4.- Diagnòstic

Alimentació

Un dels principals problemes de la infància a Nicaragua és la manca d'alimentació i, en el millor dels casos, la manca d'equilibri de la seva dieta. La desnutrició és el principal problema a moltes zones del país (i entre ells la zona objecte d'aquest estudi).
Tenint en compte els alumnes enquestats de primària i secundària, i els nens/es que viuen al barrio de Los Lirios, arribem a la conclusió que el 41% dels infants mengen tan sols un cop al dia. En segon lloc, un 37% fa tres àpats i el 9% mengen dues vegades. El 13% restant o no mengen tots els dies o ho fan més de tres cops. Com hem observat l'arròs, el frijol i el blat de moro (tortitas) són els aliments bàsics (granos básicos) en la seva alimentació, en qualsevol dels àpats del dia, seguits de la carn i el pollastre els que s'ho poden permetre, així com el plàtan fregit. El peix (tot i que viuen prop de la costa) els vegetals, la fruita i els làctics, tan importants en aquestes edats, queden sovint fora de la dieta habitual.
És habitual que els alumnes vagin a l'escola sense haver ingerit cap aliment. El primer àpat del dia és el dinar.

Sanitat:

És alarmant la manca de medicina preventiva. Hi ha un 40% de nens i nenes que no han rebut cap revisió mèdica; no han anat mai al metge. I aquest percentatge es multiplica quan parlem de revisions de la vista, control dental o del procés de creixement. Aquest és un problema greu que impedeix detectar malalties, disfuncions i problemes de salut als infants. A més a més, les famílies de la majoria dels enquestats no disposen de recursos per comprar la medicació o d'assumir tractament llargs o costosos. A Nicaragua, qualsevol intervenció mèdica requereix que el propi pacient compri d'avançada els utensilis necessaris per a la intervenció (normalment no té els suficients diners). Aquest fet implica que hi hagi complicacions en un simple refredat o grip. I que ferides, lesions i problemes d'ossos es compliquin i, sovint, deixin seqüeles. Hem viscut d'aprop el cas d'una nena de 11 anys que a causa d'un tumor cancerigen al genoll ha perdut la cama. A Badalona se n'hagués sortit sense problemes.

Educació:

Segons que diuen els professionals consultats, els problemes de l'educació a Nicaragua tenen el seu origen en la manca d'inversió, planificació i manteniment per part del govern del país. Els centres han de buscar-se la vida per subsistir venent refrescos o xuxes als alumnes que s'ho poden permetre, o cobrant 1 peso per dret d'examen cada vegada que hi ha un control en una matèria (IES).
L'escola pública de primària CEA Francisca Gonzàlez té les classes de 40 alumnes de mitjana i l'institut de secundària Monseñor Víctor Soto de 60/70 alumnes, de manera que es fan classes a l'aire lliure i quan plou dos grups comparteixen una aula, esquena contra esquena i dos mestres explicant. A l'escola multigrau de Los Lirios s'imparteixen 4 nivells a la mateixa aula.
Pateixen, a més, una manca gairebé total de recursos materials i didàctics que s'agreuja en el cas de les noves tecnologies. Els/les mestres cobren sous molt baixos que no arriben a cobrir les despeses del que ells anomenen la "canasta básica" (que té un valor establert i que tothom coneix). La formació acadèmica ve imposada des de dalt i dóna poc marge d'adequació als mestres, està molt condicionada pels principis religiosos (catòlics tradicionals), i sovint es veu aturada degut a tasques d'assistència social per problemes de l'alumnat. L'absentisme escolar és molt elevat degut a un conjunt de causes entre les que predominen el treball infantil (en molts casos explotació), els maltractaments, la desestructuració familiar, la manca d'alimentació, les malalties, la meteorologia (huracans, aiguats, inundacions, etc...), entre altres causes. Aquí caldria afegir-hi els nens i nenes que no van mai a l'escola; que estan fora del sistema educatiu i que representen un percentatge superior al 20% del total d'infants en edat d'escolarització.
Els alumnes comencen els seus estudis com a mitjana entre els 5 i 6 anys i, per tant, això retarda la seva educació. Si, a més, deixen el sistema escolar abans d'hora veiem que la seva formació bàsica és molt precària. És freqüent veure a 1er. nens de 10 anys, i a 6è nens/es de 14.
El material escolar és insuficient. No tots els alumnes tenen la seva llibreta, taula o cadira. Alguns comparteixen taula o cadira o la porten de casa. Tot i que a casa no reben cap formació educativa ni tenen (la majoria) cap lloc per estudiar, a l'escola compten amb llibres i enciclopèdies fruit de la cooperació catalana. Però bastants alumnes de l'escola o fins i tot de l'institut no han llegit mai cap llibre. En el cas d'alumnes d'institut, a casa tenen si més no un diccionari. Tot i així, la majoria dels alumnes en acabar l'horari educatiu van a jugar o treballar i pocs dediquen el temps a l'estudi. Per això el nombre de repetidors és bastant elevat.
Un percentatge elevat d'alumnes de primària (15%) i, sobretot, de secundària (50%) abandona els estudis per incorporar-se al món del treball temporal i precari.

