Títol
del Taller :
|
Atenció
a la diversitat a través de projectes telemàtics cooperatius.
L’experiència de l’IES Llobregat de Sallent.
|
|||||||
Responsable/s:
|
Ramon
Barlam, Asunción Checa, Àngel López i Neus Llorca
|
|||||||
e-mail:
|
Rbarlam@pangea.org
|
|||||||
Centre
de treball:
|
IES
Llobregat
|
Població:
|
Sallent
(El Bages)
|
|||||
Nivell
educatiu:
|
|
Internivells
|
|
Primària
|
x
|
Secundària
|
||
Àrea:
|
|
|||||||
Tipus
de NEE:
|
|
Deficients
Auditius
|
|
Deficients
Visuals
|
|
Deficients
Motòrics
|
||
|
|
Deficients
Psíquics
|
|
Educació
Compensatòria
|
||||
Tipus
informació:
|
|
Curricular
|
x
|
General
|
|
Tècnica
|
||
Fa
referència a:
|
|
Equipament
|
|
Programari
|
||||
Descripció:
|
(extensió
aprox. 2 fulls)
|
|||||||
|
|
|||||||
La
participació de projectes telemàtics s’introdueix a l’IES
Lobregat el curs 1997-1998, coincidint amb la implementació de les
Unitats d’Adaptació Curricular (UAC). A la taula següent es
poden veure els projectes en els que s’ha treballat:
CURS
|
PROJECTES
|
1997-1998
|
Globalearn
(Expedició Ushuaia a Quito + Est Mediterrània)
|
1998-1999
|
Expedició
a l’Antàrtida
|
1999-2000
|
De
Montserrat a l’Everest
|
2000-2001
|
El
món d’en Harry Potter
|
2001-2002
|
El
món d’en Harry Potter
|
Globalearn
L’any
1995 Murat Armbruster funda Globalearn, reconeguda mundialment com
una de les millors iniciatives pel que fa a projectes telemàtics
col·laboratius. Un any més tard va començar la primera
expedició a sis països propers a la mar Negra i la va acostar
als escolars de tot el món. L’èxit d’aquesta experiència,
que treballava la història, el medi natural i la cultura d’aquest
país amb una organització i una metodologia exemplar que
ha servit de model per a posteriors experiències, va ser seguida
per altres expedicions com la de la ruta de la Seda i a molts més
altres llocs.
L’estructuraseguia
unes pautes similars per a totes les expedicions: un grup d’unes 4 o 5
persones (fotògraf, especialistes en diferents àrees i etapes
educatives, tècnics ...) recorria una ruta facilitada prèviament
i enviava periòdicament informació d’interès que permetia
l’acostament a la realitat del lloc des de diferents perspectives. Diàriament
es publicaven al web del projecte un seguit de dades que posteriorment
serien treballades a classe.
L’inici
de les UAC va ser un moment una mica difícil, ja que representava
un pas endavant important en al tractament a la diversitat a l’educació
secundària. Era evident que calia buscar noves fórmules metodològiques
que permetessin la consecució dels objectius curriculars a tots
els nois i noies de l’institut. Després d’analitzar diverses opcions,
el Seminari d’Atenció a la Diversitat de l’IES Llobregat de Sallent
va decidir finalment participar en aquest projecte.
El
projecte Globalearn, en aquells moments, podia ser seguit des de
la modalitat gratuïta i la de pagament. Vam decidir que la primera
oferia suficients elements pedagògics i que, tot i que la de pagament
permetia l’accés a material pedagògic de gran interès
(en anglès, això sí) i el contacte directe via correu-e
amb els expedicionaris, podíem estalviar uns diners que utilitzaríem
per d’altres coses també importants.
Com
hem vist al quadre anterior, des de l’IES Llobregat de Sallent vam participar
a les expedicions de Ushuaia a Quito i la de l’Est de la Mediterrània.
Ambdues tenien una durada de mig curs, i coincidien força amb el
nostre calendari escolar (similar a tot l’hemisferi nord).
Del
projecte vam aprofitar els següents elements:
·
Travel
log o carta de viatge. Es tractava d’un informe diari, amb un redactat
telegràfic en el que es facilitaven dades d’interès com:
quilòmetres recorreguts, gasoil gastat, temperatura mitjana, notícia
del dia al lloc on eren, detall dels àpats que feien i preu de diferents
coses en la moneda local (entrada de cinema, bitllet de bus, CD, coca-cola,
tall de cabell, pa...). Aquest document era la base del treball diari,
ja que ens permetia fer gràfiques, seguir la ruta en un mapa que
teníem penjat a la cartellera i al dossier (a petita escala), aprendre
vocabulari bàsic en anglès[1]
(els àpats, sobretot els esmorzars, solien ser similars d’un dia
per l’altre).
