Cultura no humana
J. Sabater Pi - Pere Tobaruela
La diferència
és la raó d'existir, que com a humans hauríem
de cultivar i desenvolupar; però la diferència
també és el motiu de tots els conflictes.
HENRI LEFÈBVRE
Durant els darrers cinquanta anys,
i a partir del conjunt de dades recollides sobre les capacitats
conductuals dels ximpanzés, es pot concretar un etograma
de l'espècie, o sigui, es pot elaborar un inventari
de pautes fixes de comportament, en seqüències
significatives, d'aquest animal. Els estudis pioners en
aquest sentit van ser portats a terme pels japonesos Itani
i Tokuda l'any 1948. Els al·ludits científics
van observar per primer cop la capacitat d'adquirir conductes
culturals dels Macaca Fuscata, un primat autòcton
del Japó.
La constatació d'aquestes
primeres observacions es va produir cinc anys més
tard. El mes de setembre de 1953 el també japonès
Kawamura va veure, a l'illa de Koshima, com la femella de
Macaca fuscata F-111, de quinze mesos d'edat, rentava
al mar amb les mans algunes de les patates que els havien
subministrat. En una altra observació feta al novembre
de 1954, es va anotar que el mascle M-10, de dotze mesos,
també havia après a rentar les patates.
El gener de 1955, el mascle M-12
i la femella F-105, mare de F-111 -que podríem anomenar
la descobridora d'aquesta "cul-tura"-, rentaven
regularment els tubèrculs. 0 sigui, un any després
de la "descoberta" de F-111, quatre individus
havien après la tècnica de rentar les patates.
El 1957 el nombre va augmentar a quinze; i l'any 1962, amb
una po-blació de cinquanta-nou individus, trenta-sis
rentaven regularment les patates.
Kawamura va comprovar que la dinàmica
d'aquest aprenentatge seguia una línia que s'iniciava
en un individu infantil, passava als seus companys de joc
de la mateixa edat, després a les seves mares i,
en última instància, als mascles adults. El
mateix científíc també va obser-var
com la femella F-111 recollia grapats de blat de moro barrejat
amb sorra, els posava a l'aigua i recollia els grans que
suraven. Aquesta habilitat va seguir la línia de
difusió "cultural" que acabem de descriure.
Utilització d'estris
La investigadora Jane Goodall, al seu torn, va ser la primera
a adonar-se que els ximpanzés fabricaven estris.
A principis dels anys seixanta, Goodall va descobrir que
els ximpanzés que vivien a la vora oriental del llac
Tanganika havien desenvolupat una tècnica acurada
per construir una mena de bastons molt llargs i prims a
base de lianes. Agafaven una liana i la netejaven de tot,
traient-li l'escorça i els pecíols. Fet això,
esmolaven la punta. Amb aquest estri els ximpanzés
aconsegueixen "caçar" tèrmits en
els seus propis formiguers.
Amb paciència i habilitat,
un individu introduïa aquest peculiar bastó
per un forat de ventilació del formiguer. Mica en
mica, fent-lo rotar, el bastó arribava a les cambres
interiors, on estaven els tèrmits. Aquests, davant
l'amenaça, obrien les seves mandíbules i atacaven
l'invasor, agafant-se fortament a ell. Aleshores, el ximpanzé
treia l'estri i, abans que es deixés anar, capturava
la seva presa.
El descobriment de Goodall donà
origen a la denominada Termite Tunnel Probing Area. Una
segona àrea cultural, descoberta l'any 1966 per un
dels autors que subscriu aquestes paraules, Jordi Sabater
Pi, a les muntanyes d'Okorobikó de la Guinea Equatorial,
és la coneguda pels especialistes com la Termite
Mound Digging Area. Els ximpanzés d'aquestes muntanyes
fabriquen uns bastons molt regulars, rectes i lleugerament
flexibles, d'unes dimensions aproximades de 50 centímetres
de longitud i 10 mil·límetres de diàmetre.
Amb aquestes eines els animals perforen i excaven els termiters.
Un cop hi troben els tèrmits, els agafen amb les
mans i se'ls mengen immediatament. L'any 1986, el japonès
Sugiyama va descobrir una cultura exactament igual a la
descrita a la regió del riu Ntem, al Sud Camerun,
a un centenar de quilòmetres a l'est d'Okorobikó.
