• Respon el test següent sobre el moviment obrer:

El Cartismo supuso:
c.- La aparición de la Carta del Pueblo

Según el socialismo científico
a.-La superestructura político-cultural es un instrumento de dominio de una clase sobre otra.

En El Capital
b.- Se considera que la evolución del capitalismo conducirá al imperialismo.

Para el marxismo, la sociedad comunista tiene como finalidad:
c.- Conseguir la liberación del ser humano.

Según el anarquismo:
a.- El ser humano sólo puede conseguir la libertad en una sociedad sin leyes.

La Revolución anarquista:
c.- Debe acabar con la propiedad privada de los medios de producción.

Bakunin estaba contra la idea de Dios por considerar que:
b.- Era contraria a su libertad

La I Internacional
a.-Supuso profundas discusiones doctrinales entre proudhonianos, marxistas y anarquistas.

La Comuna de París
a.-La mayoría de sus representantes eran republicanos y socialistas utópicos

La Segunda Internacional se diferencia de la Primera en que:
b.- Tiene una mayor coherencia ideológica a partir de la expulsión de los anarquistas.

El revisionismo
a.- Fue fundado por Bernstein a finales del XIX y propugna una reforma de las ideas marxistas.

Identifica la ideologia dels autors dels textos següents, corresponents a l'època que estudiem, explicant en quines idees del document et bases. Respon també les qüestions particulars d'alguns dels textos:

Text 1             Marx és  autoritari i centralista. Vol el mateix que volem nosaltres: el triomf de la igualtat econòmica i social - però dins l'Estat i per la força de l'Estat; per mitjà de la dictadura d'un govern  provisional, poderós i despòtic, per la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic és l'Estat convertit en únic propietari de la terra i de tots els capitals [...].

• anticapitalista : "Vol el mateix que volem nosaltres: el triomf de la igualtat econòmica i social" , és a dir, l'abolició de la propietat privada
• antimarxista : qualifica de despòtica a la dictadura del proletariat ("per mitjà de la dictadura d'un govern  provisional, poderós i despòtic")
• anarquista : defensa la igualtat econòmica i social, però sense Estat.

Text 2            La natura ha creat una raça d'obrers. És la raça xinesa, d'una habilitat manual meravellosa i sense gairebé cap sentiment de l'honor. Governeu-la amb justícia i en traureu un bon profit per a la raça conqueridora. Una raça de treballadors de la terra són els negres: sigueu amb ells bons i humans i tot marxarà en ordre. Una raça de mestres i soldats, aquesta és la raça europea. Que cadascú faci allò per a què ha estat creat i tot anirà la mar de bé.
                      • Aquesta ideologia justificava algun  fet polític ?. Raona la resposta

• racista: races superior ( funcions intel.lectuals i de comandament ,"de mestres i soldats"), i inferiors (funcions manuals: "la xinesa, raça d'obrers. La raça negra, raça de treballadors de la terra")
• Aquesta ideologia justifica la conquesta colonial i l'imperialisme ja que considera que domini dels europeus està plenament justificat perquè la naturalesa ho ha establert així (ningú és responsable de la diferència de races) i és la forma de que tot vagi "la mar de bé", és a dir, el colonialisme beneficia a tots (blancs, xinesos i negres)

Texto 3            Nomes la dictadura del proletariat pot alliberar la humanitat del  jou del capital, de la mentida i de la falsedat, de la hipocresia de la democràcia burgesa, que és dels rics i per als rics, i establir una democràcia per als pobres, és a dir, fer que els beneficis del país siguin patrimoni efectiu dels obrers i dels pagesos pobres, perquè actualment (fins i tot a la república burgesa més democràtica) aquests beneficis són, de fet, inassequibles per a la immensa majoria dels treballadors (...).
                    • Defineix:  Dictadura del proletariat.

• anticapitalista: "el jou del capital"
• antiliberal: perquè la democràcia burgesa, encara que estableix el sufragi universal ("fins i tot a la república burgesa més democràtica") no estableix la veritable igualtat ja que la igualtat de drets però no de béns només beneficia als propietaris.
• socialista marxista: la dictadura del proletariat, és a dir, el poder polític en mans dels representants dels obrers i pagesos, dels assalariats, que aboleix la propietat privada dels mitjans de producció és l'únic nic sistema que pot establir la llibertat ("alliberar la humanitat").

