•Estudia en el llibre el sistema polític de la monarquia hispànica a l'Edat Moderna.
Si vols un resum de la informació fonamental pots consultar els apunts del nivell de reforç.
Si vols ampliar la informació, pots estudiar els apunts del material d'ampliació.

•Exercicis:

1. Qüestions sobre el sistema polític:

1. Quin era el nou sistema polític que s’implantava als països avençats de l’Europa Occidental?
2. a)  Quines característiques té el sistema polític que hi ha a Catalunya en aquesta època, és a dir, qui té el poder polític a Catalunya
   b) expliqueu les funcions del virrei. 
3. Expliqueu les  institucions polítiques de Catalunya i les seves funcions.
4. A qui beneficiaven les Corts?. Raoneu la resposta.
5. a)Què era la monarquia hispànica?
   b)Nomena els territoris que la formaven.
6. Comenta el sistema polític de la monaquia hispànica i les seves característiques.
                               

2. Llegiu  el text següent i responeu les qüestions:   

La unidad religiosa

            Volviendo a hablar en las cosas que acaecieron en el año 1502, viendo el rey y la Reyna que por muchas formas dadas por los moros mudéjares, y con los que se había baptizado, no se podía escusar muchos daños que los moros continuamente hacían en los christianos, habido un consejo, mandaron de hecho que todos los moros del Reyno de Granada, e todos los moros mudéjares de Castilla e Andalucía, dentro de dos meses fueran christianos e se convirtiesen a nuestra Santa Fe Católica e fuesen baptizados, so pena de ser esclavos del Rey y de la Reyna los que fueren realengos, e los de los señoríos esclavos de los señores, e predicándoles en toda Castilla donde los había, y en el reyno de Granada, yn cumplióse el plazo de dos meses en el mes de Abril del dicho año de 1502. E ansí de ellos convertidos de buena voluntad, e todos los más contra toda su voluntad fueron baptizados considerando que si los padres no fuesen buenos christianos que los fijos o viznietos lo serían.              
                                                                                                            P.Bernáldez, cronista de los Reyes Católicos
                   
                   

1. Indiqueu el tipus de font i el tipus de text (econòmic, social....)
2. Situe-lo en el temps i l'època històrica.
   
3. Què signifiquen " tierras de " realengo" i  "tierras de "señorío"
4. Definiu mudèjar.
   
5. Com es deien els musulmans convertits al cristianisme?
6. Resumiu el text.
7. A quins afectava la llei?
   
8. On s'implata? (Estat, territoris que abasta).
9. Qui va promulgar la llei a la que es fa referència en el text?. Resumiu les circumnstàncies de l'entronització de la reina i els principals esdeveniments polítics del seu regnat. (Podeu consultar la web: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/23/expansio-peninsular-i-unitat-religiosa-de-la-monarquia-dels-reis-catolics/ )
10. En la web anterior i ha un mapa sobre l'expansió territorial de la Corona de Castilla. Descriviu-lo.
11. Hi havia oposició al regnat d'Isabel?
12. Expliqueu les raons que se addueixen en el document per justificar aquesta llei.
    
13. a) Què es volia aconseguir amb la unitat religiosa?.
    b) Era una finalitat de caràcter estrictament religiosa?.
    c) Tenia a veure amb el tipus de sistema polític que defensava la reina?. Raoneu la resposta.
    d) Quines altres mesures es van aplicar per mantenir la unitat religiosa?
14. A més de la unitat religiosa, quins altres elements hi havia per unificar els habitants d'un Estat?.
15. Quan van morir els Reis Catòlics, hi quedaven minories religiones en els seus territoris peninsulars?. Raoneu la resposta.
16. Es va aplicar aquesta mateixa política en els nous territoris americans?. Fes un breu resum de la conquesta d'Amèrica.
17. Explica què significa aquesta idea: "identificació de pàtria i religió".
18. Castella era un Estat comfessional?. Raona la resposta.
19. Creus que la religió era utilitzada amb finalitat política?. Raona la resposta i posa alguns exemples.

