Capítol
IV- Línies 1-115 (Ed. Barcanova, 1990, Col. Biblioteca Didàctica
de la Lit. Catalana, n. 10)
Tema:
canvis en la relació de Josafat amb el seu entorn.
Estructura i comentari de cada part
A. DESCRIPCIÓ DE L´ESGLÉSIA
. Línies 1-67
*Semblances amb la Catedral de Girona
(paràgraf 1 i 2): "a la part
alta de la ciutat", "gòtica
en el seu interior", "façana barroca", "campanar
octogonal del mateix ordre que la façana" (símbol
del penis masculí). Recordem la relació de l´arquitectura
modernista amb el gòtic.
* Vocabulari de l´arquitectura: capelles,
balustres, columnes, campanar, cornisa, finestres, cúpula, volta,
adjuves, gàrgoles, muralla, golfes, absis, claustres, trifori...
Tot dóna un ambient claustrofòbic.
* 4t paràgraf: paral.lelismes anafòrics pels dominis de
Josafat: seus eren...seus eren....seus eren.
* Expressions a destacar al 3r i 4t paràgraf: "els
tenebrosos dominis del campaner" (27-28), (la caixa de l´escala)
"plena de fetor de tomba" (49)
* 5è paràgraf: passa a l´exterior de l´església
i acaba amb l´altar dels sacrificis dels esparvers, l´spoliarium
(lloc del circ romà on eren despullats els gladiadors morts)
en una referència una mica diabòlica, sacrílega,
supersticiosa. Serà un símbol de la mort de Fineta. També
és una burla de la missa.
B. RELACIÓ DE JOSAFAT
AMB EL SEU ENTORN .Línies 68-87.
*Ell se´n sent l´amo
("fruïa lliurement de tots els
dominis, 69") però rep una animalització:
"urc de salvatgina" (71)
segura en el seu catau inaccessible.
* La catedral com a laberint "el guardaven
de part de dintre" (74-75)
* La catedral i les altures: "el feien
inabordable pel defora" (76)
*Té imaginacions dantesques: amb els no creients atacant-lo des
de fora i ell defensant-se amb pedres que la pluja desencasta del sostre
(com si fos el defensor d´un castell medieval)
* Els seus enemics són de quatre tipus, representatius dels anticlericals
del s. XIX:
-ateus: no creuen en Déu.
-lliure-pensadors: no ademeten cap déu si no és la Raó.
-republicans: volen una república laica (no religiosa)
-heretges: creus en doctrines contràries a l´Església.
C. CANVIS QUE S´HAN PRODUÏT
EN ELL. Línies 88 -115
* Ara frisa per tornar a veure les
dues dones, té somnis libidinosos, però sense final amb
capellans, sinó que els capellans li porten la Pepona, ben maca
i s´hi casa (és un tipus de somni nou en ell). Recordem
que Josafat és una fanàtic religiós i ha de convertir
la seva luxúria per Pepona en part de la Religió.
*L´amor sacramentat esborra els pecats d´ella.
* Hi ha una narració ràpida sobre la conducta sexual d´ella
: sexe amb pagesos, amb un gos (?), amb nois, amb un negociant de bestiar,
escapada de la vila, etc.
ESTIL
*Hi ha molts adjectius:
alta, interior, trist, desolat...
*Abundor de frases simples ("l´església
era una gran massa enorme"), coordinació
copulativa
*Enumeracions
CAPÍTOL 4 .Línies 302 a 399
Tema: seducció de Finesta,
interposant-se entre ell i Pepona.
A. Línies 302-316 CÚMUL
DE SENSACIONS QUE LI PROVOCA ELLA
*Gat: enumeració: "exasperant
mobilitat del seu cosset", "propícia a vinclar-se a
estremir-se a defallir".
*Ulls: "nines de bacant", "fiblades
horribles", "botons de foc".
*Camp semàntic del foc: fiblades,
botons de foc, cremant-li la còrpora, encendre-li el cor.
*Metàfora: "la virilitat del
campaner gemegava"
B. Línies 317-337. PRIMER
CONTACTE FÍSIC: ELLA ES PARA I ELL HI ENSOPEGA
*Sensacions posteriors de rodar
el cap de desig, perdre l´oremus (ell té "el
pit d´atleta"). Ella sorpira, els llavis lassos
li ofereixen una besada. Més endavant "sanglotava
per endavant el plaer esdevenidor".
*Reacció d´ell:: " es
cregué perdut" (526), "tot s´havia esvaït
en el seu entorn" (NO VISTA), "una remor d´oratge brunzia
a les seves orelles "(OÏDA), "l´església,
ell i Fineta s´esnfonsaven en un remolí negre i furient"
(CAIGUDA), "el cor pataquejava per dintre " (TAQUICÀRDIA),
"els braços demanaven ajuntar-se per estrènyer en
mortal abraçada aquella dona" (SEXE I ANTICIPACIÓ
DE LA MORT D´ELLA).
C. Línies 338-368. ELL
TÉ UN SENTIMENT DE CULPA RELIGIÓS I LA TIRA A TERRA
* "Una
veu sonant a dins del seu crani, li cridà: -Déu et mira".
*Record de l´hòstia sacrosanta i atac d´ira (ira
al servei de la Religió, com el dia del Viàtic del capítol
1).
*Comparació de la caiguda d´ella: "com
un farcell pudent ple de carnassa" (que l´autor
recuperarà més endavant, en la mort d´ella).
*Ella està adolorida, però també "impertinent",
"tossuda" i li dóna les gràcies
i li crida que l´estima (MASOQUISME).
* Ell es posa a córrer (enumeració d´accions).,
a remarcar "com les d´una ànima
encesa pel pecat que cerqués, adolorida, el consol de la divina
gràcia" (final)
D. Línies 369-399. PEPONA
DECIDEIX NO TORNAR I L´ALTRA RENOVA ELS MOTS D´AMOR
* Pepona està "anorreada",
"esporuguida per l´impensat desenllaç d´aquella
aventura", " es penedia d´haver posat els peus..."
* Josafat està "esbalimat",
"trèmul" amb la boca no ben aquietada " (abans
de l´empenta, tenia un
"Tic nerviós"), "home enfollit".
* Fineta coixeja, rellista, defalleix de dolor, és un ésser
patètic. Definició: "esclava
ja d´aquell esquerp sàtir, capaç de saciar-la de
furients carícies i de seguir-la en tots els deliris de la seva
voluptuositat monstruosa". I acaba amb la insistent
mirada d´ella.