Batec d´ales és la història
d´una dona, des de la seva infantesa fins a la seva mort. La
protagonista , que es diu Maria, és filla d'una bona família
de Barcelona, i viu en una torre del barri de Sant Gervasi. A casa
seva, la mare havia estat actriu de teatre en la seva joventut i el
seu pare, Jaume Rocacorba, era un acabalat terratinent, amb propietats
al peu del Montseny. Quan encara és petita, un dia li explica
a la seva mainadera, Josefina, que quan és al jardí
de casa, i arriba el capvespre, "sent un batec d´ales".
Quan Josefina li parla de l´àngel de la guarda, la nena
agafa el costum de parlar amb ell, quan té por o se sent trista,
que és bastant sovint. També comença a omplir
els seus quaderns de dibuix amb imatges d´àngels de tota
mena, forma i colors. Tothom li comença a dir Àngela
en comptes de Maria, i aviat es torna una nena extrovertida i alegre.
L´Àngela va creixent, i un bon dia,
el jardiner de la casa es jubila i arriba una família nova
a la torre, composta del jardiner, Damià, la seva dona,que
serà la cuinera, i un noi, el seu fill, anomenat Sebastià.
Quan el Sebastià i l´Àngela es coneixen, a plena
llum del sol, ella torna a sentir batec d´ales, però
ell és un xicot una mica barroer, que només pensa a
riure´s d´ella i fer-la enrabiar. Les relacions entre
ambdós són difícils. Un dia, el Sebastià
porta a la torre un amic seu, de l´escola, anomenat Lluís,
per jugar una estona. El Lluís esdevé un visitant habitual
de la casa i es fa molt amic de l´Àngela: la nena li
recorda les clavellines que la seva mare cuida als testos del seu
piset de la Barceloneta, petites i fràgils però vermelles
com la sang.
Amb l´adolescència de tots tres, comença
la segona part del llibre. Un bon dia, el Lluís descobreix
que està enamorat de l´Àngela, i al jardí,
quan el Sebastià fa una migdiada, un dia d´estiu, l´hi
fa un petó, sense el consentiment d´ella. L´Àngela
s´enfada tant que li prohibeix tornar a casa seva. I a conseqüència
d´aquesta decisió, el Sebastià s´enfada
i no l´hi dirigeix la paraula durant tota la resta d´aquell
estiu. Mentrestant, la mare del´Àngela s´ha embolicat
amb un actor que coneix des de la seva joventut i ha fugit de casa
amb ell, abandonant a tota la seva família.
L´Àngela es deprimeix, per tot plegat,
i li diu al seu àngel de la guarda que ja no troba cap raó
per continuar allà. Per aquest motiu, li demana al seu pare
que la deixi anar a estudiar Belles Arts a París. Allà
duu una vida bohèmia durant uns quants anys, on intenta fer-se
un lloc a través de la seva passió per la pintura, però
no ho aconsegueix. Coneix un jove parisenc, Fréderic, cambrer
del restaurant "L´Étoile", amb qui conviu dos
anys. Mai arriba a estimar-se´l prou, perquè només
és la solució a la seva soledat.
Per poder veure-la, el seu pare li prepara una
exposició de la seva obra en una galeria del Passeig de Gràcia,
i l´Àngela decideix que ja és hora de tornar a
casa. L' adéu a Fréderic és breu i sense escarafalls.
Just després d´inaugurar l´exposició, quan
sembla que la premsa i els cercles culturals barcelonins se´n
comencen a fer ressò, esclata la guerra civil. Els esdeveniments
històrics regeixen la seva vida, durant els tres anys següents,
on ella s´involucra en activitats culturals per a l'exèrcit
republicà, fent tasques de suport als soldats al front, pel
que fa a aspectes com el correu o fent-los arribar lectures per passar
l´estona.
Un dia, s´adona que ja fa molt temps que
no parla amb el seu àngel de la guarda. La visió de
tanta desgràcia, individual i col.lectiva, la seva pròpia
experiència, a prop de la mort diverses vegades, en els bombardejos
indiscriminats a la població, l´han "assecat"
per dins. Mentre prova de dibuixar-ne un, amb llàgrimes als
ulls, s´adona que només veu àngels negres, dins
del seu cap.
És llavors quan descobreix el Lluís
al front de l´Ebre, barrejat entre els soldats republicans d´una
rasa humida, als quals ha anat a dur les seves cartes. L´alegria
de tots dos és immensa i, sense adonar-se, es fonen en una
abraçada i un petó. L´Àngela i ell, enmig
de les bombes i la por, inicien una història d´amor que
acaba en un embaràs no desitjat. Però res no importa,
perquè s´estimen. És llavors quan una bomba sense
nom acaba amb la vida del Lluís, una nit de lluna plena. Ella
troba clavellines vermelles entre les cartes de la seva mare.
La tercera part comença amb la filla de
l´Àngela, la Maria, corrent pel jardí de la torre
de Sant Gervasi. La seva mare va morir de tuberculosi quan ella tenia
només dos anyets i va quedar al càrrec del seu avi Jaume.
Duu una petita cadeneta al coll, d´on penja un angelet daurat.
La guerra civil ha provocat la crisi econòmica de la família,
i ja fa temps que no viuen en aquell luxe d´abans, però
conserven la casa i un parell de criats. Un bon dia arriba el Sebastià,
a demanar feina al Sr. Rocacorba, i en atenció als serveis
que el seu pare, el jardiner, va prestar a la família, queda
empleat com a xofer. El temps passa, i un dia, la Maria, que ja té
deu anys, viatja en el cotxe de la família, asseguda al costat
del seu avi, al seient del darrere del Sebastià. S´està
ponent el sol. És llavors quan sent un batec d´ales estranyament
familiar.Es mira riallera al Sebastià i l'anomena, a partir
de llavors, "el meu amic Àngel."