Després d'una
vida plena de penalitats, al marge del que hom considera moralment
correcte, Mercè Rodoreda, ja en plena maduresa i encarant
la darrera etapa de la seva vida, torna a Catalunya, i rep els
màxims honors.
7.
L'exili , a poc a poc, suavitzà la seva duresa, al mateix temps
que tant ella com Obiols anaven situant-se professionalment. Són
els darrers anys de la vida de la Mercè (1972-1983) , plens
de reconeixement a la seva vàlua literària, i que acaben
amb el retorn a Catalunya.
«El
poble és sensacional. Les cases estan bastant separades les
unes de les altres, situades al cim d'una muntanya lleugera des d'on
es pot veure amb una girada d'ulls el mar i la cresta blanca dels
Pirineus»
Mercè
Rodoreda. «Viatge al poble de la por» del recull Viatges
i flors.
Isabel Parés,
una amiga d el'autora, cita unes frases seves, arrel dels problemes
amb el seu fill Jordi Gurguí, la mort de l'Obiols, etc. que
ens poden servir per tancar la seva trajectòria vital, valenta
i trencadora: "I
si te ve bé volar, has de volar. Però quan se pren aquesta
determinació de volar, fes-ho convençuda i no miris
mai endarrera... Quan es pren una decisió d'aquestes, es pren
i ja està!"
Investiga
sobre:
L'exili
"daurat".
El reconeixement
literari.
El retorn
a Catalunya. Romanyà de la Selva.
Consulta
aquestes webs i fes un redactat de , màxim, 20 línies.
Programa
El meu avi, de TV3
Fundació
Mercè Rodoreda (Consulteu
biografia i cronologia)
Article de Marta
Pessarrodona sobre la personalitat de la Rodoreda
8.
I quina es pot relacionar amb la troballa anònima "Un
batec d'ales"? Treu-ne alguna conclusió!