3. Llegiu  el text següent i responeu les qüestions: 

            La serie de asaltos a las juderías de finales del XIV en toda España trajo consigo una ola de conversiones masivas. Así apareció el converso o marrano, que podía entrar en las iglesias y hacer brillantes carreras. La nueva situación, lejos de aplacar el odio racial del pueblo llano, le confirió aún más virulencia.
Mientras los clérigos ponían en cuestión la sinceridad de esas conversiones, el pueblo les odiaba por sus actividades como recaudadores de impuestos y una parte de la nobleza mostraba resentimiento por su dependencia de los préstamos de los ricos conversos y se disparaba el fenómeno de la hidalguía y el castellano viejo. Este resentimiento estallaba a veces en violentos motines. Desde 1406 a 1476 se vivieron diecisiete matanzas en el territorio peninsular, que trajeron como consecuencia el primer decreto de limpieza de sangre que excluía a las personas de ascendencia judía en los cargos municipales de Toledo. Así se llega a los Reyes Católicos que logran del Papado la instauración del tribunal de la Inquisición para ocuparse de la "sinceridad" de los cristianos nuevos, y que "permitió expresar la ira popular por medio de la delación". La mayoría de historiadores interpreta este empeño de Isabel y Fernando como fruto de su interés por unificar los reinos de la Corona. De hecho, la Inquisición fue la primera institución común en los reinos hispánicos.
Fray Tomás de Torquemada, prior de Santa Cruz (Segovia), se alzó como inquisidor general en 1481 e inició la caza de los judíos que, bajo la capa de averiguación y castigo de la herejía, se aplicaba de hecho a expoliar de sus bienes a los denunciados. Ahí surgirán denuncias hasta el paroxismo de personas con miedo o envidia que se cobrarán antiguas humillaciones.
El método inquisitorial fue durísimo en una época muy restrictiva jurídicamente. El secreto riguroso, el anonimato del denunciante, la transmisión del delito a los hijos de los reos y, sobre todo, el ostracismo social de quien sólo podía esperar la tortura y la hoguera son los elementos. No hay datos de víctimas, pero el estatuto de limpieza de sangre hecho por el cabildo de Sevilla en 1515 habla de que en aquel año fueron entregados a los verdugos 600 reos. De ahí la gran cantidad de fugados. Domínguez Ortiz cita la cifra de doce mil condenas en tres siglos largos de existencia y que más del 80% de esas condenas fueron dictadas durante el reinado de los Reyes Católicos.

                                                              JOSEP MARIA SÒRIA  Estalla la limpieza de sangre  La Vanguardia  26/05/01 

1. Explica el que signifiquen les paraules o expressions següents en el context del document:
   • converso
   • estatuto de limpieza de sangre
   • nuevos cristianos
   • marrano
   • cristiano viejo
2. Quina opinió tenien les classes populars dels jueus? Per què?
3. Era compartida aquesta opinió per altres grups socials?.
4. Creus que la seva mentalitat era racista?. Raona la resposta.
5. Per què al segle XVII  la Orden de Santiago va prohibir als seus membres participar en el comerç o en la banca?
6. Comenteu què era el  Tribunal de la Inquisició i on existia.
7. Va tenir alguna funció política?
8. Expliqueu la idea següent:  La mayoría de historiadores interpreta este empeño de Isabel y Fernando como fruto de su interés por unificar los reinos de la Corona.
9. Creus que la societat espanyola de l’Edat Moderna era racista?
10. Comenta aquest text:
    "Debemos declarar y declaramos...que todos los dichos conversos descendientes del perverso linaje de los judíos, sean habidos y tenidos como el derecho lo ha e tiene por infames, inhábiles, incapaces e indignos para hacer todo oficio e beneficio público y privado en la dicha ciudad de Toledo e ansí mismo...para dar testimonio e fe como escribanos públicos o como testigos (...)"
                                       Estatuto de limpieza de sangre de los magistrados de Toledto (año 1449)

