Avaluació Inicial
Introducció
                  Exercici  
La II República
                  Exercici
La Guerra Civil
                 Exercici sobre l'evolució de les operacions bèl.liques
                 Exercici sobre la guerra civil a la reraguarda
           

Apunts per estudiar:

Espanya tenia des de  començaments del segle XX (a la denominada Època de la Restauració) greus problemes: econòmics (endarreriment econòmic degut al predomini d'una economia agrària), socials (misèria de les classes populars i enfrontaments entre la pagesia i els terratiments, els obrers i els patrons, els catòlics i els anticlericals) i polítics (partidaris d'una monarquia liberal confesional i centralista enfrontats a republicans demòcrates, o a nacionalistes  independentistas o a revolucionaris marxistes o anarquistes).

Exercici.

1. Llegiu  els capítols del llibre sobre la crisi de la Restauració  i la Dictadura de Primo de Rivera (1899-1930.
2. Indiqueu la resposta correcta sobre la situació espanyola a l'Època de la Restauració:

I ara,........... la correcció

La II República Apunts per estudiar: L'extrema misèria de gran part del poble espanyol degut, entre altres factors, a l'endarreriment econòmic de gran part d'Espanya, havia creat un fort descontentament entre les classes populars. Molts pagesos i obrers pensaven que s'havien de fer grans canvis per millorar la situació i confiaven en la revolució social que els líders anarquistes i un sector del socialistes defensaven. Les organitzacions polítiques  i sindicals d'esquerra (PSOE, UGT, CNT) tenien cada vegada més militants. Els terratinents  i l'alta burgesia conservadora i de dretes, se sentien amenaçats per aquestes idees revolucionàries i confiaven que solament un govern fort podria defensar els seus interesos, i mantenir a ratlla les mases populars. Molts d'ells creien que l'exèrcit hauria d'intervenir per evitar la revolució i gran part dels mateixos militars també ho veien així . Entre les esquerres i les dretes, hi havia un sector d'espanyols minoritari, especialment una part de la petita burgesia, que estava a favor de canvis per acabar amb l'atràs econòmic i la misèria social i creia que la instauració d'una República democràtica seria la solució als problemes del país sense fer una revolució.             El 14 d'abril de 1931, degut al triomf dels republicans en les eleccions municipals, el rei Alfons XIII  abandona el país i Espanya  passa a ser una República democràtica (dret de vot per ales dones), descentralitzada (autonomia catalana) i aconfesional (llei del divorci), segons la nova Constitució de 1931. A més el nou govern presidit per M. Azaña, (denominat bienni reformista) defensa una sèrie de reformes encaminades a millorar les condicions de vida dels jornalers (reforma agrària),  dels obrers (millores salarials), evitar que l'exèrcit intervingui en la vida política (reforma militar) i evitar la influència social de l'Esglèsia (reforma religiosa). Però totes aquestes lleis no es van poder aplicar de seguida o no van ser eficaces per la crisi econòmica (crak del 29) o l'oposició de les dretes. En canvi, tal com s'ha dit, van provocar una forta oposició al govern de la República tant del sector dels propietaris, de l'Esglèsia i de l'exèrcit  com de les mases populars.             Entre 1931 i 1936 els enfrontaments socials i polítics van augmentar (vagues, manifestacions, cops d'Estat, governs antireformistes, intents revolucionaris, intents independentistes): la divisió entre els espanyols d'esquerres i de dretes no solament no havia disminuït si no que cada vegada s'engrandia més perquè les postures es radicalitzaven i els reformistes, o sigui, els republicans, estaven en minoria entre els feixistes i els revolucionaris. El 18 de juliol de 1936 els militars, dirigits pel general Francisco Franco, van fer un cop d'Estat però que només va triomfar en algunes zones del territori espanyol, perquè en la resta les mases obreres van vèncer els militars: llavors va començar la guerra civil.

                                                          
Exercici sobre la II República:

1) Llegiu els capítols del llibre sobre la segona República espanyola (1931-36). També podeu consultar http://mirincondehistoria.files.wordpress.com/2011/03/bienioreformista.pdf  que proporciona abundant material gràfic i textual. En acabar l'estudi, com a resum, observeu el quadre següent. Sabríeu explicar per escrit tots els punts que hi presenta?.

