerusalem i que amb les dues coses obtindria
mèrit davant de Déu. Així,entenen que el rei
tindrà a l'infern un dany tan gran com el que fa.
Mentrestant havien estat fora, la Renard havia fet que el Lleó
es fixés en la bellesa de la Lleoparda fins que va acabar forçant-la.
El Bou li digué a la Renard que quan el Lleopard ho descobrís,
se'n penediria. I la guineu explica la semblança de la donzella
que era amant del reii per això la reina la temia i per por
del rei no se'n venjava.
Quan el Lleopard ho sap, pregunta si la Lleoparda estava contenta
o no amb el que havia passat i en saber que ella plorava, entra en
ira i vol venjar-se del Lleó.
Cap. 6. Del combat del Lleopard
i del Linx.
Na Renard li diu al Lleó
que té por que el Lleopard li faci mal i el Lleó la
pren al seu costat, per protegir-la i fa porter al Paó. Arriba
el Lleopard i acusa el rei de traïció i demana algú
que el defensi en combat. Com que el Linx odiava el Lleopard després
que el rei dels homes l'havia honorat més que no pas a ell,
el Linx s'ofereix a lluitar.
El Gall pregunta a la Serp qui li sembla que ha de guanyar i ella
contesta que la Fasedat sempre ha de perdre davant la Veritat, perquè
Déu és veritat. Això ho escolten els dos combatents
i el Linx té por de perdre. Lluiten tot un dia, però
un té la força amb ell i l'altre la por,i al final el
Linx perd i diu davant de tothom que el rei és un traïdor.
El Lleopard el mata. El Lleó s'enfada tant que ataca el Lleopard
que, està tan fatigat que no es pot defensar, i el mata.
L'endemà, sota consell de Na Renard, el Lleó envia el
Llop i l'Ós del seu consell al rei dels homes, ja que són
els més savis de tots,acompanyats de la Serp. Ella, abans de
marxar, explica l'exemple de la guineu que trobà restes animals
amb un ham a dins que un pescador hi havia posat per caçar-la
i no les volgué tastar. El rei no l'entén i li demana
que ho expliqui,i ella diu que des que la Renard i el Bou són
a la cort, tot són penes i tribulacions. El Bou,en sentir-ho
explica com la Renard l'havia fet bramular al prat.
La Guineu s'enfada i decideix venjar-se del Bou. Un dia havia nevat
i tots tenien molta gana. Na Renard s'oferí a anar a veure
el Paó, que hi sentia molt bé, per si sentia algun animal
a prop. Però li va dir que si sentia que al Bou li pudia l'alè
era que estava malalt i en poc temps moriria, i que ho digués
al rei. Però el Lleó tenia mala consciència de
menjar-se el Bou. En veure-ho, la Renard va dir-li que si aconseguia
que el Bou mateix se li oferís, si se'l menjaria. I el Lleó
va dir que sí. La Renard va anar a veure el Corb i li va dirque
s'oferís per ser menjada pel Lleó, que ella la salvaria;
després s'oferiria ella i el Corb havia de dir que la seva
carn no era bona per menjar. Després va anar a veure el Bou
i l'avisà que el Lleó se'l volia menjar perquè
estava malalt i li pudia l'alè. El Bou recordà l'exemple
del pagès que volia ser honrat i donà la seva filla
a un cavaller que volia la riquesa del pagès: i el pagès
fou pobre i no honrat, i el cavaller fou honrat i ric. I la Renard
li va dir que el Lleó se l'estimava molt,al Bou i que no se'l
menjaria i que ella també el defensaria.
La Renard es presenta amb el Corb i el Bou davant del rei, i tots
tres se li ofereixen per ser menjats. La Renard excusa el Corb per
mala carn, el Corb excusa la Renard per mala carn, i al Bou... no
l'excusa ningú. I tothom s'atipa de la seva carn. Com que el
Bou era el seu cambrer, cal buscar cambrer nou i la Renard li proposa
el Conill,i el Gall,que no hi està d'acord, no gosa dir res,
perquè tem molt la guineu, igual que el Paó i el Conill.