·
La imatge del dia. Cada dia, a les 12 del migdia es publicava al
web del projecte una fotografia del lloc o activitat que estaven fent en
aquell moment. Setmanalment preparàvem una fitxa de treball en la
que hi havia les imatges de la setmana acompanyades de petitsrequadres
en els que els alumnes havien de fer una petita descripció. Aquesta
activitat es feia a nivell indivividual o a nivell de grup.
·
Reports.
Reportatges puntuals sobre diferents temes. Puntualment traduíem
algun dels reportatges enviats pels expedicionaris i que tractaven temes
d’interès. Vam treballar el tema dels naufragis, Pablo Neruda (quan
varen visitar la Isla Negra), la fauna...
·
Host.
A cada ciutat gran on els expedicionaris arribaven buscaven un noi o noia
del lloc que, després d’explicar coses sobre ell, el lloc on vivia
i les activitats que feia, parlava del lloc. Aquesta opció era molt
interessant ja que sovint tenia situacions familiars i interessos similars
als dels alumnes, la qual cosa n’augmentava l’interès per empatia.
L’any
2001 Gloobaleran deixa de funcionar sense cap mena d’explicació
per part dels seus responsables.
La
valoració portada a terme per part dels membres del Seminari d’Atenció
a la Diversitat de l’IES Llobregat de Sallent, reflectida a les memòries
anuals del centre, va ser molt positiva i cal dir que la participació
en aquest projecte, tot i la precarietat amb la que vam treballar[2]
vam veure que aquesta era la línia que havíem de seguir.
Expedició
a l’Antàrtida
La
xarxa educativa LaceNet va contactar, el curs 1998-1999 amb el científic
Josep Ma. Gasol, de l’Institut de Ciències del Mar i el CSIC, per
concretar el seguiment d’una expedició a l’Antàrtida des
de les escoles i instituts del país. L’equip de mestres de la xarxa
va dissenyar una expedició online que va aprofitar el viatge
per tal de fer una aproximació a l’entorn natural del continent
i dels llocs on passava el vaixell. l’IES Llobregat de Sallent es va afegir
al projecte amb la intenció d’experimentar amb noves ofertes didàctiques
que s’ajustaven a les característiques de l’anterior participació
en el projecte Globalearn.
A
banda de fer un seguiment de l’expedició, el projecte va servir
per consolidar la línia encetada i reafirmar l’aposta de participació
en projectes d’aquesta línia. La valoració final de l’equip
d’Atenció a la diversitat va ser igualment positiva. El projecte
es va cloure amb una visita del científic a l’institut, el qual
va ‘poder comprobar in situ el nivell de coneixement sobre el tema
que els alumnes havien assolit.
Aquest
projecte, tot i haver perdut el valor afegit del sincronisme, continua
portant-se a terme en forma de crèdit variable[3],
ja que els seus responsables van considerar que els continguts podrien
seguir essent vàlids i que les escoles podien contactar amb qualsevol
de les expedicions que anys rere any van al continent gelat. Per al curs
2002-2003, el projecte s’oferirà des d’Edu365 a totes les escoles
de Catalunya.
El
mateix Josep Ma. Gasol va seguir en contacte amb les escoles en l’expedició
a l’Antàrtida que el curs 1999-2000 va fer a bord del vaixell alemany
Polar
Stern.
De
Montserrat a l’Everest
Ofertat
també per la xarxa Lacenet, aquest projecte telemàtic consistia
en el seguiment sincrònic[4]
de l’Expedició Caixa de Manresa – Everest 2000 que el maig d’aquell
any va aconseguir fer cim. Les característiques que varen justificar
la participació de l’IES Llobregat de Sallent varen ser les següents:
·Projecte
obert.
‘De Montserrat a l’Everest’ permetia la participació des de qualsevol
edat. Això possibilitava un contacte i un intercanvi amb nois i
noies (també adults) ric i divers. També potenciava el seguiment
fora de les aules, en un moment en el que alguns alumnes començaven
a disposar d’internet en els seus domicilis o bé tenien punts d’accés
més a l’abast.
