La
prova d'Història de l'Art
Estructura de l'exercici i criteris
generals d'avaluació
El currículum d’Història de l’Art indica, a través de
la introducció i dels objectius terminals, estableix que un 50% de la matèria
s’ha de situar dins de l’època contemporània, entenent aquesta com el període
que abasta des de finals del segle XVIII (neoclassicisme) fins a l’actualitat.
Els objectius terminals precisen amb claredat que de la resta dels períodes (art
clàssic, medieval i modern) se n’ha de triar com a mínim un. Finalment el
currículum prescriu en els seus objectius terminals el caràcter procedimental
dels aprenentatges insistint de manera específica en la manifestació de la
capacitat de comentari de les obres d’art. En funció, doncs, del currículum
a continuació explicitem l’estructura de la prova, els criteris generals d’avaluació
i el llistat d’obres d’art susceptible de ser demanat als exàmens. Aquest
llistat és vàlid per a les convocatòries del 2000 i del 2001. Els canvis en
el llistat per al 2002, en el seu cas, s’avisaran a començaments del curs
2000-2001.
Estructura de la prova
- Cada prova contindrà dues opcions (A i B) perquè l’alumnat
en triï una.
- Cada opció constarà de dos exercicis.
- El primer exercici de cada opció constarà d’una
pregunta oberta sobre la forma de comentar una obra pictòrica, o arquitectònica
o escultòrica que valdrà 1 puntNota 1. A continuació es
reproduirà una obra d’art contemporani (del període comprès des de
finals del segle XVIII i pels segles XIX i XX) que s’haurà de comentar
obligatòriament aplicant l’esquema anterior. Aquest comentari valdrà
fins a un màxim de 4 punts. Les preguntes sempre es formularan de la
mateixa manera:
(Nota 1:
Objectiu terminal 4: Resumir els passos d'un sistema de comentari i lectura
d'una obra d'art arquitectònica, pictòrica, escultòrica i fílmica.)
- Resumiu o esquematitzeu el procediment que seguiu per
comentar una obra arquitectònica, o pictòrica o escultòrica (1 punt)
- Apliqueu aquest esquema de comentari a l’obra
"x" (4 punts)
- El segon exercici es proposaran tres obres més:
 | una d’art clàssic greco-romà
 | una altra d’art medieval
 | una tercera d’art modern (segles XV, XVI, XVII i XVIII) |
| |
D’aquestes tres obres l’alumne/a, sigui quina sigui l’opció
que triï, només n’haurà de comentar una a lliure elecció responent les qüestions
següents que seran les mateixes per a totes les proves:
Trieu una de les tres obres que hi ha a continuació i
responeu les qüestions que se us proposen.
--Si trieu una obra arquitectònica:
- Situeu l’obra triada en el temps i relacioneu-la
breument amb el context històric (1 punt)
- Digueu a quin estil pertany l’obra que heu triat i
descriviu els elements més importants d'aquest estil. Comenteu-ne
l’estructura i els espais. Utilitzeu els aspectes visibles de l’obra
per donar suport a la vostra descripció. (2,5 punts)
- Resumiu el significat i la funció de l’obra escollida
(1,5 punts)
--Si trieu una obra de l’art de la imatge:
- Situeu l’obra triada en el temps i relacioneu-la
breument amb el context històric (1 punt)
- Digueu a quin estil pertany l’obra que heu triat i
descriviu els elements més importants d’aquest estil. Utilitzeu els
aspectes visibles de l’obra per donar suport a la vostra descripció. (2
punt)
- Identifiqueu i comenteu la iconografia de l'obra que heu
triat i resumiu-ne el significat i la funció. (2 punts)
- Les obres d’art que es proposaran al comentari de les
proves de PAAU seran obres considerades mestres i de popularitat innegable
que solen ser presents a tots els manuals d’Història de l’Art. Amb tot
i per facilitar la tasca del professorat es proposen a l’annex uns
llistats d’obres de cada període. Cal recordar que no és preceptiu que
l’alumnat les treballi totes llevat de les contemporànies i de les d’un
dels períodes esmentats al punt 4.
- Entre les dues opcions de la prova hi haurà almenys una
obra d’art catalana.
- Les obres d’art propostes per a la prova explicitaran el
seu nom i el de l’autor o autora, si és conegut.
- Es procurarà que l’obra d’art contemporani de cada
opció no sigui del mateix vehicle (si a una opció és una pintura, a l’altra
serà una obra arquitectònica o una imatge escultòrica) i mantinguin una
certa distància en el temps, la qual cosa no vol dir que una sigui forçosament
del XIX i una altra del XX.
Criteris generals d’avaluació
- Es valorarà d’una manera especial la correcció lingüística,
l’ordre en l’exposició i la claredat en la utilització del vocabulari
general i artístic.
- A la primera qüestió del primer exercici es valorarà la
coherència i riquesa de l’esquema que l’alumnat proposi. En cas de
dubte per mancances notòries s’observarà, abans de qualificar-lo, la
seva aplicació a l’obra concreta que es demana a la segona qüestió del
primer exercici per tal de valorar-ne la pertinència. A tall d’orientació
es considera que un esquema ha de respondre a tres grans blocs: documentació
general, anàlisi formal i estilístic, i interpretació, els quals cal que
s’especifiquin amb més detall segons la tipologia de l’obra a comentar.
Tanmateix són perfectament admissible altres tipus d’esquema,
especialment si estan justificats o argumentats.
- Es valorarà específicament no tant la quantitat de
coneixements sobre l’obra concreta que es proposa al primer exercici sinó
l’aplicació ordenada i coherent de l’esquema de la primera qüestió.
S’insisteix en què primera i segona qüestió del primer exercici estan
íntimament relacionades. Un comentari que no tingui res a veure o molt poc
amb l’esquema es considerarà que no respon la pregunta formulada a la
segona qüestió del primer exercici.
- L’alumnat haurà de situar l’obra triada del segon
exercici en el seu context històrico-cronològic, indicant clarament el període
temporal, el nom de l’estil al qual pertany i els aspectes que directament
poden tenir relació amb l’obra. Quan això darrer no sigui possible es
pot procedir a una relació més genèrica de tipus socio-cultural, la qual,
evidentment, es pot proporcionar sempre. A continuació ha de descriure les
característiques principals de l’estil general al qual pertany l’obra
tot esmentant, si és possible, alguns dels seus elements perceptibles en el
decurs de l’explicació. Finalment haurà d’identificar la iconografia i
les seves fonts i haurà de resumir la funció i la significació de
l’obra. En el cas que es tracti d’una obra arquitectònica, a més de la
significació i la funció, haurà de comentar l’estructura i els espais.
- En les obres no figuratives contemporànies haurà de
comentar les raons que en cada cas poden explicar la manca d’una
iconografia temàtica. Pot ser que en algunes obres els conceptes de
significació i funcionalitat poden confondre’s. Sempre que l’alumnat
explícitament ho comenti i/o ho justifiqui serà valorat positivament.
- Tot i que, lògicament, es penalitzin els errors sempre es
tindrà més en compte i es valorarà positivament allò que l’alumnat
aporta de manera correcta, més que no pas allò que es deixa de dir.
Informació
de la Coordinació de les PAAU, Departament d'Universitats, Recerca i Societat
de la Informació
Generalitat de Catalunya