LOCALITZACIÓ DEL FRAGMENT
Es tracta d'una descripció de l´espai principal de
l´acció que s'esdevindrà en la novel.la, un espai
volgudament anònim (l'església de Santa Maria, que s´identifica,
però, amb la catedral de Girona, pel que fa als elements descrits
i l'experiència de l'autor). És un "Temple
gòtic en mística penombra" (3-4),
descrit de forma realista i detallada (com en la novel.la realista i
naturalista del XIX). Recordem que l´arquitectura modernista és
neogòtica.
L'estil de la descripció és el d'una càmera de
cinema subjectiva, que es mou pels espais.Segons algun crític,
la Catedral és la veritable protagonista de la novel.la.
TEMA
L´habitacle de Josafat, en el campanar, on viu encauat com una
fera.
ESTRUCTURA DE LA DESCRIPCIÓ
- 1a part, (1-19). Capella baptismal.
L´aigua del baptisme és purificadora i fa la funció
d´introducció dins de la religió catòlica.
-2a part (20-66). Entrada al campanar, passadís, habitació
d´ell i campanar.
-3a part (67-120). Cambra de Josafat.
Tot és un lloc tancat a la
resta de l´església, als seus fidels, a la societat en
general. Una mena de torre d´ivori de l´artista.
ESTIL
La narració és omniscient
i valorativa (a través dels ulls dels hipotètics visitants
de la torre) i els verbs estan en present intemporal (abans, ara i sempre).
El llenguatge és molt ric de Noms, Adjectius i Verbs:
-Adjectius negatius per fer ambient
: tenebrosa, informe, espessa, feixuga i
tosca, commòs, estrany i misteriós, trista i somorta,
polsosos, esquifida, negra i fumada, inquietadora, aclaparadors, tràgica,
vells, resignats, enguerxida, rosegada, informes i polsosos, abandonats,
estranya, mortal (per ordre d´aparició)
-Verbs i noms negatius:
fa angoixa (20), la idea d´enderrocament (24), el mur peni (26),
fredor de pedra (27), esgarrifa, s´encongeix, aclaparat per la
pesantor (28), cruixir i esmicolar-se (30-31), empenta immensa (31),
res no s´albira (36), cilindre de tenebres (60-61), secret espantable
(65-66), porta (...)barrada sempre (64), cap murmuri de vida no traspassa
(67-68), regna allí un gran silenci (69), esporugueix (71), no
gosaria saltironar ni riure un infant (119-120).
Tot plegat dóna un ambient
ple de sensacions de por, vellesa caduca, tristesa, aclaparament, fredor
i brutícia, que és típic de les novel.les gòtiques,
com Frankenstein.
Segurament, són les sensacions que percebria un possible visitant
anònim (d'aquí ve la càmera subjectiva) que caminés
fent aquest recorregut. El lector s´identifica ràpidament
amb aquest visitant.
La visió de l'espai que té
Bertrana entronca amb filòsofs com Shopenhauer, que ja deia que
la realitat és irracional i malèvola. A més, el
modernisme escriu novel.la simbòlica , que és una novel.la
que cerca la suggestió, el misteri, els símbols, el missatge
profund darrera de les coses. A més, el decadentisme cerca un
llenguatge culte, l´atracció pel morbós, la bellesa
del cantó obscur, el sadomasoquisme.
Hi ha un toc sensual: les carns
blanques de St Joan i Jesús ,però amb la "taca
informe" perden qualsevol component eròtic
i es transformen en fantasmes. En això s'assemblen al pre-rafaelitisme,
que barrejava religió i erotisme, necrofília, extra-temporalitat...
Hi ha detallisme de formes i materials,
en un llarg llistat:
pila amb tapa clavetejada (10), pila amb
baixos relleus primorosos (10-11), porta del campanar sense relleus
arquitectònics ni volta (22-23), juntures de carreus a les parets
(25), fredor de pedra (27), gruixuts llibants de cànem (50),
grossos claus de ganxo (53), massissos graons de pedra (57), porta de
golfos amb forrellat (64), trespeus de ferro (79), braseràs d´aram
(80), gresol de l´encenser (81), armari de fusta pintat de terra-sombra
(86-87), gros setrill de llauna (91), soc quadrejat de roire (99), tauleta
de caires fistonats (102), rosaris plens de verdets (106), plomer estarrufat
(108), creus de palma (114), potes d´esbarzer (114).
Cal recordar que Prudenci Bertrana
era pintor, i que està acostumat a "pintar" amb paraules.
També és un text ple de sensorialitat:
-Olors a la pila baptismal ("efluvi
d´aigua beneita", 13-14)
Deixen de sentir-se olors al campanar, més solitud encara.
-Sorolls : cruixir i esmicolarse (30-31),
cap vibració ni cap murmuri de vida (67-68)
regna allí un gran silenci (69), que esporugueix i admira (71-72).
No hi ha persones i la solitud és absoluta.
-Visual: predomini d´ombres (joc de clar-obscur), ombra
espessa (22), res no s´albira
(35),. ratlla lívida de claror filtrada (36), llum de celistía
(44), finestral cegat fins a dalt (45).
Les dues paraules que resumeixen tota la descripció són
CLAUSTROFÒBIA I CRONOTOP.
El tercer paràgraf és
ple de verbs impersonals : hi ha, obriren, hi hagué...La sintaxi
és de frases simples o bé plenes d´incisos (en funció
de CN) , amb subordinades adjectives o adverbials.
Pel que fa a la retòrica,
hi trobem:
-Comparacions: (mobles) com vells paralítics
resignats (75)
-Antítesi: Tal és (allò)
que cap infant saltaria o riuria (119-120)
-Enumeracions de coses de la cambra, que són símbols religiosos,
barrejats amb ele-
ments supersticiosos (Bé i Mal , dualitat del lloc).
+ gresol d´encenser
+ un banc d´església
+ la gallofa
+ els rosaris amb verdet
+ creus de palma (per foragitar el diable i les bruixes)
+ goigs (cants de lloança a un sant)
+ indicador de les 40 h. ( el santíssim sagrament s´exposada
tres dies a
l´adoració dels fidels, per torns).
+ potes d´esparxer (114) (objecte supersticiós, de màgia
negra)
En resum, és
un text que ens presenta el lloc on viu Josafat, que el defineix com
a fanàtic religiós, tancat dins d'una catedral buida i
misteriosa, solitària i morbosa, que s'imposa en la seva vida
de
forma aclaparadora.