L'activitat
excursionista nasqué el segle XVIII com a manifestació
de les idees filosòfiques, artístiques i científiques
que preconitzaven el contacte amb la natura i el descobriment
dels seus valors i secrets. El segle XIX. coincidint amb l'interès
pel passat històric i pel desvetllament de tradicions
i costums, s'estengué l'afany de viatjar. En general,
però l'excursionisme es desenvolupà com a activitat
col·lectiva a la darreria del segle XIX, i fou practicat
especialment a través d'itineraris muntanyencs, que
hom combinava amb l'acampada, amb fins recreatius o científics,
Més tard, la pràctica excursionista es dividí
en dues grans tendències: una, dedicada a les excursions
de muntanya, en forma lliure i amb finalitats d'esbarjo i,
sovint, lúdiques, que donà lloc a la creació
d'entitats i clubs excursionistes; l'altra, de tipus comercial,
consistent a participar, amb finalitats recreatives, en viatges
organitzats i amb itineraris concrets, promoguts per societats
especialitzades, o a fer excursions com a membre d'entitats
o de societats que faciliten mitjans i serveis als socis per
a efectuar-les; aquesta segona tendència ha esdevingut
un dels pilars del turisme.
|
|