Entenem per Metacognició la capacitat que tenim d’autoregular
el propi aprenentatge, és a dir de planificar quines estratègies
s’han d’utilitzar a cada situació, aplicar-les, controlar el procés,
avaluar-lo per a detectar possibles errades, i com a
conseqüència... transferir tot això a una nova actuació.
Això implica dues dimensions molt relacionades:
a) El coneixement sobre la pròpia cognició implica ésser capaç de
prendre consciència del funcionament de la nostra manera de aprendre
i comprendre els factors que expliquen que els resultats d’una
activitat siguin positius o negatius . Per exemple: quan un alumne
sap que extreure les idees principals d’un text afavoreix el seu
record o que organitzar la informació en un mapa conceptual afavoreix
la recuperació d’una manera significativa. D’aquesta manera pot
utilitzar aquestes estratègies per a millorar la seva memòria.
Però el coneixement del propi coneixement no sempre implica resultats
positius en l’activitat intel·lectual, ja que és necessari recuperar-lo
i aplicar-lo en activitats concretes i utilitzar les estratègies
idònies per a cada situació d’aprenentatge.
b) La regulació i control de les activitats que l’alumne realitza
durant el seu aprenentatge. Aquesta dimensió inclou la planificació de
les activitats cognitives, el control del procés intel·lectual i
l’avaluació dels resultats.
Encara que aquests dos aspectes estan molt relacionats; el primer,
el coneixement del propi coneixement, sorgeix més tard en el nen
que la regulació y el control executiu, ja que aquest últim depèn
més de la situació i l’activitat concreta.
Relació de la metacognició amb les estratègies, habilitats d’estudi
i d’altres processos cognitius i no cognitius.
© 1996 Carles Dorado Perea
Inici Pàgina: 1-12-96
Darrera revisió: 25-1-97