Text 4                El Congreso condena los métodos bárbaros de colonización capitalista y reclama, en interés de la expansión de las fuerzas productivas, una política que garantice el desarrollo pacífico de la civilización y ponga por toda la tierra las riquezas al servicio del progreso de la humanidad entera. Enemigo de toda explotación del hombre por el hombre, defensor de todos los oprimidos sin distinción de razas, el Congreso condena esta política de robo y conquistas y constata que la política colonial aumenta el peligro de complicaciones internacionales  entre los pueblos colonizadores.
                   • Què vol dir l’última idea del text "la política colonial aumenta el peligro de complicaciones internacionales  entre los
                           pueblos colonizadores."?

• anticolonial i anticapitalista: " El Congreso condena los métodos bárbaros de colonización capitalista"
• socialista marxista: en contra de la propietat privada "Enemigo de toda explotación del hombre por el hombre""

Text 5                        Estoy absolutamente convencido (...) de que [nuestro] deber actual es luchar por los derechos políticos y económicos de los obreros y por todas las reformas del Estado que permitan elevar a la clase obrera y transformar la institución del Estado en un sentido democrático.

• antiliberal i demòcrata : "[nuestro] deber actual es (...) transformar la institución del Estado en un sentido democrático".
• socialista: defensa dels drets polítics i econòmics dels obrers ("[nuestro] deber actual es luchar por los derechos políticos y económicos de los obreros")
• socialista revisionista, és a dir, reformista "[nuestro] deber actual es luchar por todas las reformas del Estado que permitan elevar a la clase obrera"

Text 6           En primer lloc crec en l'imperi britànic, i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Jo crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món hagi conegut. Dic això no com una vana jactància, sinó com una cosa provada per l'evidència dels èxits que hem aconseguit administrant les extenses possessions lligades a aquestes petites illes.

• racista: "la raça britànica és la més gran"
• imperialista, orgullós dels "èxits que hem aconseguit administrant les extenses possessions..."

Text 7           "Reprobamos la política colonial porque despilfarra las riquezas y las fuerzas que deberían aplicarse a mejorar la suerte de los pueblos. La reprobamos porque es la consecuencia más deplorable del régimen capitalista, que guarda parte del ahorro conseguido no remunerando todo el trabajo de los trabajadores, viéndose abligado a crearse lejos, por la conquista y la violencia, salidas nuevas. La reprobamos, en fin, porque en todas las expediciones coloniales la justicia capitalista se complica y agrava por una excepcional corrupción".
                  • Com afectarà a les relacions internacionals  la política colonial?

• anticolonialista: el colonialisme destrueix riquesa i no millora les condicions del pobles ("despilfarra las riquezas y las fuerzas que deberían aplicarse a mejorar la suerte de los pueblos")
• anticapitalista: sistema injust que no paga el que correspon als treballadors quedant-se l'empresari la plusvàlua ("que guarda parte del ahorro conseguido no remunerando todo el trabajo de los trabajadores")
• el coloniasme provocarà rivalitats entre les potències conqueridores i conduirà, finalment, a la I Guerra Mundial

Text 8               El Congrés rebutja, de la manera més enèrgica, les temptatives encaminades a canviar la nostra tàctica experimentada i victoriosa sobre la lluita de classes, bo i tractant de reemplaçar la conquesta del poder mitjantçant una dura lluita contra la burgesia per una política de concessions cap a l'ordre establert.   La conseqüència d'una tal tàctica seria fer d'un partit que persegueix la transformació, tan aviat com sigui possible, de la societat burgesa en societat socialista, d'un partit, per conseguent, revolucionari, en el millor sentit de la paraula, en un partit que es conformaria en reformar la societat burgesa.
                  • Què  critica l’autor?

• critica al capitalisme: defensa un partit " que persegueix la transformació de la societat burgesa en societat socialista"
• critica al antirevisionisme: les idees dels socialistes reformistes no persegueixen la revolució social immediata al " reemplaçar la conquesta del poder mitjançant una dura lluita contra la burgesia per una política de concessions cap a l'ordre establert".
•  és antiliberal: el revisionisme només es conformaria en "en reformar la societat burgesa", no en abolir-la.
• és socialista marxista ja que defensa la revolució socialista "tan aviat com sigui possible".

Text 9           Y no es que yo crea que sean malos los Gobiernos ni las personas, ni creo malo a ningún burgués, por más que algunos han venido lamentándose aquí de personas determinadas; porque yo no creo que nadie tenga malos sentimientos, sino que son las circunstancias las que les colocan en ciertas condiciones. Así es que yo soy enemigo de todos los Gobiernos y de todos los capitalistas, pero individualmente hasta puedo ser amigo suyo.
                • Quin tipus de sistema polític defensa l’autor?

