Miquel Àngel va pintar el seu Judici
Final entre els anys 1537 i 1541, per encàrrec del papa Pau
III.
El fresc ocupa el frontal de l'altar major de la Capella
Sixtina, on Miquel Àngel, anys abans, havia pintat la volta amb escenes
de l'Antic Testament.
El mural, de grans dimensions, està presidit per la
figura de Cirst Jutge, representat amb la mà dreta amenaçant els
condemnats a l'Infern, que es precipiten per la banda dreta de la
pintura.A l'esquerre, els morts ressusciten i ascendeixen a la Glòria com
a premi per la virtut que van demostrar en la seva vida terrenal.
Miquel Àngel, en una interpretació molt lliure,
va prendre el tema (iconografia) del llibre bíblic de l'Apocalipsi,
últim dels que integren el Nou Testament, on es relata la celebració del
Judici Final:
"Vaig veure després un gran setial blanc, amb
aquell qui hi seia. Davant la seva faç fugiren la terra i el cel, i no
se'n veié més rastre. Aleshores vaig veure com els morts, els grans i
els petits, eren davant el setial, i uns llibres foren oberts. Fou obert
també un altre llibre, que és el de la vida, i els mortss foren jutjatss
per les coses escrites als llibres, segons les seves obres. El mar va
donar els morts que tenia, la Mort i el seu Reialme van donar també els
morts que tenien, i cadascú fou jutjat segons les seves obres. Finalment,
la Mort i el seu Reialme foren precipitats a l'estany de foc. En això
consisteix la segona mort, en l'estany de foc. Si algú no era trobat
escrit al llibre de la vida, era precipitat a l'estany de foc."
(Ap. 20, 11-15).