4. Llegiu  el text següent i responeu les qüestions: 

        LES ENCARTADES DE VILADRAU      AVUI, 1990

            Viladrau, un petit poble com qualsevol altre de Catalunya, a la falda del Montseny. Entre els anys 1618 i 1622 tenia una població de no més 80 famílies. En aquest breu període de temps, foren mortes a la forca, segons els processos conservats a Vic, unes 14 dones d'aquesta localitat tenides per bruixes i denunciades per veïns com a això. Pladevall ha descobert el nom d'algunes d'aquestes encartades (processades): les vídues Antonia Rosquelles, Francesca Trèmol (la bruixa principal o abadessa) i Beneta Noguera; Esperança Marigó i María Puig. La investigació també ha revelat algunes dades, encara desesperadament escasses, sobre la vida d'aquestes dones. Majoritàriament procedien de dues cases pairals que encara existeixen: Mas Rosquelles i Mas martí, tradicionals nius de bruixots, en opinió dels habitants del poble, fins el punt que només de néixer-hi ja era una prova acusatòria en el cas de procés per bruixeria.
                A la zona on es centra l'estudi de Pladevall, les Guilleries, hi continuen vives certes pràctiques supersticioses. No fa gaire, es pagava a una dona de Viladrau, tenida per bruixa, per què beneís els sembrats. Encara s'hi fan servir remeis defensius: pintar amb una primera capa de color lila les bigues de les cases per imperdir-hi l'entrada de la bruixa voladora, posar a la porta creus fetes amb les palmes beneïdes el diumenge de Rams, o clavar-hi  panotxes de blat de moro, i senyar-se, invocar el nom de Déu o fer la figa (símbol de la creu però també de l'acte sexual).
                Les acusasions concretes contra les bruixes viladrauenques: pacte amb el dimoni  (la més important, ja que d'aquest pacte derivava tot el poder de la bruixa per fer maleficis), infanticidis, provocar golls (1), fer caure pedra (2), neular els fruits i matar el bestià. Segons la informació despresa dels processos i obtinguda majoritàriament mitjantçant tortura, la bruixa renegava de Déu, la Verge i els sants i era marcada amb un senyal pel diable. A partir de llavors, la prosèlita havia d'acudir (volant sobre els núvols) als sàbats. Aquests es celebraven en llocs solitaris. Assenyala Pladevall que algunes descripcions de juntes "semblen indicar que fou real d'algunes dones que es tenien per bruixes en un lloc determinat, encara que és difícil creure que hi passés tot el que recullen les confessions". Durant els sàbats, les bruixes catalanes, segons es desprèn de les confessions, es lliuraven a excessos similars als dels seus correligionaris fòra de Catalunya: orgies i perversions sexuals, balls impúdics i desenfrenats. Ho presidia tot el diable en forma de boc, que les bruixes adoraven i que oficiava una mena d'antimissa (la missa negra) on tot era una inversió del ritual cristiá. El procediment per a la captura de bruixes era invariablement el mateix: una denúncia (reforçada amb fets com la forma de vida de l'acusat, els seus antecedents familiars i la seva aparença física) i aplicació de tortura o amenaça d'aplicar-la, cosa que provocava una cadena de noves denúncies.  

 
NOTES: 1: inflamació i tumoració de la glàndula tiroide, malatia congènita i endèmica a les regions muntanyenques deguda a deficincies alimentàries`.  
2: la pedregada era una catàtrofe i el fet de la seva localització estricta, ja que a vegades afecta a un camp i deixa intacte el del costat, ho feia semblar sospitosament selectiu.      

1. Hi havia bruixes a Catalunya?. I a la resta d’Europa?. Raona la resposta.
2. Què era una bruixa?
   
3. Quina mentalitat predominava en aquesta època?.
4. Tenia alguna implicació política el tema de la bruixeria?
   
   

5. Observa el mapa següent, descriu-lo i respon les qüestions:

1. Quina llengua parlava Carles I quan va ser nomenat rei de Castella i rei de Catalunya?
   
2. Quina va ser la seva principal preocupació política?
3. Quins poders tenia a Castella, a Catalunya i com emperador d'Alemanya?
4. A partir de 1540, Castella és el regne que aporta la major contribució monetària a l'Hisenda real mentre l’aportació financera de Catalunya va ser molt escassa. Explica per què era així.

6. Llegeix el text següent i respon les qüestions:

             L'organisme encarregat de fer les lleis i d'aprovar els impostos eren les Corts, convocades i presidides pel rei.En aquestes reunions, que no tenien un lloc fix, només hi assistien els nobles, alts càrrecs de l'Església i representants dels mercaders d'algunes ciutats. La pagesia estava exclosa. És per aquesta raó que les Corts representaven només l'oligarquia, els interessos econòmics d'uns quants, que solien ser els més poderossos econòmicament. Entre reunió i reunió de les Corts es mantenia un petit grup de diputats que s'encarregava de gestionar els impostos aprovats: la Generalitat.
                Durant els primers segles de l'Edat Moderna, les monarquies van tendir a fer-se absolutes, és a dir, a  no compartir el poder amb cap altra institució. Això va fer que les Corts catalanes es reunissin molt poques vegades, en part perquè solien negar als reis els ajuts econòmics que demanaven.
                Així, per exemple, Carles I va reunir les Corts sis vegades; Felip II dues: Felip III una; Felip IV una, i Carles II, cap. Això va fer que, al llarg de l'Edat Moderna, la Generalitat augmentés el seu poder en no ser controlada la seva gestió per ningú. El poder de la Generalitat, constiuïda per sis persones, li venia de la seva capacitat de gestió dels impostos.   
                                                                          C.Trepat, D.Freixenet. Ciències Socials C.C. 5 Ed. Barcanova