• anarquista ja que es declara contrari al capitalisme però també de qualsevol tipus de govern "yo soy enemigo de todos los Gobiernos y de todos los capitalistas" i defensa la idea anarquista de la bondat de " l'home natural", en afirmar "yo no creo que nadie tenga malos sentimientos". És el sistema el que corrompeix l'esser humà i el converteix en un "home polític".
• defensa un sistema polític sense lleis imposades per cap institució, ja que ningú pot representar a l'home lliure, un sistema basat en l'associació voluntària on els acords que es decidissin en l'assemblea integrada per tots els homes i dones de la comunitat, sobre qüestions econòmiques, socials o polítiques, seran sempre sense coacció, acceptats lliurement per l'home o la dona lliures, en benefici del bé comú.

Text 10         [Defiendo un sistema cuyas características principales son]: El individualismo, que considera al individuo primordial, como persona única y en ejercicio de su plena libertad, por encima de todo aspecto colectivo. La libertad como un derecho inviolable cuyo único límite consiste en la libertad de los demás, y que debe constituir una garantía frente a la intromisión del gobierno en la vida de los individuos. El principio de igualdad entre las personas. Es decir, todos los ciudadanos son iguales ante la ley y ante el Estado. El derecho a la propiedad privada como fuente de desarrollo e iniciativa individual, y como derecho inalterable que debe ser salvaguardado y protegido por la ley. La tolerancia religiosa en un Estado laico.

• liberal: per la defensa de l'individu (per sobre la col.lectivitat) , de la llibertat individual (davant l'Estat) , de la igualtat dels ciutadans (i no de tots els majors d'edat, necessàriament), del dret a la propietat privada (capitalisme) i de la tolerància (llibertat religiosa).

Correcció de l'examen (1870-1914)

Anàlisi del quadre de dades següent:

      El comerç de França amb les seves colònies (1913) (expressat en % del total comercialitzat)                        
            Importacions                                Exportacions
            Fosfats            55                            Teixits de cotó 33
            Cautxú 14                                       Ciment             36
            Fusta               4,5                          Màquines         30  
            Cereals             12,1                       Cotxes            15,7
            Vi                     56,7                       Eines               41,4
            cacauets           25,1                                                                          

1. De què tracta el quadre de dades?
• dels productes que França compra (importacions) a les seves colònies, és a dir, els territoris que ha conquerit, i dels que els ven (exportacions)
2. Descriu-lo.
• França compra matèries primeres i aliments i exporta productes manufacturats
3. Com has interpretat "teixits de cotó   33"?
• que el 33% del teixits de cotó que França exporta està destinat a les colònies
  
4. Per què França realitza aquest tipus d'importacions?
• perquè les fàbriques franceses necessiten comprar grans quantitats de matèries primeres per la producció de manufactures ja que el sector secundari és el més desenvolupat.
• per què aquests productes de les colònies són més barats degut a que la metròpoli té el monopoli comercial (les colònies no poden vendre els seus productes a altres mercats). Per tant, les empreses de França poden fabricar a preus més competitius en el mercat internacional i obtenir més beneficis.
• els aliments que importa, també més barats, serveixen pel consum de la població (en creixement)
5. Indica les raons que expliquen per què les colònies importen aquests productes.
• les colònies de França compren productes manufacturats francesos perquè no tenen indústries que els fabriquen i estan obligats a comprar-los a la metròpoli en virtut del pacte colonial.
6. Explica les conseqüències econòmiques que aquests intercanvis comercials comporten (sempre relacionant-les amb el document que estàs analitzant).     
• Aquests intercanvis comercials beneficien a l'economia de França perquè els productes manufacturats que importen les colònies sempre són més cars que els productes que aquests territoris colonitzats exporten.
• Per tant, a resultes d'aquesta divisió -internacional- del treball, l'economia francesa va acumulant un capital mentre l'economia de la colònia té dèficit comercial i s'empobreix.
7. Dedueix el tipus d'economia de França i de les colònies
• França té una economia industrialitzada (per això compra matèries primeres i exporta productes manufacturats)
• Les colònies tenen una economia agrària (per això compren productes manufacturats i exporten matèries primeres i aliments )
8. Relaciona aquesta taula amb l'època a què pertany
   • Aquesta situació correspon a l'època dels imperialismes, quan les grans potències industrials lluiten per conquerir colònies pel benefici econòmic que representen, a més del prestigi i el poder polític internacional que comporten.

