Humanitat
Eudald CARBONELL
Com deia un dels primers antropòlegs
socials, amb l'emergència dels humans entrem en el
que és la història. Efectivament, Engels és
el primer a advertir que la consciència adquirida
per l'evolució d'un primat ens converteix en subjecte
de la història. Ara bé, els humans formem
part de tot un procés la base del qual és
la biodiversitat. A partir d'aquí, la nostra singularitat
ens ha anat apartant de la naturalesa i els seus processos,
de manera que la nostra inadaptació ens ha permès
la construcció d'una nova realitat. És en
aquest sentit, en el de la construcció i la crítica
al nostre procés d'adaptació, que hem d'entendre
i fer funcionar les nostres societats; per entendre qui
som, hem de fer un esforç de coneixement teòric
i de desenrrotllament pràctic. D'aquesta manera,
podrem entendre i construir estratègies que s'ajustin
a les necessitats d'espècie.
En uns moments de dubte vital com
els que estem passant ara, les grans preguntes dels presocràtics
grecs deixen de ser especulatives i es socialitzen. En uns
moments on el propi desenvolupament de la nostra espècie
ens ha projectat cap a unes dimensions de transformació
que mai havíem gaudit, ha arribat l'hora de generar
la crítica de les ideologies que encara no han pogut
fer la síntesi amb els propis mecanismes de l'evolució
biològica.
L'esforç de fusió entre
la teoria de l'evolució plantejada per Darwin i la
crítica de la història com a mecanisme per
intervenir en la construcció històrica, ens
pot donar formes d'actuació consistents per avançar
en processos de transformació que ens permetin arribar
més aviat a la humanització del planeta sense
que les conseqüències d'aquest procés
siguin irreversibles.
La praxi social d'una humanitat que
ha de practicar cada vegada més l'intel·lectual
col·lectiu, i per tant el compromís de l'espècie,
són estratègies que poden donar resultats
espectaculars. L'educació de la nostra espècie,
la formació de consciències que vegin en l'actitud
crítica la forma d'avançar ens poden ajudar
a desterrar comportaments primats atàvics, que ara
per ara estan condicionant les nostres societats de mamífers
socials.
Reforçar l'anàlisi
de la nostra naturalesa en la perspectiva de produir la
síntesi entre evolució biològica i
comportament cultural -bàsicament el tècnic-
pot millorar els nostres comportaments en aquests moments
anacrònics. El procés d'humanització
depèn de nosaltres en la mesura que hem anat generant
la consciència d'espècie; possiblement l'Homo
sapiens sigui la primera espècie de la humanitat
que pugui sobreposar-se al continuum de l'evolució
i, en paraules de Benjamin, trencar el continuum de la història.
La lluita quotidiana perquè això no es limiti
a ser un desig és la forma correcta d'actuar dels
que ens sentim espècie però volem sentir-nos
més humans, dels que lluitem per una societat més
solidària, dels que pensem que pensar és el
millor que podem fer, dels que assegurem que no hi ha una
forma més solidària de ser solidari que és
el ser responsable de la nostra evolució.
Comencem a pensar per nosaltres mateixos,
deixem de ser gregaris, sortim al carrer i defensem el que
pensem; aquesta és la forma de demostrar que la consciència
d'espècie sorgeix de la crítica a la nostra
necessitat de fer-nos més humans. Oblidem els idealismes
i introduïm-nos en la visió objectiva de la
nostra història. L'evolució i la crítica
social.
PUBLICAT AL DIARI "EL MUNDO", (Ed. CATALUNYA);
30 de MARÇ de 2003
Article
per guardar o imprimir 