2) Consulteu el quadre i el gràfic següents, llegiu els textos i responeu les qüestions:

Text 1     

             A partir de 1931 el sistema político español experimentó una rápida y profunda renovación democrática. Funcionaron las libertades, se sentaron las bases de un sistema de partidos, se inició la descentralización, se reformaron los aparatos del Estado más anquilosados (como el Ejército), se intentó una nueva organización de las relaciones Estado-Iglesia, se iniciaron profundas reformas de estructura para romper el poder de los terratenientes, como la reforma agraria.
                Pero tampoco entonces se pudo estabilizar el sistema. La reacción de las clases dominantes precipitó al país en la inestabilidad primero y en la guerra civil después. (...)  En 1936, las clases dominantes tuvieron que recurrir a una guerra de tres años, a una represión masiva e implacable y a la instauración de una severísima dictadura militar que llevó a un grado hasta entonces nunca alcanzado el autoritarismo, el centralismo, la concentración de poderes y la marginación violenta de las clases populares.                                                                                                                                                                               Solé Tura, J.

1. Situeu el context històric del document (quan, on, època) .
2. Expliqueu  què significa i com es va aplicar la  descentralizació
3. a) En què consistia la reforma agrària de què parla el text?.
   b) Quan s'havia de començar a aplicar?.
   c) Quines forces socials defensaven clarament la reforma agrària?.
   d) Quines forces socials s'oposaven clarament a la reforma agrària?.          
4. Perquè no es va consolidar la república democràtica?.
5. Quines conseqüències tindrà el fracàs de la II República?.

Text 2  

           En Cataluña, el timón lo llevan los separatistas y todo cuanto  obtengan les servirá para avanzar más en sus pretensiones. El germen conducirá a la separació radical. Hay que darse cuenta de esto y no hacer luego gestos de extrañeza. Pero la separación es imposible mientras no la tolere el resto de España. Cataluña no es una nación que pueda reclamar derechos de esta índole. Aunque el clamor separatista de Cataluña fuera absoluto, esto es, que fuera unánime, sin una sóla excepción, la petición de independencia podría y debería contestarla España con lenguaje de cañón (...) si una mayoría de catalanes se empeña en perturbar la ruta hispánica, habrá que plantearse la posibilitdat de convertir esta tierra en colonia y trasladar allí los ejércitos del norte de Africa. Todo menos lo otro".                            

                                                                                                       Diario La conquista del Estado, 4 de Julio de 1931

1. Situeu el context històric del document (quan, on, època) 
2. Què vol dir "separatista"?
3. Quin partit polític podria considerar-se "separatista"?
4. L'autor del text està d'acord amb els separatistes? raona la resposta.
5. Què proposa l'autor?
6. A què es refereix amb "Todo menos lo otro"
7. Amb quina ideologia identifiques l'autor?
8. Creus que estava a favor de la República? Raona la resposta.

Podeu consultar http://mirincondehistoria.files.wordpress.com/2011/03/bienionegro.pdf  que  també proporciona abundant material gràfic i textual,  aquesta vegada sobre el Bienni Negre.

Text 3

                 Al llarg de 1933 es feia cada vegada més evident el desgast dels polítics reformadors. Grups importants de les classes mitjanes es van desplaçar cap a la dreta, cosa que es va traduir en l'aparició de noves forces, com ara la Confederación Española de Derechas autónomas (CEDA) de Gil Robles o la Falange Española (FE) de José Antonio Primo de Rivera (fill del dictador), que preconitzava un règim autoritari de caire feixista.
                D'altra banda, la ineficàcia de les reformes en profunditat, que haurien millorat les condicions de vida del proletariat urbà i agrícola, va restar suport al govern. Les forces d'esquerra van anar radicalitzant-se. (...). 

1. Expliqueu qui eren els "polítics reformadors" i les característiques de la ideologia feixista.
2. Què significa: " Les forces d'esquerra van anar radicalitzant-se".
3.   Resumiu el text

Text 4

                Ayer se produjo un atentado  contra el vicepresidente de las Cortes y diputado socialista, el eminente penalista señor Jiménez de Asúa. En ocasión de dirigirse a su vehículo oficial, unos individuos hicieron fuego sobre èl sin llegar a herirle, alcanzando, en cambio, los disparos a su escolta señor Gisbert quien resultó tan gravemente herido que falleció poco después. Loa agresores no han sido identificados, pero se cree que son elementos de Falange Española y el hecho entra dentro del antagonismo violento entre facciones de derechas y de izquierdas, tras las elecciones del 16 de febrero.  