1. Quin poder polític tenien les Corts de què tracta el text?.
2. a)  A quins estaments pertanyien els grups socials que estaven representats a les Corts?.
3.   Quin poder tenia  la Generalitat?.
4. a)Qui eren Carles I, Felip II, Felip III, Felip IV i Carles II respecte a Catalunya?
   b) A quina dinastia pertanyien?
5. a)Quin tipus de sistema polític hi havia a Catalunya en l'època del text? Explica perquè ho consideres així
   b) Qui era el delegat del rei? 
6. Amb la tendencia a l'absolutisme d'algunes monarquies, va perdre poder  la Generalitat? Raona la resposta
7. Cataluya era un Estat? Raona la resposta.
8. Resumeix el text.

7. Completeu la taula següent sobre les institucions polítiques pròpies de Catalunya als segles XVI-XVII. Què era el Consell de Cent?

8. Observa els mapes que trobaràs en la web:
    http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/5-historia-moderna/2-el-segle-xvi-l%e2%80%99epoca-del
    -renaixement-i-la-reforma/.   Després llegeix el text següent i respon les qüestions:

(...) Aunque era "rey de España" pocas veces empleaba la expresión, porque en realidad España no exista como entidad politica y la palabra nunca aparece en la lista de sus títulos. La Península en la época de la dinastía de la casa de Austria era una confederación de autonomías en la cual Castilla desempeñaba un papel preponderante. Él mismo era indiscutiblemente muy castellano (y no hablaba otro idioma que el castellano) (...). A pesar de los repetidos conflictos con las autoridades de las provincias autónomas, nunca intentó tocar sus privileglos y ninguna de sus diferencias se convirtió en una oposición seria en contra de los fueros.  Le dijo al embajador francés en Monzón en 1563, que los fueros "le daban más libertad de lo que la gente pensaba. Mientras estas provincias le rindan fidelidad y obediencia, no tenia ningún deseo de innovar nada alli".
            Pero también es cierto que obtuvo gran satisfacción con la unidad de la Península, especialmente cuando logró la anexión de Portugal en 1580. Es verdad que era quien tenía más derecho a la sucesión portuguesa después de la muerte del anterior rey, el malogrado Sebastián en una batalla en África en1578. También que recibió el apoyo de las Cortes de Portugal y que después garantizó las iibertades a los portugueses, garantías que siempre respetó. Pero no se puede negar que la ocupación de Portugal fue una "conquista" que además costó vidas.
            Felipe II tomó decisiones importantes que muy a menudo costaban vidas. La "leyenda negra" lo muestra indiferente ante estas vidas, hasta el punto de disfrutar con la muerte y las ejecuciones. (...) Sabemos que todas las ejecuciones que se llevaron a cabo durante su reinado (como la del Justicia de Aragón en 1592) resultaron de decisiones acordadas en el Consejo Real, y nunca de él solo;  Durante la primera mitad del reinado, el rey tuvo un éxito relativo con su sistema político. A pesar de haber heredado las nomerosas deudas de su padre, también recibió la ayuda de otros estados de la monarquía y la plata procedente de América. Internamente, España se hallaba en pleno auge: aumentaba la producción y crecia la población. La etapa de prosperidad había de durar más de una década. En el memorable año de 1571 se produjeron dos hechos por separado que marcaron los triunfos del poderío español. En el Mediterráneo una enorme flota cristiana, capitaneada por el hermanastro del rey, Juan de Austria, derrotaba a la flota turca en la batalla de Lepanto, que Cervantes (quien estaba presente) describió como el suceso más grande de todos los tiempos. En el mismo año, a miles de kilómetros, el español Legazpi fundaba la cludad de Manila en un grupo de islas que nombró las "Filipinas”. 
La segunda mitad del reinado, por contraste, empezó a mostrar problemas profundos. En 1576 las tropas de Flandes se amotinaron contra sus oficiales porque no se les había pagado, saquearon la ciudad de Amberes y masacraron a más de seis mil personas. En el mismo año, se empezó a notar un serio descontento entre los contribuyentes de Castilla, que estaban pagando por la política del rey en el extranjero. (...) Los últimos años del reinado fueron años de frustración, agravada por la imposibilidad de concluir el viejo conflicto en los Países Bajos, por las dificultades del erario real y, sobre todo, por la gran derrota de la Armada Invencible, un desastre que costó la vida a miles de soldados y provocó un aumento del peso fiscal sobre los hombros del campesinado castellano.
Muchas voces en España en estos años se volvieron en contra del rey y, por primera vez, estas críticas se oyeron en las sesiones de las Cortes de Castilla.
            Los éxitos y los fracasos del rey representan las dos caras con que se valora a Felipe II. Normalmente los historiadores procuran no confundir la actuación personal de los personajes históricos con los acontecimientos a su alrededor. Sin embargo, algunos siguen insistiendo en la responsabilidad directa de Felipe II en todos los errores y excesos cometidos por el imperio español y por la política religiosa española. En estos excesos se incluiría los sufrimientos de la población indigena de América (tema de las protestas de Bartolomé de las Casas, una de las fuentes clásicas de la "leyenda negra"), las ejecuciones de protestantes y de los nobles supuestamente rebeldes (el Justicia de Aragón y los condes de Egmont y Hornes en Flandes).
            El reinado acabó en un ambiente, dentro de España, de crítica y deseos de cambio y renovación. Felipe haba gobernado cincuenta y cinco años en el país, quizá demasiado tiempo. Un soldado de aquella época comentaba que "somos aborrecidos y odiados, y esto lo han causado las guerras".

