DIVERSITAT CULTURAL:
MULTICULTURALISME I INTERCULTURALITAT.
PROBLEMES DEL DIÀLEG CULTURAL.
La diversitat cultural és
un fenomen que s'ha donat amb una gran extensió a
finals del segle 20 i principis del segle 21 com a conseqüència
de l'extensió de les comunicacions (especialment
de l'aviació) cada cop més a l'abast de tothom.
Els fenòmens de diversitat cultural no són
estranys en la història però generalment eren
deguts a guerres i invasions i exilis. El que és
nou és l'extensió d'aquests fets en un context
pacífic. Però la diversitat cultural pot tenir
un signe divers. Així cal distingir entre:
1. Multiculturalitat:
És una situació "de fet". Especialment
en les grans ciutats d'Europa i Nord-Amèrica coexisteixen
membres de cultures diverses que s'estableixen en territoris
propis (barris àrabs, xinesos, dominicans, etc.),
sovint separats (ghettos). Però que hi hagi moltes
cultures a tocar en un territori reduït no significa
necessàriament que es barregin o es relacionin entre
si. La multiculturalitat conserva la pròpia identitat
de cada cultura però no produeix diàleg. No
s'ha de confondre tampoc "multiculturalitat" amb
"tenir diverses cultures" o amb "parlar diverses
llengües" -fet que s'anomena tècnicament
"cosmopolitisme".
2. Interculturalitat: És un
ideal ètic i polític. Designa el fet que les
diverses cultures s'interpenetren i comparteixen valors
(sobre la base del reconeixement igual de drets). La interculturalitat
té diversos nivells. Així hom parla de interculturalitat
"episòdica" o "circumstancial"
quan es limita a compartir aspectes formals (moda, música)
i de interculturalitat "profunda" quan són
habituals els matrimonis i les parelles mixtes entre diverses
comunitats culturals.

L'interculturalisme significa diàleg
cultural i implica reconèixer la diversitat però
no el relativisme de les diverses cultures. Cap posició
intercultural no és possible sense dos elements previs:
1.- El respecte comú als Drets
Humans (especialment als de les dones i als dels més
febles).
2.- La reivindicació comuna
dels valors morals (llibertat, igualtat, etc.) que donen
sentit a aquests drets.
La posició relativista creu
que en el fons totes les cultures són iguals; una
posició intercultural defensa que les cultures són
diferents però poden trobar un àmbit comú
de diàleg (al voltant dels drets humans). Els Estats
poden contribuir a la interculturalitat bàsicament
a través de l'Escola.
Quan les societats són multiculturals
però no interculturals és fàcil que
apareguin l'etnocentrisme, el racisme, el xovinisme i la
xenofòbia.
· Etnocentrisme: consisteix
a valorar les altres cultures des de la pròpia, considerada
com a superior i com a únic model possible o desitjable.
· Racisme: consisteix a rebutjar
violentament determinats grups ètnics minoritaris.
En la seva versió més complexa el racisme
defensa que l'element genètic i el cultural no són
separables; aquesta versió del racisme s'anomena
"supremacisme".
· Xovinisme: consisteix en
el patriotisme fanàtic.
· Xenofòbia: És
la por (en grec "fobos") al foraster o a l'estranger
(en grec "xenos"). Generalment es deu a raons
econòmiques i en realitat és "aporofòbia"
(por als pobres). És actualment la posició
més estesa.