EL BONOBOS I NOSALTRES; UNA APORTACIÓ
A L'ANTROPOLOGIA COMPARADA
Els ximpanzés
i nosaltres compartim més del 98% de l'estructura
genètica. Observar, doncs, la seva forma d'actuar
pot ajudar-nos a comprendre més en profunditat què
és 
l'home.
No hi ha diferències significatives entre el primer
any de vida d'un ximpanzé i el d'un bebè humà.
Responen al somriure de la mainadera, o de la mare, juguen
amb joguines de colors llampants que els atreuen, s'agafen
al dit de la mainadera... els problemes comencen al cap
del primer any. Un bebè humà d'un any i pocs
mesos es capaç de jugar amb peces d'arquitectura,
fer ensamblatges... cosa que un ximpanzé no pot fer.
I òbviament no poden adquirir el llenguatge articulat,
ni el nivell d'abstracció i de símbols que
es relacionen amb el llenguatge. El ximpanzé és
capaç de fabricar estris per trencar nous, per prendre
la mel dels ruscos o per menjar petits insectes i formigues.
També són capaços de col·laborar
en accions de caça i de buscar aliats enles pugnes
de poder dins el grup fent petits serveis que després
es cobren.
Però en l'antropologia
comparada la innovació més important de la
darrera dècada ésla descoberta del bonobo
a les selves de centre del Zaire.
Durant molts anys es considerava
que el bonobo, o ximpanzé nan, era una subespècie
del ximpanzé, però actualment es classifica
com una espècie a part. Tenen la cara més
axatada que el ximpanzé, són més prims
i tenen els braços tan llargs com les cames. El seu
rostre és més diferenciat individualment que
el dels ximpanzé. Fan sempre contacte visual i la
seva mirada és franca i directa (a diferència
del ximpanzé que generalment defuig la mirada i només
mira fit a fit en l'agressió).
Els bonobos són
més pacífics que els ximpanzés i viuen
en grups que tant poden ser liderats per un mascle com per
una femella. En canvi els líders dels grups de ximpanzés
són sempre mascles. Una característica important
dels bonobos és el fet que per alleugerir la tensió
dins el grup utilitzen el sexe. El practiquen del matí
a la nit amb qualssevol excusa i s'aparellen -com els humans-
en qualsevol fase del cicle sexual. En canvi els ximpanzés
només s'aparellen en determinats dies del cicle quan
les femelles presenten una infladura característica
de les zones sexuals, que en les femelles bonobo està
sempre present. En el grup bonobo tothom fa l'amor amb tothom,
fins i tot mascles amb mascles, femelles amb femelles i
cries. L'únic tabú és entre mares i
cries de més de sis anys. El sexe no està
vinculat a la reproducció i l'utilitzen per saludar-se,
per reforçar relacions grupals... Mai no s'ha vist
un bonobo que mati bonobos i sembla que se'ls podria aplicar
la vella dita: fer l'amor i no la guerra.
L'estudi dels bonobos ha estat molt
vinculat als treballs fets amb Kanze, un mascle que viu
a la Universitat de l'Estat de Geòrgia. Kanze no
pot reproduir els sons del llenguatge humà però
pot perfectament comunicar-se tocant les tecles d'un ordinador.
En un vídeo realitzat per la televisió japonesa
apareix d'excursió amb les seves cuidadores, complint
les ordres que se li donen per telèfon, i fins i
tot obeint ordres absurdes o il·lògiques que
li dóna la cuidadora coberta amb una màscara
per tal que no es pugui establir cap tipus de comunicació
no-verbal. Kanze ha demostrat que pot relacionar símbols
amb paraules i que, en conseqüència, els bonobos
tenen capacitat per captar els fonaments del llenguatge.
En estat natural els bonobos són més cridaners
i més juganers que qualsevol altre simi i aquest
és un tret que també els acosta als humans.
Si diem que l'home és faber i ludens, cal acceptar
que aquests dos elements bàsics en el naixement i
en el desenvolupament de la cultura apareixen també
en els simis.
[Resum del documental: Els simis
i nosaltres. B.B.C, projectat a Canal +, 28.6.95]