Un dia, el Lleó demana consell al Gall i la Renard. El Gall
li diu que no hi ha més consellers i que en calen més
(Lleopard i Linx mortes, Serp i Llop a la cort dels homes). La Renard
explica un llarg exemple: un home entenia el que deien els animals,
però Déu li prohibí que ho digués, perquè
si ho feia, morira. Tenia un bou i un ase. Un dia, el bou estava cansat
i l'ase li digué que es fes el malalt i així no faria
anar la sínia. L'endemà, veient-ho, el pagès
posà l'ase a la sínia. Per la nit, l'ase li va dir al
bou que si no es posava bo el vendrien al carnisser. Ho va sentir
el pagès i es posà a riure. La dona el veié i
li preguntà de què reia, i com que no li ho deia, es
va posar a dejunar, fins que li ho digués. Veient ell que hauria
de fer-ho, va fer testament, el gall cantà i el gos el renyà
per fer-ho quan l'amo era a punt de morir. El gall va dir que ja li
estava bé, per no saber governar una sola dona, quan ell governava
deu gallines juntes. I el gall li fa dir al gos, que si ell tingués
una dona com aquella, la pegaria fins a trencar les vergues, o la
faria menjar o la deixaria morir de fam i set. L'home els sent, fa
el que ha sentit, apallissa la dona i la fa menjar.
En acabar, Renard diu que el Gall és tan savi,que no cal cap
conseller més. Llavors el Gall diu un altre exemple: Un papagai
i un corb ,des de dalt d'un arbre, veien com un mico mirava d'encendre
foc amb una lluerna sense aconseguir-ho. El papagai mirava de fer-li-ho
entendre, mentre el corb deia que no es pot endreçar el que
és tort. Al final, el papagai baixa de l'arbre per dir-li-ho
demés a prop i el mico el mata. El Lleó es pensa que
ho diu per ell i li fa mala cara al Gall. Llavors la Renard mata el
Gall i se'l menja davant del rei.
Així, la Renard esdevéúnic conseller del rei,
a qui fa fer tot el que vol. Llavors recorda la traïció
que li havia promès a l'Elefant, i per por, decideix complir-la
i matar al rei.
Cap. 7. De la mort de Na Renard
Na Renard li recorda a l'Elefant
la seva traïció, però ell decideix no consentir-la
i té por que si és rei, Na Renard li farà el
mateix.Llavors decideix trair-la també, explicant al rei el
que ella vol fer. I li ho fa explicar: dirà al Senglar que
el Lleó el vol matar, i al Lleó també, i desprésdel
combat de tots dos, que guanyarà el Lleó, estarà
tan afeblit, que el'Elefant el podrà matar com vulgui. I la
Renard li demana ser també el seu únic conseller, amb
el Conill de cambrer i el Paó de porter. L'Elefant li diu que
és millor tenir testimonis de la seva promesa i la tornen a
fer davant del Conill i el Paó,que també juren secret.
Mentre la Renard parla amb el Senglar, l'Elefant li ho explica tot
al rei i que el Conill i el Paó han consentit la seva mort.
El rei explica que el seu avi volgué exalçar les bèsties
vils i a un mico que ordí una traïció. Després
l'Elefant li ho explica tot al Senglar.
El rei els reuneix a tots i fa dir al Conill i al Paó el que
han promès, els va fer un bram molt fort, i ells dos es van
oblidar de la por que tenien a Na Renard i van confessar. El rei matà
la guineu i el rei féu consellers a l'Elefant, el Senglar,
i altres, i va fer fora al Conill i al Paó.
I així acaba el Llibre
de les bèsties, que Fèlix portà a un rei perquè
veiés com ha de regnar i guardar-se del malvat consell i de
falsos homes.