·Projecte
flexible.
El seguiment del projecte i de les activitats estaven dissenyades per tal
que poguéssin ser adaptades a qualsevol situació educativa,
dedicació, nivells d’aprenentatge, etc.
·Projecte
multidisciplinar.La
possibilitat d’abordar aquests tipus de projectes des de diverses àrees,
i de manera totalment integrada va ser un element que es va tenir en compte
a l’hora de decidir la participació. D’altra banda, es facilitava
la implicació del professorat que també intervenia amb aquests
alumnes.
·Projecte
sincrònic.
El seguiment a temps real, tot i que organitzativament és més
complexe i comporta els seus riscos, així com la incertesa d’arribar
a poder fer el cim, aportava elements motivadors importants[5].
La
participació en el projecte va ser l’eix central al voltant del
qual es varen organitzar totes les sessions de treball del curs en els
grups de tractament a la diversitat. A partir de’aquestes
varen treballar continguts curriculars de llengua (català, castellà
i anglès), matemàtiques (mesures, conversió de monedes,pressupostos...),
ciències naturals (medi natural, fauna i flora de la zona, malalties
pròpies de l’esport i de l’alçada, importància de
l’oxigen...), socials (aproximació a la cultura i realitat del Tibet,
el Nepal i altres països propers) i educació física
(aproximació als esports de muntanya: prevenció de riscos,
nusos d’escalada, etc.). També es va parar especial atenció
a l’eix transversal de l’educació per a la salut en tractar dietes
sanes (les que seguien els alpinistes abans i durant l’expedició).
En
el marc del projecte també es va portar a terme una sortida a Barcelona
en la que se’ns va projectar la pel·lícula IMAX sobre l’Everest,
protagonitzada entre altres per l’Araceli Segarra. L’anècdota d’aquesta
activitat és que mentre estàvem esperant al vestíbul
per entrar a la sala se’ns va comunicar per telèfon que s’acabava
d’assolir el cim. Els nois i noies de les diferents escoles i instituts
assistents van esclatar en diferents mostres d’alegria davant de la incomprensió
incial de les persones que es trobaven al lloc, alienes al projecte.
La
valoració final que es va fer en acabar el projecte era que si bé
havia estat molt arriscat treballar únicament aquest projecte al
llarg de tot el curs, i que això havia implicat en alguns moments
puntuals(finals de trimestre, sobretot)
un cert cansament per part dels nens, va ser altament positiva.
La
tipologia de projectes telemàtics en els que ha participat l’IES
Llobregat de Sallent és variada però amb elements comuns.
Es tracta sempre de projectes de mitja-llarga durada (un mínim d’un
trimestre en el cas del seguiment d’expedicions de Globalearn o de tot
un curs, com en el cas de l’expedició a l’Everest o el projecte
sobre Harry Potter). Val a dir que la tipologia d’alumnes amb els que són
treballats obliga, per evitar el cansament, a exercicis constants d’imaginació
i, sobretot, a una gran coordinació entre els professors que hi
intervenim. L’organització és clau, i tenint en compte que
en cada projecte hi ha intervingut més d’un professor, cal fer un
seguiment estricte i constant de la seva evolució. En el projecte
El món de Harry Potter, treballat amb diversos grups d’atenció
a la diversitat, en els grups de 3r i de 4t que hi participaven. Un d’ells
tractava més els aspectes de llengua i ciències socials i,
l’altre, de matemàtiques i ciències naturals. Amb tot, cal
destacar que aquesta dinàmica es flexibilitzava quan era necessari
i es feien activitats bàsicament de comunicació amb altres
escoles i activitats comunes (murals, per exemple) o que requerien treball
ininterromput durant més d’una sessió.
Les
àrees anomenades instrumentals tenen un paper destacat en el tractament
a la diversitat, i estàvem buscant un projecte en la línia
dels que havíem participat els cursos anteriors quan vam descobrir
l’obra de J.K. Rowling. L’Àngel Lòpez, membre de l’equip
d’atenció a la diversitat havia llegit l’estiu del 2000 el primer
llibre de la sèrie de Harry Potter quan encara no era massa conegut
aquí. Buscant informació sobre el tema a Internet ens va
sorprendre la gran quantitat de recursos que vam trobar-hi: unitats didàctiques,
jocs online (aplicacions java), qüestionaris interactius,
puzzles...
