Raó: Facultat de pensar, d'establir relacions d'implicació entre els judicis.

Sensibilitat : Facultat o capacitat de captar perceptivament el món que ens envolta.

Enteniment : Facultat o capacitat de conèixer el món percebut i de representar-lo mitjançant conceptes i jutjar-lo mitjançant judicis.

Categoria : Concepte pur (buit de contingut empíric), que sintetitza l'experiència sensible.

Imaginació : Facultat d'extreure esquemes sintètics d'allò percebut mitjançant la sensibilitat.

Noümen : Cosa en sí; La realitat en sí mateixa,  de la qual podem pensar la seva existència, però no tenir-ne coneixement ni cap mena de percepció possible.

Fenomen : Allò que se'ns apareix. És una intuïció empírica que prové de la sensibilitat composada per una matèria = dades dels sentits + una forma = intuïció pura d'Espai i Temps.

Transcendental : Condicions a priori de possibilitat de l'Experiència. No és el que està més enllà de tota experiència sinó anterior i la fa possible.

Idea : Concepte necessari de la raó pura al qual no correspon cap objecte que pugui ser donat als sentits. No és objecte de coneixement però serveix de model per a l'acció moral.

Substància : És transcendental , categoria que fa possible el coneixement dels objectes materials. No en tenim coneixement com a constituent dels objectes, només

Dialèctica : Lògica de l'aparença que serveix per criticar les pretensions de la raó d'ultrapassar els límits de l'experiència en el seu afany de trobar un fonament últim a tot allò donat.

Voluntat = Raó pràctica. És autònoma en el sentit de que es regula a sí mateixa i no depèn de res exterior que l'obligui a actuar. Construeix els seus propis imperatius o mandats els quals compleix per Deure o respecte a la llei moral.

Llibertat : És la condició necessària de tota moralitat. No es pot demostrar la seva existència; pertany a l'àmbit del noümen com a ideal de tota acció. L'humà en participa per què si per una part és : fenomen i com a tal sotmès a la llei de la causalitat ; per altra part és noümen (ànima, esperit) i com a tal pot arribar a ser lliure. És un postulat  de la raó pràctica.

Postulat : Enunciat o proposició que es considera vertader sense demostració i que s'ha d'acceptar perquè, cas de no fer-ho, la moral no seria possible.