Carta de Lenin. Carta al Comité Central i als Comités de Petrograd i Moscou del Partit Socialdemòcrata Rus (setembre 1917)

Aquest exercici 2 es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent:
1. 1,5 punts
L’alumnat ha de resumir el text amb les seves pròpies paraules. Ha de destacar que Lenin defensa que ha arribat el moment en què els bolxevics es llancin a la presa del poder i els arguments amb què ho defensa: els bolxevics han aconseguit la majoria en els soviets de Moscou i Petrograd i compten amb forces suficients per vèncer els opositors; perill de rendició dePetrograd i de paralització del procés constituent, etc. També exposa les tasques més immediates a dur a terme: signatura de la pau, repartiment de la terra, restabliment de les institucions democràtiques, etc. i el fet que un govern bolxevic comptaria amb el suport de la majoria de la població. (1 punt)
També han de situar Lenin com a líder del partit bolxevic i com a inspirador de la revolució d’octubre, així com el moment en què va ser escrit el text: el període entre la revolució de febrer ila d’octubre, moment en què, sota la inspiració de Lenin, els bolxevics van deixar de donar suportal Govern provisional i es van llançar a la presa del poder (0,5 punts).
2. 1,5 punts
L’alumnat ha de situar el govern de Kerensky com el Govern Provisional sortit de la insurrecció de febrer que va enderrocar el tsarisme. Cal que faci referència als fets que van motivar la revolució (pèssima conjuntura derivada de la participació de Rússia en la guerra mundial) i a l’acord entre els soviets i la Duma per formar un govern de caire democràtic. (0,5 punts). Pel que fa al seu programa de govern, l’alumne/a hauria d’esmentar el compromís de convocar una Assemblea Constituent elegida per sufragi universal, d’endegar reformes per millorar les condicions de vida de la població i el manteniment dels seus compromisos bèl∙lics (0,5 punts).
Finalment ha de fer referència a què va ser la permanència de Rússia en el conflicte mundial (referència en el text a la rendició de Petrograd), un dels elements utilitzats pels bolxevics per iniciar una campanya a favor de la necessitat d’enderrocar el govern i de prendre el poder (0,5 punts).
3. 2 punts
L’alumnat ha de fer referència al canvi que va suposar per a la marxa dels esdeveniments a Rússia el retorn de Lenin de l’exili i les seves propostes de passar de la fase burgesa de la revolució a la fase proletària (no suport dels soviets al Govern Provisional i presa del poder per part dels bolxevics) (0,5 punts). En segon lloc, ha de fer palès que a l’estiu de 1917, després que els bolxevics aconseguissin la majoria en els soviets, Lenin va fer una crida a preparar la insurrecció, que va tenir lloc a l’octubre i que va donar el poder als bolxevics, que van formar un nou govern, el Consell de Comissaris del Poble (0,5 punts), que va endegar ràpidament les primeres mesures revolucionàries (Pau de Brest-Litovsk, repartiment de les terres, nacionalització de la banca, control obrer sobre els fàbriques), però que es va veure contestat per l’Exèrcit Blanc, la qual cosa va portar el país a una guerra civil. (0,5 punts). Pel que fa a l’Assemblea Constituent, els bolxevics van mantenir la convocatòria d’eleccions, però com que el resultat no va garantir el control bolxevic sobre la Duma, Lenin va optar per clausurar definitivament l’Assemblea (0,5 punts).

                                     Font: Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya  PAAU 1999
                                              Pautes de correcció LOGSE: Història del món contemporani

Correcció de l'examen 1914-1918

1. Anàlisi del text següent:

Los Estados Unidos de América, el Imperio Británico, Francia (...), potencias designadas en el presente tratado como las principales potencias aliadas  (...) de una parte, y  Alemania de otra, han convenido las disposiciones siguientes:
Artículo 45.- En compensación de la destrucción de las minas de carbón del norte de Francia(...) Alemania cede a Francia la propiedad entera y absoluta de las minas de carbón situadas en el Sarre (...)
Art. 119.- Alemania renuncia, en favor de las principales Potencias aliadas, a todos sus derechos y títulos sobre sus posesiones de Ultramar.
Art. 171.- Estan igualmente prohibidas la fabricación y la importación en Alemania de carros blindados, tanques o cualquier otro ingenio similar que pueda servir a fines bélicos...
Art. 231.- Los gobiernos aliados declaran, y  Alemania reconoce, que Alemania y sus aliados son responsables de todas las pérdidas y de todos los daños sufridos por sus naciones como consecuencia de la guerra, que les ha sido impuesta por la agresión de Alemania y sus aliados.
Art. 232.- Los Gobiernos aliados exigen  y Alemania adquiere el  compromiso de que sean reparados los daños ocasionados a la población civil de los paises aliados, y a sus bienes.     
               