                                         Segons H. Kamen en l'article Felipe II Las dos caras del rey más poderoso del mundo

1. Seleccioneu les idees fonamentals del document.
2. Expliqueu què és la “leyenda negra”?. En què es basa aquesta llegenda antiespanyola?
3. Com es deien els territoris que governava Felip II?.
4. Es podria parlar d’un Estat unificat?.
5. Quin va ser l’objectiu fonamental de la política interior i exterior de Felip II?
6. Quins problemes polítics va tenir al final del seu regnat?

9.Observa i completa la taula següent. Respon les qüestions:

                                                      Reunions de les Corts Catalanes als segles XVI-XVII

1. Quina dinastia governava Catalunya?
2. Qui convocava les Corts?
3. Quina finalitat tenia la convocatòria?
4. Quants cops es van reunir al segle XVI?
5. I al segle XVII?
6. A les corts hi havia representació de la pagesia?. Raona la resposta.
7. Quina funció política tenien les Corts?
8. De què s'ocupava la Generalitat?
9. Què passava durant els anys que no es reunien les Corts?
10. Qui recaptava els impostos?
11. Explica el que sàpigues sobre la situació política que hi havia al 1626.

10. Llegeix el text següent, subratlla les idees fonamentals i respon el qüestionari:

                        La Monarquia tenia importants ingressos, que en la seva major part procedien de Castella, la qual suportava, quasi bé en exclusiva, l'enorme pes de la pressió fiscal necessaria per sufragar les despeses ocasionades per la defensa de l’imperi.
(...) Durant el regnat de Felip II, les necessitats monetaries de la Corona per fer front a la politica internacional van augmentar notoriament. No obstant això, el gran nombre d'impostos no va arribar a cobrir mai les quantioses despeses. (...) Aquesta situació va provocar que la Monarquia hagués d'utilitzar els serveis dels mercaders-banquers ( alemanys especialment). Aquests banquers avançaven els diners a canvi de la garantia de poder cobrar un impost determinat. Així doncs, els ingressos sovint eren gastats abans d'haverlos cobrat, i anaven destinats quasi sempre al manteniment de les tropes o al finançament de les guerres, com va ser el cas de Flandes. Aquesta situació va comportar un enorme deficit públic que es va fer crònic i que va arribar a tenir proporcions aclaparadores. (...) Tots aquests fets van suposar un progressiu descredit de la Corona i una incidencia negativa sobre el comerç i sobre els sectors populars, en especial sobre els camperols, que cada vegada van haver de suportar una pressió fiscal més gran.                                       
                                                                              M. Garcia, C.Gatell i altres:  Sepharad,  pàg. 198

1. On i quan situeu el text?. És una font primària?. 
2. Expliqueu què vol dir i per què “Castella suportava, quasi bé en exclusiva, l'enorme pes de la pressió fiscal”.
3. Per a què  es destinava la major part del presupost d’Hisenda?
4. Quines conseqüències va comportar el fet de què “Castella suportava, quasi bé en exclusiva, l'enorme pes de la pressió fiscal”?.
5. Quin tipus d’economia tenia Castella?, I Catalunya?. Raoneu la resposta. 
6. Quina era la cojuntura econòmica del segle XVI?

