Correccions
Correcció i autoavaluació de l'avaluació inicial
Corrección del documento Real Decreto Declarando la Venta de bienes del Clero
Correcció de l'examen (I)
Correcció de l'examen (II)
|
|
1. Observeu la taula següent i contesteu les qüestions.
-
1. Situeu la taula en el context històric a què fa referencia. [0,5 punt]
Construcció de la línea ferroviària/ Europa-USA/ 1830-70/Edat Contemporània/ època de les revolucions/ Triomf del liberalisme. -
Descriviu i analitzeu el cas d’Espanya (causes, conseqüències) [2,5 punts]
En el cas d’Espanya s’observa un augment constant de la línea construïda però més tardanament que els altres països. Això últim es deu a l’escassa necessitat d’aquest mitjà de transport, més ràpid i barat, però amb una forta inversió inicial, donat el poc comerç interior que l’economia agrària espanyola genera, de producció poc controlada (no constant) i poca demanda, pròpies d’una economia no industrialitzada. El que suposa que el transport interior continua sent lent i car, incrementat els costos i els preus de venda i dificultant, a la vegada, el procés d’industrialització. La producció espanyola no és competitiva internacionalment, el comerç amb Europa quasi nul (agreujat per la construcció dels rails de via estreta) i l’interior continuarà escàs (agreujat per la construcció radial que no enllaça les regions industrials entre si, ni amb les zones agrícoles). Per una altra part, tenir en compte que la construcció del ferrocarril espanyol, en gran part en mans d’empreses estrangeres, no va suposar els beneficis que la seva construcció comporta d’estímul a indústries complementàries (indústria minera siderúrgica o de la fusta) i a la economia en general (increment del comerç, especialització regional). No obstant, l’increment que s’observa quant al ritme de creixement, de continuar, permetria establir la hipòtesi que s’avança cap a la creació d’un mercat nacional, premissa imprescindible per completar la industrialització. -
Resumiu a grans trets el procés d’industrialització a Catalunya a la 1ª1/2 del segle XIX.[1 punt]
Quant al resum del procés d’industrialització a Catalunya a la 1ª1/2 del segle XIX, consulteu els apunts.
2. Anàlisi del text següent:
L'aire calent i humit, que és el que regna a les fabriques de filats i teixits, és altament debilitador; produeix molta calor, feblesa muscular i altera el sistema gàstric; tot això acompanyat de poques ganes de menjar, respiració lenta i penosa i moviments pesats i dificultosos. La sang no s’arterialitza com cal, les idees i les impressions es confonen i el sistema nerviós s'entorpeix. Malgrat que els nostres obrers no s'adonin d'aquests símptomes, propis d'una temperatura molt càlida, no per això la seva naturalesa deixa de sentir-los, que a poc a poc va adquirint les característiques del temperament limfàtic [...]
El teixidor absorbeix amb les seves inspiracions el borrissol que es forma sota el seu nas, i aquesta ocupa el lloc reservat a l'oxigen, que inútilment demanen els pulmons. Heus ací la causa de la debilitat d'alguns desgraciats teixidors, als quals la necessitat obliga a passar 14 hores diàries o més al costat del teler, mantenint el cos constantment inclinat, amb el pit sacsejat pel braceig de la llançadora i per les percussions del balancí contra un dels fils de la trama.
Heus ací la causa d'aquesta malaltia, que comença amb una tos cada cop més forta i més difícil i arriba a tenir totes les aparences d'una tisi pulmonar, que els metges dels districtes manufacturers anomenen tisi cotonera o pneumonia cotonera; nom significatiu d'una malaltia cruel, les seves víctimes van a morir als hospitals a la flor de l'edat; perquè, com que aquesta operació no necessita cap força muscular, s’encarrega a les dones i als joves de pocs anys.
-
Feu un resum del text anterior (1,5 punts):
L’aire i la pol.lució en general que hi ha causa greus malalties i fins i tot la mort a les dones i nens que hi treballen en una llarga jornada laboral a les fàbriques tèxtils de Vic l’any 1858 impulsats per la necessitat. -
Comenteu les causes directes i indirectes dels fets que descriu. (2,5 punts)
Les dones i els fills i filles dels obrers necessiten treballar ja que els baixos salaris que perceben els seus marits i pares els hi obliguen per poder sobreviure. Aquests salaris de subsistència que cobren els obrers estan imposats pels empresaris i és deuen a la necessitat que tenen els empresaris d’obtenir els màxims beneficis, donada la competència que existeix en el sistema capitalista, que en la seva fase liberal permet una llibertat empresarial sense límits tal com el liberalisme econòmic que practica l’Estat estableix. -
Analitzeu les conseqüències d’aquests fets. (1'5 punts )
La no intervenció de l’Estat permet aquestes condicions laborals tan deficients que provoquen la mort anticipadament de molts joves obrers provocant que l’esperança de vida de la classe obrera sigui més baixa que la de la classe burgesa, perquè les taxes de mortalitat són més altes. Les dures condicions laborals determinen unes condicions de vida també molt dolentes (mala alimentació, vivendes insalubres, analfabetisme....) que hauran provocat el sorgiment del moviment obrer, primerament en la fase ludista i ara, a mitjans del segle, l’època que correspon al document, la lluita per aconseguir millorar les condicions laborals a través de l’associacionisme. -
Què podeu deduir de l’autor? (0,5 punts)L’autor d’aquest document, que és una font primària, de professió metge, era una persona preocupada per les condicions en què treballaven els obrers catalans tal com es desprèn dels seus comentaris. Podria tractar-se d’una persona que, encara que era de classe burgesa pels seus estudis, tenia ideologia socialista, que entenia que el problema obrer era un problema social i no un problema d’ordre públic tal com el tractaven els governs de l’època, o sigui, podria ser un socialista utòpic que, divulgant la situació dels obrers, pretenia que els mateixos empresaris milloressin les condicions laborals dels seus obrers (cosa que no va aconseguir).