Estructura familiar

La dona és el puntal de l'estructura de la família. Tant el pare com la mare acostumen a treballar tot i que l'atur és més present en el sexe masculí. Són treballs precaris que solen situar-se a la zona d'estudi, majoritàriament al sector terciari. La falta de treball afecta la família i, per tant, els recursos econòmics són mínims. La pobresa és un fet comú. La majoria d'alumnes viuen en famílies pobres, amb varis germans en gairebé tots els casos, on la dona cuida els fills, la casa i aporta els diners. A la família hi ha una manca important de criteris educatius fet que propicia l'absentisme escolar dels fills sigui per anar a treballar amb la mare o sols, netejar la casa, substituir la mare, pidolar pel carrers, o simplement per la manca de control de la seva assistència a l'escola que els porta a quedar-se pels carrers "aprenent" a buscar-se la vida fent petits robatoris, oferint els seus serveis, etc... Les enquestes revelen que els infants veuen més a la mare que al pare, i és la mare a qui demanen el permís i qui els cuida. En força famílies el pare és alcohòlic i gasta els pocs diners que guanya en la beguda o en la prostitució. L'alcoholisme no es viscut com una lacra social sinó més aviat com una sortida lògica als problemes. És freqüent que entre germans es cuidin durant el dia, i que el/la gran protegeixi els petits. També entra en joc el paper de l'àvia que sovint es fa càrrec de les criatures si els pares han marxat o emigrat a cercar feina a una altra ciutat o país, fet molt comú. En aquesta situació hi ha el risc que el nen/a deixi d'anar a l'escola ja que l'àvia no té prou imposició.

Recursos econòmics

Com ja hem dit, econòmicament parlant, les famílies són pobres. L'economia familiar és precària i l'infant pateix fam i la manca de recursos sanitaris o higiènics, mèdics, etc....
La gent viu al dia. De l'activitat del matí en treu el menjar de migdia.
Les taxes d'atur són escandaloses. La majoria de feines són temporals, com és ara la zafra de la canya. Molts homes només treballen uns mesos l'any. De la gent que treballa es calcula que el 70% ho fa a precari, és a dir, sense contracte, assegurança ni cap mena de dret laboral. Aquí en diríem economia submergida. Per això molta gent, emigra a Costa Rica i, si pot, als USA. Ens van explicar que Nicaragua li deu a Costa Rica la pau social. Es calcula que 1.500.000 nicas treballen a Costa Rica, de manera legal o il.legal, alleujant així la forta crisi que viu el país i aportant divises. Si no fós per aquesta emigració Nicaragua estaria en guerra.
Tot i això, un element present a totes les cases és la televisió ja que és una font de distracció a la qual qui més qui menys hi vol accedir. La roba tampoc és cap complicació perquè el clima tropical permet l'ascassetat d'aquesta. Tenir unes sabates, en canvi, és la diferència entre anar o no anar a l'escola. La majoria dels nens del casc urbà viuen en cases amb instal.lacions (precàries) el.lèctriques de llum i aigua potable. En els assentaments perifèrics i al camp (50% de la població), les condicions són més dures: l'aigua s'ha d'anar a cercar lluny i l'electricitat és un desig. Aquest fet era present a totes les famílies del Barrio de Los Lirios i encara ho és als assentaments dels voltants. El cotxe és un element de luxe a l'igual que les joguines infantils. Els nens/es es distreuen amb una pilota o simplement jugant al carrer. I la gent es desplaça a peu, en bici, en bus o a llom d'animal.

