La família
Eudald CARBONELL
Els humans som uns primats socials
i resocialitzats, això vol dir que no podem estar
sols i que sols no hauríem pogut evolucionar. Evolucionem
en la mesura que tenim capacitat d'aprendre i de passar
informació; això condiciona, sens dubte, la
nostra forma de ser i de fer. En la societat d'humans actual
naixem en una família que té com a característica
principal la consanguinitat. Excepte els procreadors, mascle
i femella, que s'aparellen per afinitat o no, la descendència
va entrant en el món dels lligams genètics,
de manera que avis, àvies, pares i mares, a través
del guariment i de la cura, procuren que els gens es transmetin
i la descendència continuï pels temps dels temps.
Per als procreadors és bàsic
que es mantingui la cohesió familiar perquè
això assegura que tindrà èxit la pluja
genètica que s'ha convertit en un espècimen
que continua portant la sang dels que l'han generat. Tot
el secret de la família està aquí,
en la consanguinitat i en l'instint de conservació
animal que actua genèticament i es manifesta etològicament
com passa en milers d'espècies, de mamífers
i de no mamífers.
El gènere humà ha anat
adquirint una sèrie de comportaments que s'han sumat
a la pura etologia animal i que han ajudat a singularitzar-nos.
Entre aquests comportaments n'hi ha alguns que són
molt especials, com l'adopció per una família
d'altres cries sense que existeixi consanguinitat; hem establert
noves formes de conducta i, d'aquesta manera, l'Homo sapiens
ha anat construint el que anomenem família, la família
estreta, la que està formada només pels pares,
avis i fills, i la família àmplia, la que
formen els cosins i tot tipus de parents que tenen d'alguna
manera una forma de relació lligada a la identitat
genètica.
La cultura el que fa és reforçar
aquests lligams i donar-los-hi la consistència que
les raons etològiques no poden explicar. Ara bé,
la naturalesa del nostre gènere continua essent la
mateixa, malgrat tot el que fem a nivell psicològic
i social per canviar-la. Normalment, l'estructura conservadora
de la nostra etologia ens fa tornar a postures conservadores
i conservacionistes que impedeixen els canvis.
Ara, però, després
de la revolució científica i tècnica,
i l'emergència dels nous comportaments tècnics
i socials, tot això està variant acceleradament.
Les societats tradicionals en les quals hem viscut el 95%
dels humans que ara tenim més de 50 anys [2003 N.
de l'E], han desaparegut; les estructures industrials i
de serveis han desarticulat totes les formes de cohesió
a nivell econòmic i la família desapareix,
possiblement per sempre. Les proves ja les tenim sobre la
taula. Gent que viu sola, parelles que no tenen fills -entre
les que ens incloem-, parelles amb una sola cria, etc.
Som al final d'una nova forma de
relació social consanguínia i hem d'entrar
en una nova forma de relació més social i
d'afinitat menys genètica; és hora d'una nova
resocialització. Més profunda, menys etològica
i més cultural, també més crítica;
és un gran esforç que hem de fer si no volem
que la inèrcia de la selecció natural ens
condemni als estats conservadors i determinants del nostre
context. Humanitzar-nos vol dir organitzar-nos de manera
humana deixant endarrera les formes naturals i etològiques
i cercant-ne de complementàries que s'ajustin als
nous comportaments que hem adquirit, sense idealismes, però
sense por a ser nosaltres mateixos i a lluitar pel progrés
de l'espècie en el planeta. Això vol dir noves
estructures, noves formes de pensar i de relacionar-nos.
PUBLICAT AL DIARI "EL MUNDO", (Ed. CATALUNYA);
19 d'OCTUBRE de 2003
Article
per guardar o imprimir 