1. Anàlisi del text següent:
La Nació espanyola, i en el seu nom les Corts Generals (...) decreten i sancionen la Constitució següent: [...]
Article 16. Cap espanyol que gaudeixi dels seus drets civils no podrà ser privat del dret a votar a les eleccions de Senadors, Diputats a Corts, Diputats provincials i Regidors.
Article 17. Tampoc no podrà ser privat cap espanyol:
Del dret a expressar lliurement les seves idees i opinions, tant de paraula com per escrit, utilitzant la impremta o qualsevol altre procediment similar.
Del dret a reunir-se pacíficament.
Del dret a associar-se per a totes les finalitats de la vida humana que no siguin contràries a la moral pública, i per acabar
Del dret a dirigir peticions individualment i col·lectiva a les Corts, al rei i a les autoritats.
[...]
Article 21. La Nació s’obliga a mantenir el culte i els ministres de la religió catòlica. L’exercici públic o privat de qualsevol altre culte queda garantit a tots els residents estrangers a Espanya, sense més limitacions que les regles universals de la moral i del dret. Si alguns espanyols professessin una altra religió que la catòlica, se’ls aplicaria tot el que s’ha disposat al paràgraf anterior.
[...]
Article 32. La sobirania resideix especialment en la Nació, de la qual emanen tots els poders.
Article 33. La forma de govern de la nació espanyola és la Monarquia.
Article 34. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts.
Article 35. El poder executiu resideix en el rei, que l’exerceix mitjançant els seus ministres.
Article 36. Els tribunals exerceixen el poder judicial.
Constitució de 1869 (traduït del castellà)
1. Situeu el text en el seu context històric [0,5 punts]
Fragment de la Constitució espanyola de 1869, Època del Liberalisme, Revolució de 1868.
2. Comenteu els articles 21 i 32 [2 punts]
L'article 21 estableix la llibertat de religió a Espanya, o sigui, l'Estat espanyol passa a ser laic, però amb l'obligació de pagar uns diners l’Església catòlica pel sosteniment del clergat.
L'article 32 estableix que el poder polític (la sobirania) el tenen els ciutadans (la nació). Els ministres (govern, poder executiu), els diputats (Parlament, poder legislatiu) i els magistrats (Tribunals de justícia, poder judicial) són els seus representants.
3. Quin sistema electoral estableix aquesta constitució?. Digues en quin article et bases [0,5 punt].
L'article 16 estableix els sufragi universal masculí
4. Expliqueu quin tipus d’Estat estableix aquesta Constitució analitzant les seves característiques. [2 punts].
Article 16. Estat de democràcia limitada (sufragi universal masculí); descentralitzat (Diputats provincials)
Article 17. Estat liberal
Article 21. Estat laic
Article 32. Estat de sobinaria nacional
Article 33. Monarquia
Article 34. Article 35.
Article 36. Divisió de podersEn definitiva: Espanya, segons la Constitució de 1869, és un Estat parlamentari, una monarquia constitucional Liberal de sufragi universal masculí, laic i descentralitzat.
2. ••Observeu el quadre estadístic i contesteu les qüestions següents.
Els espanyols amb dret a vot amb sufragi censatari i amb sufragi universal masculí
anys total electors segons cens electoral percentatge respecta a la població espanyola
1834 16.026 0,15
1836 65.000 0,70
1837
257.984 2,20
1839
381.853
1844
635.517
1846
99.149 0,80
1853
139.641
1854
696.420
1857
148.975
1863
170.417
1865
418.217 2,67
1868
4.000.000 24,00
1873 4.550.000 27,00
FONT: M. Rodríguez Alonso. «El estado liberal español (1834-1874)». A: J. PAREDES (coord.). Historia contemporánea de España. Barcelona: Ariel, 1996, p. 208.
Qüestions:
1. Descriviu les dades i situeu-les en el seu context històric. [1 punt]
El nº de persones amb dret de vot per elegir diputats al Parlament espanyol en la època en què triomfa el liberalisme varia: augmentant i disminuint des de les primeres 1834 fins al 1868 en què coneix un creixement espectacular. En tots aquests primers anys (1834-1868), època de la Regència de Mª Cristina i el regnat d'Isabel II el nombre d'espanyols (homes) amb dret de vot era mol petit (menys de l'1 %) fins arribar a una quarta part de la població al 1868.
2. Definiu els dos tipus de sufragi que hi va haver a l'Espanya del segle XIX i expliqueu les raons de les oscil·lacions en el nombre de votants entre 1839 i 1868. [1,5 punts]
El sufragi censatari (1839-1868) suposava que només els homes de rendes més elevades podien votar, variant el seu percentatge segons si la Constitució era moderada (sufragi més restringit, Constitució del 45, eleccions dels anys 46,53), o progressista (Constitució del 37, eleccions dels anys 1839,1844,1855). Al 1868, amb el triomf de la revolució denominada La Gloriosa, les eleccions per diputats a Corts Constituents van ser per sufragi universal masculí, o sigui, de tots els homes, el que explica l'augment considerable del nombre d'electors, si bé havien de ser homes capaços de llegir (quasi una cuarta part de la població).
3. Expliqueu les etapes i els esdeveniments polítics més importants del període anomenat Sexenni Democràtic (1868-1874). [2,5 punts]
Consulteu els vostres apunts (recordeu que va bé fer primerament un petit esquema que, a mode de guió, us ordeni les idees i els fets fonamentals per després poder redactar la resposta amb facilitat).