                                                                                                                    LA VANGUARDIA, 12 DE MARZO DE 1936.

1. Què reflexa el text? 
2. Expliqueu les característiques de les ideologies de dretes i d'esquerres.

Text 5

                   Noticias procedentes de la provincia de Cádiz informan de que miles de braceros pertenecientes a la Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra se han incautado de unas fincas particulares, anticipándose a la aplicación de la reforma agraria prevista en el programa del Frente Popular. El propósito es forzar al gobierno a que acelere la reforma agraria.                                         

                                                                                                                LA VANGUARDIA, 29 DE MARZO DE 1936.

1. Què estava passant a Cádiz?.
2. Què pretenia la reforma agrària?.
3. Per què no s'aplicava?.

 La fotografia mostra una esglèsia incendiada durant la II República

1. Qui devien ser els autors?
2. Explica les causes que provocaven aquest actes
3. Quines conseqüències polítiques va comportar aquests tipus d'acccions?.

Apunts per estudiar:
Degut al fracàs dels governs republicans per l’oposició de la dreta conservadora  i de l’extrema esquerra revolucionària a les seves reformes encaminades a millorar els problemes que tenia el país, el cop d’Estat militar del 18 de juliol pretendrà restablir l’ordre a la manera conservadora. Però la lluita dels obrers contra els rebels en les grans ciutats industrials va fer fracassar el cop i a partir d’aquest moment Espanya quedarà dividida i enfrontada: s’inicia la Guerra Civil.
 La guerra va suposar en un primer moment (juliol 36-maig del 37)  l’enfrontament entre les forces conservadores, encapçalades pels militars feixistes,  i les forces revolucionàries, encapçalades pels anarquistes, encara que un sector del sector republicà  (republicans d’esquerra, part dels socialistes i els comunistes) no volia si no restablir la República democràtica.  
A nivell internacional, s’havia decretat la no intervenció de cap país en la guerra espanyola, però l’ajuda militar d’Alemanya i Itàlia a Franco li va donar una superioritat militar extraordinària, mentre que els republicans van comptar amb la venda d’armes (molt més deficients) de l’URSS i l’ajuda dels voluntaris de les brigades internacionals. Les potències democràtiques liberals (USA, França, G.Bretanya) no volien intervenir donant suport a una República on estava en marxa una revolució social anticapitalista .
La cada vegada més gran pèrdua de territori republicà  a mans dels franquistes i l’actuació revolucionària anarquista  (col.lectivització d’empreses i de la terra, formació de governs revolucionaris, creació de les milícies de voluntaris i voluntàries  per a la guerra),  en front de la conservació de la República democràtica,  provocarà un greu conflicte entre els antifeixistes fins que arribaran a l’enfrontament armat (Els Fets de Maig de 1937). A partir d’aquest  moment, el anarquistes, vençuts, perden el poder i els republicans reformistes dirigiran la situació acabant amb l’obra revolucionària i  intentant guanyar la guerra. Però no van poder fer res davant la superioritat  militar  dels autodenominats nacionals que en el seu cada vegada més gran territori van establir des del principi una dictadura militar dirigida per Franco.

Exercici sobre les operacions bèl.liques

1) Llegiu els capítols del llibre sobre La Guerra Civil (1936-39), subratlleu les idees fonamentals i feu un resum.També  podeu consultar el pdf de la web http://mirincondehistoria.files.wordpress.com/2011/03/la-guerra-civil-espac3b1ola.pdf que proporciona abundant material gràfic i textual (amb esquemes).

2) a). Observeu els mapes anteriors i  descriviu-los. 
     b )Comenteu la intervenció estrangera en la Guerra Civil .
     c) Expliqueu els grups socials i les forces polítiques dels dos bàndols.
     d) Qui va guanyar la guerra? Per què?.

