CONCLUSIONS:
1 La qualitat d'ensenyament ve donada sobretot en el ple desenvolupament
de les capacitats específicament humanes des de les cognitives fins a les operatives.
Proposem:
Utilitzar el projecte "Philosophy for Children" o Filosofia 6/18 com a
recurs idoni per a desenvolupar les habilitats cognitives dels estudiants
i com a resposta al tractament de les estratègies d'aprenentatge.
2. Ser persona és quelcom que no es construeix, sinó que s’aprèn vivint ho.
Viure és actuar, començar a ser allò que es vol arribar a ser, però des
d'allò que ja s'és, sense inventar una construcció imaginària, utòpica i irreal.
Proposem:
Ajudar els alumnes a ser receptius davant la realitat, ensenyar a tenir
desigs, aspiracions, finalitats, i a posar se en marxa en aquesta direcció
i esforçar se per viure allò que es desitja. Aquest és l'aprenentatge més
important.
3. Totes les matèries desenvolupen les capacitats, perquè la qüestió
rau, primordialment, en com s'aprèn i no en què s'aprèn. Gràcies a
les estratègies cognitives serem capaços de resoldre una gran varietat
de problemes de manera efectiva i eficient.
Proposem:
Desenvolupar en el professorat una actitud de compromís vers la
consecució de les estratègies cognitives que facin del coneixement
un procés significatiu, actiu i generalitzador.
4. En el camp professional i acadèmic, el suport de la informació
evoluciona cap als sistemes multimèdia, amb un pes elevat de la
paraula escrita, en alguns casos, però amb un pes creixent de la
imatge, en d'altres.
Proposem:
Capacitar els alumnes per saber buscar la informació pel seu compte,
per valorar la, seleccionar la, estructurar la i incorporar la al seu
propi bagatge de coneixements, implicant hi, també, d'alguna manera
la capacitat de recordar.
5. Mentre que la cultura de la lletra impresa potencia la capacitat
del pensament lògic, analític, lineal i seqüencial, I'exposició
constant a missatges audiovisuals porta a desenvolupar, de manera
preferent, processos mentals de caràcter visual, associatiu, intuïtiu
i sintètic.
Proposem:
Potenciar el sensorial, el concret, I'emotiu com a valors per si
mateixos en alguns casos i, en d'altres com a trampolí de processos
que portin a l'abstracció a la conceptualització, a la reflexió. a l’anàlisi.
6. Per tal d'enriquir la comunicació, consolidar els coneixements
i integrar la informació que reben els alumnes fora de l'aula amb
la que reben dins.
Proposem:
Convertir l’ensenyament-aprenentatge en un procés continuat de
traducció de llenguatges, codis i canals, del visual al verbal,
de l’audiovisual a l’escrit. i viceversa.
7. L’alumne és el principal protagonista del procés d'aprenentatge
el qual ha de consistir més en l'adquisició d'habilitats
estratègiques que facilitin altres aprenentatges, que no pas
en l'acumulació de coneixements.
Proposem:
Exercir un ensenyament centrat en la motivació,
la contextualització, el guiatge i la coordinació, trets
essencials en la transmissió d’estratègies d'aprenentatge.
8. La clau de l'autonomia dels alumnes no és que dominin moltes
tècniques d'estudi, sinó que en facin un ús estratègic adequat
a cada situació.
Proposem:
Guiar els alumnes cap a un procés de presa de decisions cada
vegada més autònom, on vagin utilitzant els diferents coneixements.
9. La metodologia del descobriment afavoreix la iniciativa personal
i el desenvolupament d’habilitats intel·lectuals vinculades
a la resolució de problemes.
Proposem:
Orientar els alumnes cap el descobriment, i això s'ha de fer
mitjançant preguntes desafiants organitzant situacions que
despertin la seva curiositat i el seu interès.
10. Les informacions que presenta el professor han d'estar
estructurades de manera lògica, la qual cosa es pot aconseguir
recorrent a tècniques com els mapes conceptuals, els quadres
sinòptics, els gràfics, etc.
Proposem:
Utilitzar una metodologia de caire inductiu, aproximant-nos
així a la manera com s'aprèn espontàniament: del concret a
l'abstracte, del que és específic al que és genèric, de l'exemple
a la llei o norma. I una metodologia deductiva que va d'allò que
és a les seves conseqüències.
11. Els mapes conceptuals són un procediment que potencia la
participació activa dels alumnes en el seu procés d'aprenentatge
i que proporciona informació al professor sobre com guiar aquest procés.
Proposem:
Introduir gradualment i amb flexibilitat l’ús estratègic dels
mapes conceptuals en les activitats de les diferents àrees
curriculars tot explicitant amb quin objectiu es construeixen
i per què proposen en comptes d’utilitzar altres procediments.
12. La presa d'apunts és una activitat complexa que permet codificar,
gestionar o seleccionar una informació que és objecte d'aprenentatge.
Proposem:
Contribuir, mitjançant l'anàlisi, a què la presa d'apunts serveixi
per a transformar el coneixement, per aprendre i no només per a
reproduir un contingut.
13. Les destreses o habilitats intel ·lectuals són la base per
aconseguir la resolució de problemes.
Proposem:
Oferir als alumnes els elements essencials que els permetin
de sortir-se de les diferents situacions problemàtiques, dins
i fora de l'aula. I amb un doble objectiu: per una banda
desmitificant el tema per apropar-s'hi amb actitud positiva;
per l'altra, plantejant problemes veritables a la situació
problemàtica en què qualsevol alumne es podria trobar en la
seva vida quotidiana.
L'Hospitalet de Llobreqat, 15 de Febrer de 1997
ORGANITZÀ: 
Per a professorat de Ed. Primària i Secundària.
DISSABTES 8 i 15 de Febrer de 1997
de 9.30 a 18.30 hores.
Carrer dels Joncs,1.
089092 HOSPITALET DE LLOBREGAT.
TFON: 335.53.88.
FAX: 335.54.53
|
© 1996 Carles Dorado Perea
Inici Pàgina: 1-12-96
Darrera revisió: 1-12-96
cdorado@pie.xtec.es