Una tercera àrea cultural
és l'anomenada científicament Hard Nut Cracking
Area, que va ser estudiada originàriament per Strushaker
i Rham i que abasta Costa d'Ivori, Senegal i Libèria.
Els ximpanzés empren pedres per trencar els fruits,
extraordinàriament durs, de la Panda oleosa, Parinarí
excelsa i Coula edulis, amb la finalitat de poder consumir
les seves respectives llavors. Els fruits són cololocats
so-bre una gran pedra que fa les vegades d'enclusa. Els
animals, amb una pedra "martell", d'un pes que
oscilola entre els 2 i 9 quilograms, trenquen els fruits
sense arribar a aixafar-los. S'ha comprovat, a més,
que els ximpanzés tenen un sofisticat sistema per
mesurar la distància existent entre les pedres i
els arbres po-tencialment portadors de fruits. Com a conseqüència,
han desenvolupat un mapa mental evolucionat i complex que
els permet disposar de les pedres necessàries esmerçant
un consum mínim d'energia.
Quant a la utilització d'estris,
d'objectes naturals a manera d'utensilis, podem dir que
els ximpanzés són els primats que en fan servir
més. Pedres, per aixafar aliments, per trencar closques,
per obrir fruits, per fabricar objectes; branques, per examinar
de lluny objectes o per fer forats; fulles, per obtenir
líquids per empapament, per rentar-se les dents,
per rascar-se l'esquena, per protegir-se de la pluja, per
utilitzar com a bosses; branques amb fulles per es-pantar
insectes; branques amb punxes per intimidar depredadors;
bastons per obtenir insectes i invertebrats...
Aquestes conductes reuneixen, en
qualsevol cas, els requisits que molts antropòlegs
exigeixen per poder considerar-les culturals. Són
innovadores, es disseminen a partir d'un nucli inicial,
les eines són significativament uniformes, es desenvolupen
en el marc d'una veritable tradició cultural, perduren
durant diverses generacions, etcètera.
Plantes medicinals, religió...
Els ximpanzés també han desenvolupat moltes
conductes culturals de tipus social, que sorprenen per la
seva extraordinària originali tat. Per exemple, aquests
animals tenen un ampli coneixement de les plantes medicinals.
Els especialistes afirmen, en aquest sentit, que aquests
animals coneixen més d'una cinquantena de plantes
amb qualitats curatives. És més, sovint hi
ha una gran coincidència entre les plantes medicinals
que fan servir els ximpanzés i determinats grups
de pobles aborígens, de l'interior del continent
africà. El cas és que tenim una espècie
animal amb una farmacopea pròpia: amb coneixement
de plantes per protegir els intestins dels paràsits,
per prevenir afeccions hepàtiques, per pal3liar els
dolors menstruals, per facilitar el part... Hi ha alguns
individus que es dediquen a "investigar", a buscar
plantes medicinals per millorar la qualitat de vida de grup.
Però no és tan sols
això. Els ximpanzés tenen capacitat comunicativa
a nivell emocional; capacitat d'activitat cooperativa per
a la caça, per a la distribució d'aliments;
capacitat per mantenir relacions familiars estables entre
mare, fills i néts; capacitat per mantenir relacions
sexuals promíscues, com ara l'incest; capacitat per
al coneixement de l'esquema corporal; capacitat estètica...
I una darrera qüestió.
Segons afirma el primatòleg Frans de Waal, els ximpanzés
també resen. "Jo mateix he observat -diu l'al·ludit
primatòleg- aquests animals quan comencen una curiosa
i rítmica dansa ritual de la pluja abans d'una tempesta.
Està documentat que és la mateixa dansa que
algunes tribus ballen, davant de grans salts d'aigua, amb
la finalitat d'adorar la natura. De fet, hi ha primatòlegs
que consideren aquesta dansa com l'inici de la religió
en el nostre planeta".
Jordi Sabater Pi i Pere Tobaruela: Etologia, cap a la desmitificació
de l'home. Publicacions Abadia de Montserrat, B. 2004, pàgs.
59-65
Article
per guardar o imprimir 
