Una
pedra al ronyó
INTRODUCCIÓ
A LA TRAMA LITERÀRIA
En Bob és un noi
de setze anys que s'ha educat fonamentalment als Estats Units. Després
de la mort del pare s'estableix a Barcelona juntament amb la mare. L'afecció
i el coneixement del món de les roques en què l'havia iniciat el
pare per una banda, i l'atzar per una altra, el porten a veure's implicat en el
robatori del Museu de Geologia. Sota la pressió del setge a què
el sotmet el comissari, el qual el considera sospitós en base a unes declaracions
del bidell del museu i al fet que troba en el seu poder un fragment d'una de les
roques robades, en Bob es va immiscint en la investigació del cas.
Gràcies
a la visita que en Bob i la seva amiga Lourdes fan al taller de l'escultor Sadurní
Palau, el noi aconsegueix la prova que demostra la seva innocència i, de
retop, resol el cas.
PRESENTACIÓ
DEL TEMA CIENTÍFICOTECNOLÒGIC
Les roques
constitueixen un món que ens envolta però que sovint ens passa desapercebut.
Així per exemple, es parla de l'era dels plàstics, sense saber que
tenen l'origen en el petroli, una "roca" d'origen orgànic. També
es parla de l'era de l'electrònica sense saber que gràcies a les
roques disposem del germani, del gal·li i del silici sense els quals no
es podrien fabricar els xips electrònics.
També poca gent s'entreté
a saber de quins materials és feta la seva casa, entre els quals hi ha
gran nombre de roques de diverses classes.
No oblidem tampoc que el progrés
de la humanitat va lligat a les roques. Recordem, per exemple:
- Edat de Pedra,
on s'utilitzaven estris de sílex, sense polir primer i polits després.
-
L'abric que les coves proporcionaven a l'home primitiu al llarg de les glaciacions.
-
La fabricació dels primers colors a base de pols de diverses roques.
-
La construcció de les primeres cases consistents.
- L'edificació
de castells i de catedrals a l'Edat Mitjana.
- Escultures i altres obres d'art
fetes de marbre i d'altres roques...
La lectura del llibre ens introdueix progressivament
en aquest món de les roques.
RETALLS
-El
comissari em va donar a entendre que s'havien emportat tres meteorits metàl·lics
i la mostra d'aquell basalt tan estrambòtic que tenien en una vitrina a
part. En saps alguna cosa més?
-Sé que han desaparegut minerals,
o almenys que la Secció de Mineralogia ha estat assaltada, perquè
ara està segellada i la policia hi ha estat treballant tot el matí
cercant empremtes i petjades. Els cristalls de roca eren les peces més
apreciades. Crec que també han desaparegut gemmes tallades i pedres precioses.
De l'enorme diamant sud-africà es podrien tallar una gran quantitat de
joies i obtenir una suma de diners no gens menyspreable. D'altra banda, en Martí,
un dels conserges, m'ha comentat que el comissari li havia fet moltes preguntes
sobre les àgates de la seva sala: si s'havia fixat en actituds sospitoses
per part d'algun visitant i coses per l'estil.
L'escultor prengué l'escarpa i el martell i els mostrà com treballava.
Amb constància i habilitat anava vencent la resistència del marbre,
i tot el bloc de roca massissa s'anava plegant al modelatge exigent de l'artesà.
-Aviat els nois s'interessaren per les altres peces que hi havia a l'estudi. Sovint,
més que la forma, el que cridava l'atenció era la textura suggerent
dels materials i les seves tonalitats, sempre dins una gamma de colors naturals
com
s'ho feia l'escultor per manipular d'aquella manera els materials i obtenir unes
superfícies poroses, rugoses, granuloses, filamentoses, setinades, lluents,
opaques.
"L'art és manipulació", repetia en
Sadurní Palau. La naturalesa és la gran escultora.. Nosaltres, els
homes poca cosa hi podem afegir: una mica d'enginy, una il·lusió
de creació".
La mirada d'en Bob es fixà aleshores
en una peça sorprenent. Representava un feix d'estalagmites, fet amb roca
calcària, que emergia d'un mar cristal·lí d'ametistes.
-Com us ho heu fet això, metre? -interrogà en Bob.
-Només
imito la mateixa naturalesa. -un alçament d'espatlles acompanyà
l'enigmàtica resposta.