Exercici sobre la Guerra Civil a la reraguarda  

Anàlisi dels textos següents:

Text 1    ¡Basta!. Frente al marxismo, España. Frente a la anarquía, la ley, y llenar el abismo odioso que separaba a los españoles con los frutos bienhechores de una sólida obra de gobierno que asiente la solidaridad nacional bajo una autoridad inflexible que imponga el orden público, y asegure la paz, y propulse las menguadas energías de la economía y de la industria (...)  
                                                                 Declaración de la Junta de Defensa Nacional   (Burgos, 23 de juliol de 1936)

1. Qui formava part de la Junta de Defensa Nacional?
2. Quines són les causes que planteja  per justificar la rebel.lió.
3. Resumeix   què propugna  la Junta de Defensa Nacional i qui li donava suport.

Text 2: Llegeix  el document:

                                                             Decret de col.lectivitzacions i  control obrer

Art. 2on. Seran obligatoriament col.lectivitzades totes les empreses industrials i comercials que el dia 30 de juny de 1936 ocupaven más de cent assalariats i tambá aquelles on, tot i ocupar una xifra inferior d'obrers, els patrons hagin estat declarats facciosos o hagin abandonat l'empresa. (...) En les empreses de más de cinquants obrers i menys de cent, es podrà fer la col.lectivitzaciósempre que ho acordin les tres quartes parts dels treballadors.     (...)
III Dels comités de control en les empreses privades.
Art. 21. En les indústries o comerços no col.lectivitzats, serà obligatòria la creació d'un Comité Obrer de Control, en el qual tindran representaciótots els serveis -productors, tècnics i administratius- que formen l'empresa.  (...) la representacióde cada sindicat haurà d'ésser proporcional al cens respectiu d'afiliats, dintre l'empresa. (...)

                                                                     Barcelona, 24  d'octubre de 1936, El Conseller Primer, Josep Tarradellas

 1. Comenta què estableix aquest decret,  a qui afecta i qui el va promulgar.
2. Analitza les causes del decret i les conseqüències que va comportar.

Text 3 Nuestra guerra es una guerra religiosa. Nosotros, todos los que combatimos, cristianos y musulmanes, somos soldados de Dios y no luchamos contra hombres, sino contra el ateismo y el materialismo.                                                                                                                                                             
                                                               Declaraciones de F.Franco al diario L'Écho de Pais(1937)

1. a) Fes un resum del text. b) Qui era l’autor del text?.Busca informació sobre ell i fes un breu resum. 
2. a) Per qué parla Franco de musulmans?. b) Qui eren els ateus i materialistes?
3. a) Què saps sobre la qüestió religiosa durant la guerra? b) Quina va ser la postura de l'Església?.

Text 4         "Primero debemos ganar la guerra y después ya podremos hablar de revolución".
                                                                               Fragment d'un discurs de Largo Caballero (PSOE). 30 d'octubre de 1936

Text 5    "Que quede bien entendido que no estamos luchando por la república democrática. Estamos luchando por el triunfo de la revolución proletaria. La revolución y  la guerra son inseparables. Todo lo que se diga en sentido contrario es contrarrevolución".                  Boletín de Información de la CNT, enero 1937

Text 6    "¿De qué nos acusan los camaradas de la CNT?. Según ellos, nos hemos desviado del camino del marxismo revolucionario. ¿Por qué?. Porque defendemos la república democrática (...) ".       
                                                                                              Mundo Obrero ( Diari comunista) , marzo 1937

1.Què reflexen els textos 4,5 i 6 ?. 
2.Quins objectius polítics tenia cada força política representada en els textos? Hi havia  forces coincidents?.
3. Quines conseqüències tindrà aquesta situació?.

 Text 7
                 Una acción de gobierno eficiente, cual cumple ser la del nuevo Estado español, nacido por otra parte bajo el signo de la unidad y la grandeza de la Patria, exige supeditar a su destino común la acción individual y colectiva de todos los españoles.
                Esta verdad, tan claramente percibida por el buen sentido del pueblo español, es incompatible con la lucha de partidos y organizaciones políticas,  [...]  . Por ello:
Art. primero. Falange Española y Requetés [...] se integran, bajo Mi Jefatura, en una sola entidad política de carácter nacional, que de momento se denominará Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.
Quedan disueltas las demás organizaciones y partidos políticos.
                                                                                                                          FRANCISCO FRANCO. Salamanca, abril  1937

•   Què estableix  aquest  text?