|
EL QUE S'HA DE SABER...
S'anomena
DOMINI LINGÜÍSTIC
el conjunt de territoris on es parla una mateixa
llengua. El català
és parlat, actualment, per uns deu milions de persones,
repartides entre Espanya, França, Itàlia i Andorra.
Per les zones limítrofes, el català té contacte
amb l'occità, el francès, l'aranès, el castellà,
l'aragonès , el sard i l'italià.
També cal dir que ,
dins del domini lingüístic del català, hi ha
zones que parlen un altre idioma, com l'aranès a la Vall
d'Aran o el castellà a regions de l'interior del País
Valencià , o la zona de La Fenolleda, a la Catalunya Nord,
que parla occità.
L'aranès és
un dialecte del Gascó (la Gascunya francesa és fronterera
amb la Vall d'Aran). És la llengua pròpia del 60
% de la població de la vall. La seva llengua i literatura
estan reconegudes com a pròpies a l'Estatut de Catalunya,
i estan protegides, sobretot en el camp de l'ensenyament. La seva
ortografia data de 1983.
|
|
El català és
la llengua oficial del país d'Andorra i de tres comunitats
autònomes: Catalunya, les Illes Balears i el País
Valencià. Però es parla també en una franja
de la comunitat aragonesa (que va de nord a sud, ocupa les tres
províncies i té una amplada d'uns 15-30 km. amb
50 municipis d'Osca, 5 de Saragossa i 25 de Terol), la petita
regió del Carxe a Múrcia, el departament dels Pirineus
Orientals de França, i a la ciutat de l'Alguer (Sardenya).
El català ocupa el
lloc 21 (de 56) entre les llengües més parlades d'Europa,
per davant d'altres llengües com el basc, l'eslovac, el danès,
el noruec, etc.
|
 |
|
|
Aquests
són els dialectes catalans, que, a més a
més, tenen subdialectes:
- Rossellonès
- Capcinès.
- Central
- Català septentrional de transició, Salat,
Xipella, Barceloní, Tarragoní.
- Balear
-Mallorquí, Menorquí, Eivissenc.
- Alguerès.
- Nord-occidental-Ribagorçà,
Pallarès, Tortosí.
- Valencià
- Septentrional, Apitxat, Meridional- Mallorquí
de Tàrbena i la Vall de Gallinera a (Alacant).
EL
NOMBRE DE PARLANTS DELS DIALECTES
-
El
dialecte més parlat és el central, perquè
és on hi ha els nuclis més grans de
població (Barcelona, Hospitalet, Terrassa,
Sabadell...)
A
continuació se situen, i en aquest ordre: el
valencià, el nord-occidental i balear, el rossellonès
i l'alguerès.
|
|
EL QUE S'HA DE SABER...
LLENGUA I DIALECTE
Una LLENGUA
és un sistema de signes lingüístics que serveix
per a comunicar-se. Entre si, les llengües presenten diferències
que impossibiliten la comunicació entre els seus parlants.
Un DIALECTE
és una varietat geogràfica d'una llengua, és
a dir, la modalitat que pren la llengua en un territori determinat
. Entre si, els dialectes presenten diferències que no
dificulten la comunicació entre els seus parlants.
CONTRA LES LLENGÜES
I ELS DIALECTES
Els prejudicis lingüístics
són convencions ideològiques, no pas científiques,
que pretenen desprestigiar una llengua, sobre tot en situacions
de minorització. De
vegades s'expressen idees pejoratives en relació a alguns
dialectes , i hi ha gent que es pensa que sap "on es parla
el millor català". Però tots són una
part essencial del patrimoni cultural heretat dels avantpassats
i mereixen el mateix respecte.
Si en voleu
saber més, cliqueu aquí 
|
|
|
EL QUE S'HA
DE SABER...
EINES DIALECTALS
El
diccionari català-valencià-balear d'Antoni
M Alcover i Francesc de Borja Moll (publicat entre 1926
i 1962) és una bona eina de consulta, igual que el
Diccionari etimològic i complementari de la llengua
catalana, de Joan Coromines (1980-91), que és
més tècnic, o el Diccionari de la llengua
catalana de l'IEC , que és més general.
Els
textos de la literatura popular, sobretot orals (cançons,
acudits, converses) , adequadament recollits, són
una bona mostra dels dialectes.
