1.2.- Estructura del treball

El treball es divideix en sis parts diferenciades.
· La primera és una breu introducció en la qual exposo el per què, la motivació d'aquest treball.
· Seguidament faig un primer estudi en un marc teòric, sobre Nicaragua. Un recorregut per la història del país centrant-me, finalment, en la seva situació socioeconòmica. A continuació he realitzat una breu descripció de Chichigalpa i el seu entorn per situar les condicions del treball de camp. Espero, d'aquesta manera, apropar el lector a una realitat que serà el marc de referència del meu treball. Una realitat, la de Nicaragua i la de Chichigalpa que potser no coneix o si més no li es llunyana.
· El tercer apartat és el treball de camp pròpiament dit.. És la part a la qual he dedicat més pàgines i més temps perquè representa la meva aportació personal a la qüestió que em plantejo. Compta amb diferents qüestionaris escrits passats, en primer lloc, a nens i nenes de primària, a nois i noies de secundària i mestres de l'escola Francisca González. Finalment també he recollit oralment (gravació de veu i vídeo) entrevistes fetes a nens i professors, de les quals s'en poden extreure conclusions vàlides per a l'estudi. En aquesta tercera part aporto una sèrie de diagnòstics (dels buidats dels qüestionaris), a partir dels quals m'he pogut fer una idea més clara de la situació dels infants a Nicaragua. Crec que ha estat molt interessant haver anat part per part i poc a poc introduint-me en aquell món.
· L'última part és la del diagnòstic. Abans de realitzar les conclusions he fet un resum en forma de diagnòstic amb el suport de gràfiques, sobre la situació dels infants nicas. Finalment, les conclusions, l'opinió personal i la bibliografia tanquen el treball. Llegint el treball des del principi fins al final vas veient com en una pel·lícula com és aquell món i estic ben segura que al final de tot qualsevol persona li trobarà algun encant malgrat la duresa de les condicions de vida que s'hi reflecteixen.

Totes les fotografies que apareixen en aquest estudi són personals i han estat fetes per alguns dels meus companys de viatge i per mi mateixa.

1.3.- Nicaragua, violentament dolça

Després d'estudiar diferents temes, vaig decidir-me per aquest. Volia centrar-lo en Nicaragua, país amb el que ja de ben petita hi vaig tenir contacte. Però no m'interessava fer-lo bibliogràfic sobre la història de Nicaragua. Tenia vàries idees i alguns dubtes sobre quina seria la més encertada. La resposta la vaig trobar tan bon punt em vaig preguntar què era el que realment m'interessava i m'apassionava de Nicaragua, i la solució va venir al moment: els nens. Així que vaig decidir dedicar la meva recerca a trobar com afecta la situació socioeconòmica al desenvolupament dels infants a Nicaragua.

El títol del treball vol reflectir el contrast que hi ha entre l'alegria que transmet la gent nica i la duresa de la realitat que els ha tocat viure. Els nens i nenes et somriuen dolçament mentre treballen venent síndria o netejant sabates; és en aquests petits exemples on s'observa el contrast entre la innocència de l'infant i la violència de la seva vida diària.
Com ja he dit anteriorment, des de ben petita que estic en contacte amb Nicaragua. Sigui per influències familiars o escolars aquest món m'ha anat interessant cada dia més. Fa dos anys vaig viatjar-hi per primer cop, fou tal l'impacte que vaig rebre a l'aterrar en un món totalment diferent al meu que mai m'he pogut desentendre d'aquell país. El territori, la cultura, la música, els seus poetes, l'essència d'una revolució perduda però viva als carrers, a les cases i sobretot a la gent, l'alegria contrastada amb la misèria em van enamorar de Nicaragua. Però el que em va fer decidir a escollir definitivament aquest tema pel treball va ser el somriure dels nens /es amb qui vaig estar. A l'allotjar-me a una escola de primària vaig entrar en contacte amb els infants de l'escola, vaig poder parlar amb ells, conèixer-los i observar la dura realitat que els esperava al sortir d'escola. Després d'estar ajudant un estiu a Chichigalpa, a l'escola Francisca Gonzàlez la meva visió del món va canviar.
Allà hi havia fet amics mestres i alumnes, i vaig mantenir el contacte amb ells al tornar a Catalunya. Alguns mestres d'allà han tingut l'oportunitat en aquests anys de venir aquí gràcies a l'agermanament que tenen amb l'escola Jungfrau, la meva escola de primària. M'interessava esbrinar la vida de tots aquells nens, descobrir quina era la seva realitat. Casualment hi havia planejat un viatge a Nicaragua a l'estiu i això em va fer decidir del tot. Vaig preparar, doncs, un treball d'investigació a la recerca de fonts orals documentades i de testimonis. Un cop allà, vaig realitzar enquestes a nens/es de diferents cursos i estatus socials, vaig poder entrevistar a professors/res i a persones que treballen en el camp de la solidaritat per obrir una mica més la visió que tenia dels alumnes; i el més important és que vaig tenir l'oportunitat de veure les seves cases, les seves famílies, què menjaven, on treballaven,....vaig poder descobrir la seva realitat.
Degut a aquests dos viatges, a les experiències personals i a la necessitat de descobrir el per què d'una situació tan injusta he decidit dedicar el treball de recerca a Nicaragua. M'apassiona la seva cultura, la seva història, els menjars, la forma de vida, la imatge innocent i dolça dels nens i nenes niques que contrasta amb una realitat dura, injusta i pobre.
Al tornar del viatge, vaig analitzar el material amb el que contava i vaig realitzar la principal línia treball:

Com afecta la situació socioeconòmica al desenvolupament dels infants a Nicaragua. Amb aquesta orientació vull estudiar com afecta la situació familiar al rendiment acadèmic dels nens, amb quines dificultats sanitàries i alimentàries es troben i amb què els afecten; crec que també seria interessant descobrir si durant la infància ja es determinen les desigualtats de sexe, averiguar fins a quin punt un profes/asor s'involucra en la vida de l'alumne, a través de les conclusions dels gràfics poder determinar algunes de les causes de l'abandonament acadèmic i analitzar els ideals dels joves. Penso, a més, que moltes de les conclusions que es puguin desprendre de l'estudi seran vàlides per aplicar-les a altres realitats o països del tercer món.
Per poder arribar a aquestes conclusions compto amb ajudes escrites (enquestes, enciclopèdies, el PNUD, gràfics, etc..), amb ajudes visuals (reflex de la realitat nicaragüenca) i fotogràfiques.
Els infants són el principal al·licient que m'ha dut a realitzar aquest estudi, ja que són el reflex de la societat nica, una societat maltractada al llarg de la història.