Visió de la vida

Tot i viure en una societat masclista la gran part dels enquestats defensen els drets de la dona respecte a la seva persona i la igualtat respecte a l'home, però no defensen la lliure sexualitat i no aproven l'homosexualitat. Tan sols en el cas d'alumnes d'ESO, aquest fet és més acceptat ja que el grau de maduresa és major. Aquests coneixen sobradament els mètodes anticonceptius i les malalties de transmissió sexual tot i que sovint no els utilitzen perquè són un producte marginal i no acceptat per l'església. Religiosament parlant, tots els enquestats es manifesten catòlics (tan alumnes com mestres) i basen les seves esperances en Déu.
La visió dels infants sobre Nicaragua és que el més admirable és el paisatge i en el cas dels adolescents és la licorera i la fàbrica de sucre. A més creuen que ha de millorar la situació social, política i econòmica ja que aquesta afecta els joves i sovint han d'abandonar els estudis per falta de recursos econòmics. Els més grans donen la responsabilitat de la situació del país al govern corrupte (segons ells). La majoria dels enquestats desitgen marxar del seu país ja que creuen que hi ha una manca de seguretat, a part de millors condicions de vida.

El paper de les administracions locals i nacionals

Nicaragua és el país més pobre d'Amèrica central, amb un deute extern important amb varis països desenvolupats d'occident i amb EEUU, i que fa només catorze anys va sortir d'una guerra civil. Posteriorment, a banda de diversos desastres naturals, ha patit diversos governs corruptes (Arnoldo Aleman) que han anat empobrint el país quedant-se fins i tot fons de l'ajut internacional donat per paliar els efectes del Mitch. Tot i així, Nicaragua és un dels països que rep i depèn més de l'ajut extern (ong, ciutats agermanades, països). Catalunya sola hi té 29 agermanaments. El paper de l'administració de l'estat ha estat gairebé nul i, localment, els ajuntaments no tenen recursos per oferir a la seva població. A la zona estudiada, algun cop l'ajuntament de Chichigalpa ha enviat diners pel manteniment de l'escola. Ni durant la desgràcia de l'huracà Mitch el govern va enviar ajuda. Tota la que es rep prové d'institucions estrangeres, ONG, i en el cas de l'escola, prové de Badalona, de l'escola Jungfrau. Socialment parlant, tampoc s'ha realitzat cap programa d'assistència social, cultural o sanitària per casos de maltractaments (violència de gènere i infantil), explotació infantil, xarxes de prostitució i drogues, alcoholisme, atur, atenció a la gent gran, alfabetització i formació d'adults, etc... Si en el camp educatiu i sanitari que tenen una xarxa de molts anys la situació està malament, en el camp social està encara tot per fer.
Darrerament el govern Bolaños està aconseguint la condonació del deute extern i amb aquests diners està planificant polítiques per transformar el món educatiu, social i d'atenció a la infància.

La situació de la dona

Segons les entrevistes realitzades, 1 de cada 3 dones tira endavant la família sola (mare soltera o separada), i en 3 de cada 4 famílies amb la figura paterna, el pare no col.labora adequadament. En la majoria de famílies la dona és qui neteja la casa, fa el menjar, cuida les criatures i porta els diners o el menjar a casa. L'home pot abusar d'ella sexualment o a través de la força (igual que amb el problema de l'alcohol costa lluitar contra l'acceptació social dels maltractes). El paper preponderant del marit, que és qui mana encara que no aporti res a la família, li dóna el dret de decidir quan "és justificat" pegar a la dona. Darrerament es comença a treballar des del govern en aquest sentit però primer la pròpia dona s'ha de convèncer de la seva igualtat i de la necessitat de defensar els seus drets i els dels seus fills. La dona està sotmesa a una societat masclista on l'home tan sols menja, beu, i viu en el món del sexe. Evidentment hi ha excepcions. Les nenes de petites estan destinades a aquest futur, en la majoria dels casos. Se'ls hi ensenya que l'home és superior per naturalesa i que l'han de servir. Tot i aquest pensament conservador les noves generacions estan canviant, i ha nascut un moviment feminista abans inexistent.

Els drets dels infants i la realitat quotidiana

Comptant amb els enquestats de primària, secundària i els nens del Barrio de los Lirios, més de la meitat treballen a més d'anar a l'escola. El treball infantil és comú a la majoria de famílies. El fill ajuda als pares mig dia i l'altre mig va a l'escola (si és que ha reunit els diners necessaris). A més a més els infants viuen en una realitat violenta. A les zones més deprimides i de menys nivell cultural hi ha molts casos de maltractaments infantils per part dels pares. Sexualment un pare pot abusar d'una filla, sobretot sota els efectes de l'alcohol. A més de la duresa familiar, present en moltes cases, en alguns casos els infants es veuen envoltats en xarxes de prostitució on els duen els pares a canvi de pocs diners. Fins i tot s'han donat casos de venda de criatures i d'adopcions irregulars. Tot i que s'han elaborat lleis de protecció a la infància i que Nicaragua signa les lleis internacionals en aquest sentit, a la pràctica els infants estan mal protegits per les institucions governamentals i, per tant, es veuen exposats a tots aquests perills. A més a més, no reben cap formació acadèmica a casa, sinó és que són fills de mestres. Sols a la nit poden gaudir d'alguna estona de caliu familiar.