També
podeu trobar-ne mostres en la Nova Cançó
o el rock català actual (Llach és
gironí, Serrat és barceloní, Raimon
és valencià, M del Mar Bonet és mallorquina,
per exemple ) i en la literatura (Ferran Torrent
és valencià,Carme Riera és mallorquina...).
|
|
Manifestació
del 27 de novembre de 2004
|
EL QUE S'HA
DE SABER...
LA RECULADA
DELS DIALECTES
Els
darrers anys s' està produint el fenomen de la reculada
de les formes dialectals per culpa de diversos factors:
- Prejudicis
(abans esmentats)
- Incidència
de l'estàndard en l'ensenyament (que no recull els
dialectes)
- Incidència
de l'estàndard en els mitjans de comunicació
(que recullen molt poc els dialectes i només en programes
d'àmbit comarcal)
- Alguns
dialectes estan en extinció per desaparició
física dels seus parlants (rossellonès, alguerès).
- Altres
dialectes han entrat en un procés de debat polític,
que fins i tot qüestiona la seva pertinença
al domini ling. del català. Aquest és el cas
del valencià.Per
saber-ne més , cliqueu aquí
|
|
EL QUE ES
POT AFEGIR...
L'ORIGEN DELS
DIALECTES
L'origen
dels dialectes del català s'ha de buscar en la romanització.
Per exemple, del diferent clivellament del llatí
vulgar apareixen els increments incoatius verbals diferents
-eix ("parteixi"
al català central) i -esc
("partixca",
al valencià), per exemple.
Durant
les invasions àrabs apareixen els tres dialectes
CONSTITUTIUS (els que neixen directament de l'evolució
del llatí al català) : l'oriental (Lleida,Tarragona
i València), en les zones més arabitzades
o Catalunya Nova , i l'occidental (Barcelona, Girona, Rosselló,
Balears,Alguer) en les menys arabitzades o Catalunya Vella.També
es considera constitutiu el rossellonès
La constitució
del domini lingüístic del català es produeix
a partir de la conquesta de territoris: entre els anys 1117-1149
Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV conquereixen la
Catalunya Nova (Tarragona, Tortosa i Lleida) als àrabs
i la repoblació es fa amb gent de les comarques pirinenques
. El balear, concretament, prové de la conquesta
de Jaume I (Mallorca 1229, Eivissa i Formentera , 1235)
i la repoblació és feta per gent de l'Empordà
. El testament de Jaume I, a més, uneix Mallorca
i el Rosselló, (per la qual cosa, tots dos dialectes
perden la -a final dels mots esdrúixols , i fan "histori"
i accentuen els pronoms enclítics: "aixeca-té")
En canvi, el País Valencià fou conquerit el
1238 i repoblat per habitants de la Catalunya Nova i aragonesos
. Sardenya es conquereix el 1323-24. El balear, valencià
i alguerès són els dialectes CONSECUTIUS,
és a dir, apareixen per reconquesta, no provenen
directament del llatí.
|
|
Mapa d'Europa
i el Nord d'Àfrica, atribuït a Abraham Cresques
(1375)
|
|
EL QUE S'HA DE SABER...
DEFINICIÓ
DELS DOS DIALECTES CONSTITUTIUS
La presència
o no de la vocal neutra és el tret lingüístic
bàsic per explicar la diferència entre els dialectes
del bloc del català oriental i els del bloc occidental.
El va establir Milà i Fontanals el 1861 i ha estat confirmat
per Fabra (1906) , Veny (1986) i altres lingüistes. Però
hi ha més diferències:
|
M. Milà i Fontanals
|
|
|
CATALÀ
OCCIDENTAL
|
CATALÀ
ORIENTAL
|
|
FONÈTICA
|
No existeix
la vocal neutra: es fan a/e àtones
|
Hi ha
la vocal neutra (a/e àtones sonen neutra)
|
|
Es distingeixen
o/u àtones
|
Les o/u
àtones es neutralitzen en u.
