La
Val di Rhêmes forma part del Parco Nazionale del Gran
Paradiso a la Vall dAosta. És una vall paral·lela
a la de Valsavaranche lentrada principal del Parc que
porta al refugi de Vittorio Emanuele II. La Vall di Rhêmes
és més tranquil·la que lanterior,
amb un encant especial: el cim de la Granta Parei de 3.387 metres,
sense cap dubte és el més emblemàtic daquesta
zona. És un cim esvelt amb nombroses vies descalada.
Dijous
28 de març de 2002.
Hem
matinat per fer el viatge. Anem en direcció al túnel
de Mont Blanc, recentment obert després del tràgic
accident. Una vegada a la Vall dAosta hem danar
al poble dArvier on hi ha el trencall que ens portarà
a Introd i finalment a Rhêmes Notre Dame, encara podem
deixar el cotxe una mica mes amunt, a lindret anomenat
Pelaud a 1.811 metres. Aquí hi ha varis hotels i un aparcament,
la carretera segueix algun quilòmetre més, però
la neu no ens permet seguir. Ens canviem, agafem tot lequip
i comencem la pujada per la Vall di Rhêmes fins el Refugi
Benevelo a 2.285 metres. Hem remuntat 474 metres sense cap presa,
els últims arriben de nit, just abans del sopar.
Divendres
29 de març de 2002.
Fa
un dia fantàstic i hem decidit anar a la Punta Calabre
de 3.445 metres. Segons el guarda del refugi, una persona molt
amable que li agrada estar en contacte amb la gent i explicar
les rutes, ens ha dit que és el cim més esquiable
de la zona. Així, sobre les vuit del mati, comencem a
remuntar els 1.160 metres de desnivell que haurem de superar
per arribar al cim. Agafem direcció sud per creuar el
torrent, el qual seguirem pel seu costat dret. Anem en direcció
al Truc de Santa Elena que hem de contornejar i agafar la gelera
Tsanteleynaz o Centelina. Ara la ruta, si anem lleugerament
a la dreta, passa per sota les parets de la cara est del Granta
Parei, hem de seguir aquesta direcció fins que arribem
a la gelera Soches. Aquí hem de girar lleugerament a
lesquerra i deixar a la dreta el coll i la Punta Tsanteleynaz,
hi ha una pala a la vesant NW que ens portarà a la Punta
Calabre que queda amagada al final del tot. Al nostre davant
tenim una magnifica vista de la Granta Perei, i la Punta Tsanteleynaz.
A laltre vessant hi ha la Vall dIsère que
forma part del Parc National de la Vanoise. La vista es magnifica.
Decidim baixar pel mateix itinerari de pujada i fem un descens
fantàstic, ja que la neu esta en bones condicions. Arribem
al refugi molt satisfets.
Dissabte
30 de març de 2002.
El
dia saixeca gris, amb núvols alts, el guarda ens
ha dit que no hi ha cap problema per fer lactivitat que
teníem prevista. Després dun bon esmorzar
ens preparem per anar a la Punta Galisia de 3.346 metres. Litinerari
és ben senzill, hem danar en direcció sud
fins el coll Basagne a 3.143 metres i després girar a
lesquerra direcció est fins el cim. Així
ho fem amb alguna que altre sifonada, (quan sintenta estalviar
temps, quasi sempre en surts perdent). A larribada al
cim la visibilitat és escassa, així que decidim
començar el descens, per cert, no gaire esplèndid
degut a que la neu ha quedat humida al no fer gaire fred. Tot
i així, la sortida ens ha agradat molt. El desnivell
davui ha estat 1.061 metres.
Diumenge
31 de març de 2002.
El
dia torna a ser esplèndid, després de parlar amb
el guarda, decidim anar al cim nord de la Gran Vaudala de 3.272
metres i baixar per la vall della Gran Vaudala, (un magnífic
descens, segons ell), que ens portarà a la vall di Rhêmes
i donar per acabada aquesta sortida als Alps. Després
de lagraïment dels consells i del comiat al guarda,
prenent la marxar primer en la mateixa direcció que el
dia anterior per després girar a lesquerra direcció
est al coll della Gran Vaudala a 3.000 metres que esta situat
a sota del cim Punta Paletta. Una vegada al coll hem de fer
un petit descens per anar a buscar la gelera di Vaudala i pujar
per una forta pendent en direcció sud. Deixem els esquís
el més amunt possible, per fer lúltim tros
en grapons i piolet. Aquest és el cim més alpí
i lúnic que no hem pogut arribat amb esquís.
A dalt la vista al Gran Paradiso és esplèndida.
El descens per la vall della Gran Vaudala és senzillament
inoblidable, la neu amb molt bon estat, una pendent adequada
i un paisatge magnífic. Ens ho passem molt bé.
El desnivell de dia ha estat de 987 metres de pujada i 1.461
metres de baixada. Una vegada al cotxe comencem el viatge de
retorn a Granollers, sense oblidar fer una mica el turista a
Courmayeur.
Components
del grup.
El
grup, tots membre de lAgrupació Excursionista de
Granollers, ha estat format per: Daniel Maldonado, Paco Bolsa,
Francesc Sánchez, Víctor Garcia, Sergi Soler,
Carolina Soler, Encarna i Carles Garcia.
Cartografia.
Instituto
Geografico Centrale. Número 102: Valsavarenche-Val di
Rhêmes-Valgrisenche. Escala 1:25.000.
Kompass.
Número 86: Gran Paradiso-Vall dAosta. Escala 1:50.000
Webs
per obtenir informació de la zona.
Refugi
Benevolo:
http://proxy.provincia.ra.it/cailugo/asp/tabelle/frame-tabelle.asp
Club
alpí Italià:
http://www.cai.it/
Telèfons
dinterès.
Refugi
Benevolo: 0039-0165936143
Guarda del refugi Luca Bulgarelli 0039-016643375
|