Baixem a passar la nit al refugi i l'endemà progressivament anem deixant el bosc i una fàcil i llarga grimpada ens porta fins el cim del Gran Meru de 4.562 metres. Un immens mar de boira a la selva i a la sabana del qual n'emergeixen, majestuosos, el Kilimanjaro i el Mawenzi. Finalment els quatre membres de l'expedició que s'han desplaçat a Kènia per anar al massís del Mont Kènia viatgen des de Nairobi a Naro Moro què és el punt de partida per a realitzar sortides i escalades en aquest massís. És travessa una espessa selva al final de la qual comença una vall que ens porta al Mackinder's Camp, Iloc on passem una nit. A l'endemà, justament amb cinc portajadors que havíem llogat, arribem a l'últim refugi, l'Austrian Hut a 4.790 metres. Allí, els portajadors marxen i nosaltres ens hi quedem durant tres dies, efectuant des d'aquest punt, les diferents ascensions al Mont Kènia.
Per
a començar, i corn a primera presa de contacte amb el
lloc, fem l'ascensió a la Punta Lenana de 4.985 a través
de la gelera Lewis. Es un punt fantàstic essent també
un mirador formidable de tota la zona. Al nostre davant queden
les puntes del Nelion i del Batian que l'endemà intentarem.
Així,
el divendres 20 d'agost, a les quatre de la matinada, amb una
temperatura al voltant dels 15 graus sota zero, una cordada
de dos iniciem l'itinerari cap al Nelio i el Batian, les dues
puntes més altes del Mont Kènia de 5.199 metres
i 5.188 metres respectivament. Sortim del refugi i travessem
la gelera Lewis per la seva part baixa. Una hora després
aproximadament som al peu de la paret.
Iniciem
l'escalada per una llarga canal que ja trobem plena de neu i
de gel. Les condicions són molt dolentes. Hi ha trossos
totalment gelats i això fa que l'escalada sigui delicada
i lenta.
Assolim
la Punta Melbuish de 4.880 metres. quan comença a fer-se
clar. Mentre va eixint el nou dia i el sol va apareixent ràpidament,
tenim a davant nostre unes imatges sublims. L'escalada continua
per una aresta molt aèria i que en condicions normals
seria una escalada molt bonica i segura, tanmateix el gel a
la via ho fa molt perillós. En efecte, els dies anteriors
al de l'escalada, havia estat nevant quasi bé diàriament,
gelant-se durant les nits la neu caiguda i esdevenint la via
en quasi impracticable.
Molt
lentament, per assegurar tots els passos anem continuant per
l'aresta. Arribem a unes plaques difícils i molt aèries
que una vegada superades porten al Gendarme Mackinders, just
a sota l'últim esperó que duu al cim.
Des
d'aquest punt podem comprovar i veure perfectament que les xemeneies
i canals que haurem d'escalar per arribar fins a dalt són
totalment plenes de gel. No és possible continuar. No
podem desafiar la muntanya. Continuar seria arriscar-se massa.
La decissi6 conscient és la de tornar donada la limitació
de temps que disposem per escalar la via.
Anem
muntant "rapels" fins arribar a les cinc de la tarda
altra vegada al refugi on ens espera l'altre cordada que, en
aquest mateix dia, havia assolit la Punta Thomson de 4.955 metres.
Finalment
visitem el parc de l'Amboseli i la ciutat de Mombasa
Els
components de l'expedició, tots membres de l'Agrupació
Excursionista de Granollers, foren:
Marisol Bolsa , Josep Antón Ferrer (Patón), Carles
Garcia, Josep Gargallo, Joan Mundet, Josep Lluis Navarro i Joan
Rosàs.
Resum
dels cims assolits:
TANZÀNIA.
MASSIS DEL KILIMANJARO:
Ascensions GIILMAN'S POINT de 5.685 m. i UHURU PEAK de 5.895
m.
MASSIS DEL MONT MERU:
Ascensions PETIT MERU de 3.801 m i GRAN MERU de 4.562 m.
KÈNIA.
MASSIS DEL MONT KÈNIA:
Ascensions LENANA de 4.935 m., THOMSON de 4.955 m., MELBUISH
de 4.880 m.
|