11. Feu un resum del text següent:

            El segle XVII va registrar la progressiva pèrdua de l'hegemonia política de la Monarquia Hispànica en l'ambit europeu. Aquest declivi va coincidir amb la decadència econòmıca de CasteIla que, des del regnat de Felip ll, havia esdevingut el nucli de la Monarquia. Però els regnes de la Corona d'Aragó emparats en les seves lleis i constitucions van aconseguir d'escapar de la crisi general de la Monarquia, alhora que van iniciar a finals del segIe XVII la seva recuperació econòmica.
            El segle XVII es va caracteritzar per una forta  recessió economica. Grans pestes i collites dolentes, guerres contínues i una paralisi del comerç i de la indústria es van esdevenir a la majoria dels països europeus.
(...) Els regnes periferics de la Monarquia Hispànica, si bé van ser afectats per la crisi general  del segle, a partir del 1680 van evidenciar una reactivació econòmica fonamentada, igual que a d'altres paísos europeus com Anglaterra i Holanda, en la recuperació del comerç marítim.
                La Corona d'Aragó, emparada per les seves lleis i constitucions, va escapar de la constant pressio fiscal de la Monarquia i de les contínues alteracions del valor de la moneda que s’havien produit a Castella. A Catalunya, un clar indicador del redreç economic va ser el ressorgiment del comerç a partir de l'exportació de productes derivats de l'agricultuta (Vins i aiguardents), i- tambe gràcies a la redistribució que els catalans feien dels productes colonials (cacau i sucre) procedets de Ca dis i Lisboa. Cal assenyalar, pero, que aquest redreç es basava en la prosperitat agrària, que tenia els seus fonamentd en una estructura de la propietat que garantia als pagesos la permanència en l'explotació de la terra (cens emfitèutic), i en l'obtenció d'uns beneficis que van permetre importants inversions de capital.         

                                                                                         García, M. i altres.  Sepharad  pàg. 206

   Qüestions sobre el text anterior:

1. Quines repercusions polítiques va tenir el bandolerisme català?.
2. Busca informació sobre algun bandoler i fes un breu resum.
3. Quina mena de relacions mantenien entre ells els nobles catalans?
4. Quina relació hi havia entre la noblesa i els bandolers?

13. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

El Conde-Duque de Olivares y Cataluña

            Tenga vuestra manjestad por el negocio más importante de su monarquía el hacerse rey de España; quiero decir, Señor, que no se contente V.M. con ser rey de Portugal, de Aragfón, de Valencia, Conde de Barcelona, sino que trabaje y procure, con consejo maduro y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia, que si V.M. lo alcanza será el príncipe más poderoso del mundo.
            Tres son, Señor,  los caminos que a V.M. le pueden ofrecer la, ocasión y la atención en esta parte, y aunque diferentes muchos, podría la disposición de V.M. juntarlos y que, sin parecerlo, se ayudasen uno al otro.
            El primero, Señor, y el más dificultoso de conquistar (pero el mejor pudiendo ser) sería que V,M, favoreciese los de aquel reino, introduciéndolos en Castilla, casándolos en ella y los de acá, allá y con beneficios y blandura los viniese a facilitar de tal modo, que viéndose casi naturalizados acá con esta mezcla, por la admisión a los oficios y dignidades de Castilla, se olvidasen los corazones de manera que aquellos privilegios que, por entrar a gozar de los de este reino igualmente, se pudiese disponer con negociación esta unión tan conveniente y necesaria.
            El segundo sería, si hallándose V.M. con alguna gruesa armada y gente desocupada, introdujese el tratar estas materias por vía de negociación, dándose la mano aquel poder con la inteligencia y procurando que, obrando mucho la fuerza, se desconozca lo más que se pudiese, disponiendo como sucedido acaso, lo que tocare a las armas y al poder.
            El tercer camino, aunque no con medio tan justificado, pero el más eficaz, sería hallándose V.M. con esta fuerza que dije, ir en persona como a visitar aquel reino donde se hubiere de hacer el efecto, y hacer que se ocasione algún tumulto popular grande y con este pretexto meter la gente y en ocasión de sosiego general y prevención de adelante, como por nueva conquista asentar y disponer las leyes en conformidad con las de Castilla y de esta misma manera irla ejecutando con los otros reinos.
 

