"A mi, la cultura m'encanta"
Xavier RUBERT de VENTÓS
Catedràtic d'Estètica. Facultat d'Arquitectura.
U.P.C.
La cultura és i ha estat instrumentada
sense deixar, per això de ser cultura. Més
difícil resulta que sobrevisqui quan pretén
ser exaltada en una celebració de la qual és
més l'esquer que l'autèntic objectiu. La cultura,
simplement, no s'hi adapta.
No pretenc que per fer cultura calgui
voler fer-ne. Ni de bon tros. Sovint fem cultura quan creiem
estar fent o buscant una altra cosa: divertint-nos, venjant-nos,
pintant una paret o enamorant-nos. És més:
quan es desitja expressament "fer cultura", és
molt probable que el que estem fent realment sigui política,
urbanisme, publicitat, fons d'inversió o vagi vostè
a saber. I per això trobo que és molt pertinent
i a la vegada redundant la frase de l'alcalde de Barcelona
Joan Clos: "l'arquitectura també és cultura".
Només faltaria! Es fa cultura, és clar, fent
bona literatura, ecologia, enginyeria, etnografia.. i sovint
sense desitjar-ho. Com al Sol, com a Déu, a la cultura
de veritat no convé invocar-la ni mirar-la gaire
directament. Cultura pot ser des d'allò que dol -en
Kierkegaard o en Kafka- fins allò que diverteix o
emociona -de Shakespeare a Chopin. El que no acostuma a
ser-ho és allò que interessa o agrada tant
i tant: "m'encanta Swann, això de la cultura!",
que deia Madame Verdurin.
Cultura és encara allò
que transforma la realitat dura i opaca en una forma simbòlica
(artística, científica, lingüística,
religiosa...) fins a convertir aquesta realitat en quelcom
penetrable a l'esperit humà. És doncs allò
que fa comprensibles les coses, no allò que es vol
o que s'adquireix ja comprès -"que si faig gaire
l'amor? No, no, prefereixo comprar-lo fet"- Doncs passa
el mateix amb els que pensen que es pot usar la cultura
ja feta com a farcit -àlies "contingut"-
del primer fòrum que se'ls posa davant.
Repeteixo: la cultura es pot comparar,
i de fet es compra sovint. Però no hi ha manera d'adquirir-la
"a punt per endur", "a punt per agradar"
o "a punt per convocar". Llavors, en lloc de cultura
podem crear parcs temàtics del multiculturalisme,
efímeres mostres de sostenibilitat o concentracions
parcel.làries de "famosos" ja homologats
i encarregats per un dia de repetir obvietats ("la
solidaritat és fonamental","la globalització
és una oportunitat i un perill al mateix temps",
etc.). Però amb tot plegat correm el perill d'oblidar
que perquè una "peça" cultural sigui
legítima, o bé ha de poder ser falsa o bé
ha d'arribar a ser bella. I que per produir cultura i no
un succedani cal que algú pateixi o es diverteixi,
jugui o se la jugui. Altrament, la cultura és contaminació
espiritual, pura i dura.
XAVIER RUBERT de VENTÓS: "FILOSOFIA D'ESTAR
PER CASA", Ara Llibres Ed. Barcelona, 2004, p. 89-90.
Article per guardar o imprimir 