Ens
va semblar molt interessant que per primera vegada el món de la
lectura i el de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació
confluissin, ja que des de molts sectorssempre
s’ha vist la televisió i els ordinadors com a elements ‘malignes’
i distorsionadors que dificulten l’accés al coneixement de petits
i joves. Vam preveure (i no ens vam pas equivocar) que la popularitat de
Harry Potter creixeria i aquest seria un factor que ens aniria bé
per motivar els alumnes a llegir. D’aquesta manera va ser que el mes de
setembre vam començar a planificar bona part de l’atenció
a la diversitat al voltant d’aquest projecte. Va a dir que en un primer
moment no estava pensat coma projecte telemàtic col·laboratiu
tot i que les TIC hi eren presents.
En
aquest primer trimestre vam entrar en contacte amb la Sabina Redondo i
el Josep Girabal, dos alumnes de darrer curs de la carrera de psicopedagogia
(Universitat Oberta de Catalunya) que des de l’assignatura de Pràcticum
havien de portar a terme un treball d’aplicació relacionat amb les
TIC. Així va ser com vàrem contactar amb els IES Alzina (Barcelona)
i Alt Berguedà (Bagà). Aquests es varen interessar en el
projecte i es va acordar de compartir l’experiència creant un projecte
telemàtic col·laboratiu a tres bandes amb l’objectiu d’optimitzar
esforços i potenciar experiències de comunicació entre
alumnes i professors partint del treball que ja havia iniciat en solitari
l’IES Llobregat de Sallent. La Sabina Redondo va entomar la coordinació
del projecte.
La
valoració que es va fer el primer any del projecte, recollida per
Sabina Redondo a Projecte Harry Potter. Les TIC, el treball cooperatiu
i multidisciplinari dels alumnes i el col·laboratiu del professorat[7]va
ser molt positiva. Els tres punts més destacats eren:
·Es
constatava una gran motivació entre els alumnes que havien participat
en el projecte.
·El
projecte va facilitar i estimular el treball cooperatiu entre el professorat
dels tres centres.
·L’elaboració
de material didàctic de qualitat, tant en suport paper com digital.
Redondo
(2001) assenyalava com a principal indicador que el projecte havia anat
bé l’alt grau d’interès que aquest havia despertat entre
el professorat. Aquest aspecte va ser el que va animar l’equip de coordinació
a obrir el projecte a altres escoles a partir del següent curs, en
el marc dels projectes LaceNet[8].
Aquest
projecte ha estat l’únic que s’ha aplicar dos anys seguits a l’IES
Llobregat de Sallent.
L’AIGUA
EN LES NOSTRES VIDES
Aquesta
és la darrera oferta presentada per la xarxa LaceNet per al curs
2001-2002. La novetat, en el marc de les propostes a les que ens té
habituats aquesta xarxa és que es tracta d’un projecte que es desenvolupa
al voltant de les festes de la Llum de Manresa (21 de gener). Es tracta,
per tant, d’un projecte amb format de curta durada. El Seminari d’Atenció
a la Diversitat de l’IES Llobregat de Sallent va fer un parèntesi
en el treball que un grup d’alumnes de 2n d’ESO estaven desenvolupant per
tal de desenvolupar les activitats proposades. El projecte, adreçat
a alumnes des d’educació infantil fins a primària treballava
diferents aspectes relacionats amb l’aigua[9].
Els alumnes de 4t. de l’IES Llobregat de Sallent varen intervenir en un
fòrum sobre el consum i contaminació de l’aigua. Es varen
portar les factures que cada família paga i d’aquesta manera vàrem
treballar les mesures de capacitats, es compararen consums i es va arribar
conclusions interessants.
L’experiència ha estat valorada com a molt positiva. Als alumnes els va agradar molt seguir el debat i les propostes presentades per altres centres (IES Lacetània, i escola Joviat). També varen poder veure els dibuixos i altres aportacions que havien fet els més petits. Pel que fa als continguts vam treballar-ne alguns que estaven contemplats per aquest curs (mesures de capacitat, per exemple) i també es va fer una reflexió molt positiva sobre la contaminació i el consum excessiu d’aquest element.
(Text
adaptat de la memòria de la llicència retribuida: ‘Didàctica
de les TIC en el tractament a la diversitat. Desenvolupament de material
didàctic i d’estratègies de treball cooperatiu a partir de
la participació en el projecte ‘El món de Harry Potter’)