                                                  Memorial presentado al Rey Felipe IV por el Conde-Duque de Olivares  (1624)

Qüestionari:

1. Indiqueu el tipus de font i el tipus de text (econòmic, social....)
2. Situe-lo en el temps i l'època històrica.
3. Qui era Olivares? Quina política exterior defensava?
4. Resumeix cadascun dels paràgrafs del text.
   
5. Què vol dir amb "reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla"
   
6. Quina era la situació política (interior i exterior) d'Espanya quan es va presentar aquest memorial? Fes una breu síntesi.
   
7. Què pretenia el Comte-Duc al dir "disponer las leyes en conformidad con las de Castilla y de esta misma manera irla ejecutando con los otros reinos"?.
   
8. Quins eran els objectius polítics de l'autor amb aquest memorial?
9. a) Va acceptar Felip IV la proposta?
   b) Quins mitjans va disposar per aconseguir-ho?
   c) Explica les conseqüències que aixó va comportar.
   
10. Comenta  quina era la situació política a la mort de Felip IV (0,5 p).
    
11. Comenta el que sàpigues sobre: veguer, Reial Audiència, Pau  Claris, Serrallonga (1 p).

14. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

                     L'horrenda i espantable quantitat que Sa Majestad demana de donatiu, que és de 3.700.000 ducats, els quals equivalen a 4.125.000 lliures barcelonines, (...) ha de ser la total i perpètua destrucció de tot aquest regne. Diuen que per pagar això volen imposar un trentí sobre tots els grans vins, olis i altres fruits per 15 anys (...).
                                                                                                                                                      Beiló, P. (1627)

1. Indiqueu quin  tipus de font representa aquest document
2. On i quan el situeu?
   
3. A quina època històrica?.
4. Comenteu la situació internacional en la data del document.
5. Comenteu la situació econòmica en la data del document.
6. Què era un ducat? I una lliura? D'on eren?
7. a) A quin donatiu es refereix l'autor?
   b) Qui el demana? (concreteu al màxim).
   c) A quin organisme es va presentar la petició?
   d) Quan es va fer? (concreteu al màxim).
   e) Per què s'havia de demanar permís?
   f) Amb quina finalitat es presenta aquesta demanda?
   g) Qui hauria de pagar el donatiu?
8. Quina és la postura de Beiló davant aquet donatiu? Raona la resposta indicant en quines idees del document et bases.
9. Per què creus que adopta aquesta postura?
10. Què es pot deduir de la persona de Beiló? (grup social, estament, professió)
11. L'opinió de Beiló era compartida per més gent?. Raona la resposta i explica el per què d'aquesta opinió.
12. Perjudicava a algun sector social el fet de que els pagesos haguessin de pagar més impostos al rei?. Raona la resposta.
13. Quina va ser la postura de les Corts davant la petició?
    

15. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

Discurso de Felipe IV

            Cualquier cosa será mejor que echar más cargas sobre estos pobres y desdichados vasallos de Castilla que con su amor, sus esfuerzos y padecimientos nos han hecho dueños de todo lo demás que poseemos y nos lo siguen conservando como cabeza y parte principal de nuestros dominios. Más valdría quitarles algún peso de encima a estas pobres gentes que no imponerles aún mayores sacrificios. Y cuando pienso lo que tienen que pagar y las penas y fatigas que padecen para reunirlo, antes no iría yo pidiendo caridad de puerta en puerta, si pudiese hacerlo, para procurar los dineros necesarios a la defensa de la nación, sin imponer tan pesadas cargas a tales vasallos como éstos.

                                                                                                Discurso de Felipe IV ante el Consejo de Castilla, 1629.