                                                                                                                         V. López Cordón: obra citada

1. Situa el context històric del document  i explica  amb les teves paraules què estableixen els artícles 119
     i 232.  (1,5p)

• El document ès una font primària, un tractat de pau entre les potències aliades i Alemanya, correspon al que es va signar l'any 1919 a Versalles, pertany, per tant, a l'època dels Imperialismes, concretament a la fi de la I Guerra Mundial.
• L'article 119 significa que Alemanya perd les seves colònies (que passaran a mans de França i Gran Bretanya).
• L'article 235 suposa Alemanya (responsable de la guerra segons l'article anterior) està obligada a pagar una sèrie d'indemnitzacios als països aliats per les pèrdues causades durant el conflicte.

2. Quines són les causes d'aquest  document?.  (0,5p)

• La derrota d'Alemanya i els seus aliats en la I G.M.

3. Quin nom va rebre aquest Tractat?.  Quins eren els aliats d'Alemanya?. (1p)

• Tractat de Versalles. Austria-Hongria, Turquia i Bulgària.

4. Quines conseqüències va comportar aquest Tractat en Alemanya? (1p)

• Les pèrdues territorials (Alsàcia, Lorena, el Rhur, les colònies), haver de pagar indemnitzacions, les restriccions d'armament i de l'exèrcit, haver d'admetre ser la responsable de la guerra... tot va ser considerat una imposició, un abús que van haver d'acceptar per la força, per la qual cosa els alemanyss no solament no es van sentir compromesos per complir el tractat sinò que es van sentir humiliats i ferits en el seu orgull nacional i amb un clar sentit de revenja que, vint anys més tard, contribuiria a l'esclat de la II Guerra Mundial.

 

• El Tractat de Versalles és un document que ha estat molt analitzat. Si voleu, podeu consultar un altre qüestionari sobre el text del
  Tractat de Versalles i la seva correcció (examen de Selectivitat).

• Si voleu consultar un comentari sobre el Tractat de Versalles, aneu a:
    http://temasdehistoria.es/texo_1_bach/comentariodetextoresueltoVersalles.pdf

2. Qüestions sobre els mapes:
  Després d'observar -los, indica la cronologia dels mapes i identifica amb el nom corresponent els països numerats. (2p)

• mapa nº 1
  • abans de 1919 (1870-1914).
  • 1..........Imperi Alemany
  • 2.......... Imperi d'Austria-Hongria
  • 3..........Imperi Rus
  • 4.......... Imperi Turc

• mapa nº2
  • 1919-1939
  • 1.........República de Weimar (Alemanya)
  • 2.........Àustria
  • 3.........Hongria
  • 4.........Txecoslovàquia
  • 5.........Polònia
  • 6.........URSS

3.   Anàlisi del text següent:  

                                                               DECRETO SOBRE LA TIERRA
Queda, abolido para siempre el derecho de propiedad privada sobre la tierra (...). Todas las tierras del Estado, de la corona, del zar, de los conventos, de las posesiones de mayorazgos (grandes propiedades nobiliarias), de los campesinos, etc son enajenadas(1) sin indemnización,  se convierten en patrimonio de todo el pueblo y pasan en usufructo(2) de todos los que las trabajan.
 (1) Enajenadas: nacionalitzades.
(2) Usufructo: dret que té una persona a quedar-se les rendes d'una propietat  encara  que  no sigui seva.

1. Situa el context històric del document. (0,5p)
• Rúsia 1917 , en l'època dels Imperialismes, revolució russa (revolució d'octubre)
  
2. Digues quina és la idea principal. (0,5p)
• abolició de la propietat privada agrària. Nacionalització de la terra.
  
3. Quin tipus de sistema social i polític  tenia aquest país 3 mesos abans d'aquest decret?. (1p)
• al juliol hi havia una societat jerarquitzada en classes (havien estat abolits els privilegis però hi havia rics i pobres)
• Rússia era una República Constitucional (sufragi universal masculí). Govern liberal.
  
4. A quin partit polític pertanyia l'autor d'aquest text ?  (0,5p)
• Lenin, bolxevic.
  
5. Explica altres mesures que va emprendre el partit polític governant i quines conseqüències van comportar tots aquests canvis. (1 ,5p)
   • Consulteu els apunts.
   • La guerra civil