4.2.- CONCLUSIONS

Després de realitzar el meu estudi i formular el diagnòstic conseqüent, he aconseguit extreure'n una sèrie de conclusions.

En primer lloc, la situació de precarietat econòmica, social i política de Nicaragua provoca tota una sèrie de mancances i dificultats en la vida quotidiana dels infants nicas. Aquests pateixen una deficiència alimentària molt elevada, absència d'uns serveis sanitaris públics en condicions i uns recursos acadèmics insuficients que els impedeixen estudiar. La situació política ha estat fins fa pocs anys molt inestable i dominada per la violència i la corrupció. També cal destacar que socialment Nicaragua és un país masclista i de caire conservador on és necessari que s'implanti algun organisme que lluiti pels drets dels infants.
Així doncs, la deficiència alimentaria afecta molt negativament el rendiment acadèmic dels joves, que a Nicaragua és menor al d'altres països com Espanya. Un nen mal alimentat no rendeix a classe i no arriba a desenvolupar tota la seva capacitat intel.lectual. A més a més, al rebre una dieta alimentària exageradament saturada de greixos i hidrats de carboni i baixa en vegetals, fruita i peix, es donen força casos de diabetis i problemes endocrins ja des de la infància i afavoreix malalties de difícil curació donades les condicions que pateixen. Tot plegat provoca un retard i un desequilibri en el creixement normal del nen o nena. Aquesta situació afecta decisivament el seu desenvolupament intel.lectual i condiciona negativament les seves possibilitats futures de formació professional.
En aquest punt enllacem amb un altre aspecte de capital importància: la sanitat. La falta d'una sanitat pública gratuïta, dotada dels recursos i del personal qualificat adequats a les necessitats de la seva població provoca que cada any augmenti el nombre d'infants víctimes d'epidèmies i malalties que es cronifiquen, produint-se fins i tot nombroses defuncions infantils perquè les famílies no poden permetre's comprar un simple medicament. Simples epidèmies com la grip, o malalties com l'asma o la diabetis porten la mort a molts nens i nenes o els ocasionen lesions que arrossegaran per sempre. Finalment, la manca de medicina preventiva agreuja notablement aquesta situació en impedir la detecció precoç de moltes malalties i problemes de salut. Aquesta situació és un factor determinant de l'absentisme escolar i del baix rendiment acadèmic dels alumnes, condicionant les seves expectatives de futur.
En tercer lloc cal analitzar el sistema educatiu. Les condicions precàries en que estudien els alumnes (aules massificades, manca de recursos pedagògics i didàctics, retard en ingressar al sistema educatiu, les múltiples causes d'absentisme escolar, la desestructuració familiar, la pobresa i la manca de recursos, etc...), condicionen negativament les seves expectatives de futur i limiten les possibilitats intel.lectuals de l'alumnat.
Malgrat tot, l'escola és l'única sortida per a molts nens i nenes, l'única possibilitat d'accedir a una altra realitat i pensar en un futur millor; per això vull constatar que no totes les conclusions del meu treball són negatives. Les escoles i instituts són la única font de formació educativa que reben els infants a contracorrent moltes vegades de l'entorn social; els pares sovint no transmeten cap tipus de criteri que fomenti els valors d'una bona educació i d'una bona formació acadèmica.
L'escola educa i ajuda a molts nens amb problemes personals greus com abusos sexuals, maltractaments, mendicitat, explotació per part dels adults, etc.... La influència escolar ha provocat que en els últims anys la mentalitat dels homes (i les dones) joves a Nicaragua no sigui tan masclista i conservadora com la dels seus pares; sel's han obert noves portes a pensaments i formes de vida nous i esperançadors. Cal no oblidar, però, que molts nens i joves pateixen el perill de reproduir aquells models negatius que els transmeten els adults: falta de valors, falta de dignitat personal, apatia, mendicitat com a forma de resoldre el dia a dia, manca de cultura del treball, violència, alcohol, etc.... Aquests models negatius afecten psicol..lògicament els joves.
La religió està molt lligada a l'educació. Tot i ser un estat laic segons la constitució, la població nica és gairebé al 100% catòlica. La influència de l'església és molt forta sobre les ments analfabetes, d'encara força població, o sobre les dels nens i nenes que veuen en Déu l'única solució a tots els seus problemes. Aquella gent ha viscut tantes desgràcies i sobreviu en condicions tan precàries que l'única explicació "racional" que troben a la situació en que es troben és que són càstigs de Déu. Potser no és tan difícil entendre que la desesperació pugui portar a una persona a demanar ajuda a Déu i a tenir fe en que ell és l'únic camí que la pot dur a la felicitat. Per això la religió envolta l'educació, la política i el pensament de la majoria de persones.