|
|
Es conserva
la e tancada del llatí vulgar : ceba
|
La e
tancada passa a e oberta i en el cas del balear, passa a neutra
tònica : cEba
|
|
Es mantenen
els diftongs qua-gua
|
Els diftongs
qua-gua se simplifiquen en una sola vocal (central: aiga
; mallorquí : aigo)
|
|
Els
inicis àtons de paraula en -en em- es- sonen amb una
a clara : (a)sperar
|
Els
inicis àtons de paraula en -en em- es- sonen neutra
: (e)sperar
|
|
Sona
la i del dígraf -ix-
|
No sona
la i del dígraf -(i)x-
|
|
La consonant
palatal fricativa inicial o post-consonàntica, s'africa:
pan(tx)a
|
La consonant
palatal fricativa inicial o post-consonàntica, s'africa:
panxa
|
|
No es
reforcen els finals en -r: or, car
|
Es reforcen
els finals en r: or(t), car(t)
|
|
MORFO-LOGIA
|
Plurals
antics: hòmens, jovens
|
Plurals
evolucionats: homes,joves
|
|
1a persona
sing. dels Presents d'Indicatiu en -o/-e: canto/cante
|
1a persona
sing. dels Presents d'Indicatiu en -u/-i o sense terminació
: cant(u)/canti, cant
|
|
Increment
incoatiu verbal en -ix: servix
|
Increment
incoatiu en -eix: serveix
|
|
1a i
3a persones del singular del Present de Subjuntiu en -e/-a
:jo tema, jo cante
|
1a i
3a persones del singular del Present de Subjuntiu en -i :jo
temi, jo canti
|
|
2a persona
plural verb Haver: ham anat
|
2a persona
plural verb Haver: hem anat
|
|
LÈXIC
|
Lèxic
propi: espill, xic, coa, granera,
arena, melic
|
Lèxic
propi: mirall, noia, cua, escombra,
sorra, llombrígol.
|
|
EL QUE ES POT AFEGIR...
LES ISOGLOSSES I
ELS GEOSINÒNIMS
Les ISOGLOSSES
són les fronteres entre dialectes, establertes a partir
d'algun tret lingüístic, per exemple, la pronúncia
o no de la -r final dels infintius entre el valencià (que
sí que la pronuncia) i el nord-occidental (que no la pronuncia).
Si canviem
el tret lingüístic, canvien les fronteres, per tant,
la transició entre zones dialectals es fa a partir d'una
zona amb característiques dels dos dialectes, barrejades
(per exemple, tenen dos noms per al mateix objecte).
Els GEOSINÒNIMS
són mots que són diferents però tenen el
mateix significat, perquè només són variants
dialectals del mateix objecte: paleta
(cent.)-peirer
(ros.)-picapedrer (bal.)-
mestre de paleta (alg.)-
albanyil (nord-occ.)-obrer
(val.)
|
|
|
|
Sorra/Arena
són geosinònims
|
|
|
|
Escombra/Granera
són geosinònims
|
|
EL QUE ES POT AFEGIR...
LA IMPORTÀNCIA
DE LA DIALECTOLOGIA
Fins els segles
XVIII - XIX, els dialectes foren considerats una degeneració
de la llengua, però el Romanticisme, guiat per una ideologia
nacionalista, els va reivindicar. La Dialectologia com a ciència
va néixer a finals del s.XIX. L'estudi dialectal dels textos
permet fer aquestes investigacions:
- Els textos
medievals ja estan escrits en formes dialectals i moltes vegades,
per identificar un text anònim, s'estudia la seva forma
dialectal i així se sap, com a mínim, de quina zona
era.
- Els dialectes
guarden diverses mostres de l'evolució de la llengua, per
exemple, formes medievals que es mantenen avui (fei"
al ribagorçà, neutra tònica al
balear, diftong ao al nord-occidental pao",
article lo-los al nord-occidental,
eixir per "sortir"
al rossellonès, etc.)
- Permeten
conservar el lèxic que es desestima en la varietat estàndard
de la llengua: prestiu
per tauró, pèlec
per pou, vuiro o
vis per esternut...
- Permeten
fer la recerca etimològica d'un mot: l'antropònim
Bufí ve de Bo
(n) fiy(bon fill).
- Els dialectes
són font de mots genuïns que permeten substituir els
barbarismes: aranja (menorquí)
per "pomelo", galindó
(mallorquí) per "juanete", atzucac
(valencià) per "callejón".
- El lèxic
dels topònims i antropònims de cada zona també
permet estudiar les invasions, immigracions...
- La creativitat
lèxica dels dialectes és molt gran i un sol mot
pot tenir moltes variants:tombarella,
tombessa, tombelló, cabussó,cabusseta, cabirolta,capgirell,
culabella, figuereta. volta, campanada.
- ... i moltes
coses més!
|
Per a un quadre
comparatiu entre tots els dialectes principals, cliqueu aquí
Per llegir textos
d'exemplificació, cliqueu aquí
|