L'estructura familiar que acull els infants és molt irregular. Pateixen una clara absència de la figura paterna. Els nens i nenes observen que la mare és l'única que cuida la casa, els fills i que a la vegada treballa. Observen sovint violacions del pare a la mare o a alguna filla, com el pare arriba begut cada nit , etc... Psicol..lògicament això provoca una destructuració emocional de l'infant; els maltractaments o usos de la violència contra ell li poden causar trastorns emocionals tan grans que el portin a fugir de casa o al suïcidi. La inestabilitat familiar provoca una falta d'atenció dels pares vers als fills; els infants no estan ni protegits ni controlats per ningú. Per això en alguns casos són víctimes de xarxes de prostitució o compra/venda de menors. A més a més, aquesta desestructuració familiar és una de les causes de l'absentisme escolar. Els pares sovint obliguen als fills a treballar o els fan quedar a casa netejant o vigilant germans petits.
Els recursos econòmics són molt precaris; l'atur dels pares fa que els nens no puguin menjar o comprar-se roba per anar a escola. És un dels elements que perjudica i que domina més la vida de tota la població. Molts nens han de deixar d'estudiar per falta de diners; altres no poden pagar-se un avortament o un simple preservatiu. Molts nens moren per no poder comprar-se medicaments i d'altres viuen en barraques fetes de cartrons. L'economia marca les pautes de vida. Els nens estan mal atesos en tots els aspectes. El treball és escàs a Nicaragua; aquelles persones que poden acabar els estudis tenen moltes dificultats a trobar feina.
Davant tota aquesta situació la visió de la vida que tenen els joves és més liberal que la dels seus pares. La mentalitat conservadora ha canviat en els últims anys. Es respecta més a la dona i se la situa en una posició més digna. Tot i això, l'homosexualitat és un tabú i és un símbol de marginalitat. En aquest grup s'engloben els anticonceptius, els avortaments o els divorcis. Aquest pensament provoca embarassos no desitjats als 15 anys, la creació en barris marginals de bars d'homosexuals o la impossibilitat d'avortar degut a la prohibició paterna. Els nens i nenes viuen condicionats per tots aquests elements i reben aquestes conductes com les correctes. Si l'única cosa que canvia és la situació de la dona en la societat es repetiran la majoria d'injustícies realitzades en generacions anteriors.
Davant tots aquests conflictes les institucions locals i nacions no actuen de cap forma. Nicaragua està condicionada per països estrangers com EEUU i per tant no pot desenvolupar lliurement la seva indústria o economia. El govern està supeditat també a aquests països; sent un país dependent de les grans potències no pot aspirar a millorar la situació, tan sols a no empitjorar-la. Per altre banda, no hi ha cap organisme de protecció d'infants o defensor dels seus drets. Quan es comet una violació d'un menor, o se l'introdueix en una xarxa de prostitució o drogaaddicció l'estat no actua de cap manera. Els casos de comprar-venda de nens són presents a la actualitat. S'han produït al mateix Barrio de los Lirios, i tot i haver estat denunciats ningú ha actuat per solucionar les injustícies. Els infants estan a la mercè del poder, sigui polític, religiós o econòmic. L'ajut internacional que rep Nicaragua no pot canviar per sí sol aquesta situació. El govern actual comença a realitzar una sèrie d'estudis i projectes per millorar les coses perquè el possible canvi en un futur immediat dependrà de com eduquem els nens i joves d'avui.
La situació de la dona a Nicaragua està canviant amb el creixement de les noves generacions. Tot i així, segueix sotmesa a la voluntat de l'home en molts aspectes. Aquestes actituds repercuteixen més en les nenes que en els nens. La filla quan se li apliqui aquest tractament violent i abusiu no es defensarà convenientment condicionada per aquesta imatge familiar. A més, la nena un cop gran està destinada a portar el pes familiar i econòmic sense cap ajuda; tenint en compte que les oportunitats de treballs assegurats amb sous mínimament acceptables s'ofereixen primerament als homes, tan sols pel seu sexe.
Els drets dels infants no són respectats en la majoria de famílies i en la societat nicaragüenca en general. Totes les mancances, els perills i els comportaments abusius que pateix la infància i que he descrit en aquest treball són la causa del retard intel.lectual i humà que pateix i condicionarà negativament el futur del país si no s'hi posa remei des d'ara.