1. Indiqueu quin  tipus de font representa aquest document
2. On i quan el situeu?
   
3. A quina època històrica?.
4. Comenteu la situació econòmica en la data del document i les conseqüències socials que comportava.
5. Quina és la idea principal del document?
6. a) Qui és l'autor?
   b) Explica el seu programa polític exterior.
   c) Quin projecte tenia quant al govern dels territoris de la monarquia hispànica?
   d) Qui era el portaveu de la política de la Corona?.
   e) Qui són els vassalls a què va referència?
   f) Per què era necessària "la defensa de la nación"?.
7. Què era el Consejo de Castilla?
8. Que creus que va fer el rei Felipe IV després d'aquesta introducció del seu discurs? . Explica les raons.

16. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

No he sentit mai un disbarat semblant al que diuen la Generalitat i el Consell de Cent en aquest cas (...). Realment, Catalunya (...) té rei, però a aquest rei no se li ha de pagar cap subsidi, ni tan sol el que és necessari per tal de defensar-la (...) però sense que els mateixos catalans participin a la defensa. Per aquest motiu el rei ha de portar un exèrcit de fora i ha de mantenir-lo, (mentre que) els habitants de Catalunya no l'han d'allotjar (...)

                                                      Carta del Conde Duque de Olivares al virrei de Catalunya (febrer de 1640) (reelaboració)

1. Indiqueu quin  tipus de font representa aquest document
2. On i quan el situeu?
3. Explica les conseqüències immediates que tindrà a Catalunya l’entrada de França en la guerra dels Trenta anys (1635).
4. a) Qui era l'autor del document?
   b) Qui era el virrei?
5. De què tracta el document?
6. Indica els punts d'oposició entre la monarquia i la Generalitat catalana.
7. a) Al 1638 el rei fa entrar el seu exèrcit a Catalunya. Per què ho va fer?
   b) Quines conseqüències va tenir l'estada de les tropes entre la població civil a partir dels inicis de 1640?
8. Qui eren Pau Claris i Francesc Tamarit?. A quins estaments pertanyien?.
9. Quina va ser la postura de la Generalitat davant el conflicte armat?. Explica’n les causes.
   
   
   

17. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

En aquesta ciutat corren unes noves que ens tenen atònits, suspesos i en gran confussió. Diuen que es mou un gran enrenou amb crits de treure socors contra els soldats que junts en gran nombre estan cremant la terra (...) Havem sabut que en la ciutat de Vic en no fer los regidors tot el que sel's demana (...) [deien] que són traïdors a la terra els maten i els cremen les cases de manera que han de caure en una de dues desditxes, o en indignació del Rei o en indignació de la terra. Nosaltres voldriem encertar i escapar d'aquest laberint.

                                                                          Els regidors (membres de l'ajuntament) de Manresa el 31 de maig de 1640

1. Explica per què estan preocupats els regidors de Manresa.
2. Qui són els que van matar als regidors de Vic?
3. Quina era l'actitud dels revoltats davant les autoritats catalanes?
4. a) Quina serà la postura que finalment van predre els dirigents de les institucions catalanes (Generalitat)?
   b) Qui era el president d ela Generalitat des del 1638?

18. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

               En aquest dia se succeí en la present ciutat un gran avalot (...). Dijous dia de la festivitat del Santíssim Cos Preciós de Jesucrist, que sia alabat per sempre, estant els diputats en l'Esglèsia major on eren els Consellers d'aquella ciutat, oint l'ofici major, van veure que a mig ofici els dits Consellers amb pressa se n'anaren de l'Església; la causa era un gran avalot que s'havia mogut entre els segadors, perquè els que estaven de guàrdia havien volgut prendre les armes i ferit o mort alguns d'ells, els dits Diputats amb la mateixa pressa s'ajuntaren en la casa de la Diputació i tenint allí avís que dits segadors acudien al pla de Sant Francesc per cremar la casa del lloctinent de V. M. amb tota diligència a peu confluïren en la dita plaça de San Francesc, sense reparar en els molt tirs que sentien i molt gent que veien fugir pel carrer ample, els quals els aconsellaven que no hi arribessin pel perill eminent en què es posaven, i en dita plaça (...) veieren els cosellers i un gran nombre de segadors avalotats amb molts pedrenyals i altres armes en les mans, cridant "Visca Santa mare Esglèsia, visca el Rei, mori el traïdor"   

                                                          Carta al rei dels diputats de Barcelona, any 1640 (díes després del 7 de juny)

Qüestions:

1. Qui eren els consellers?
   
2. L'actitud dels consellers es sumar-se a la revolta?
   
3. Qui eren els revoltats?
4. Contra qui es dirigeixen?
5. a) Qui és el traïdor que volen matar?
   b) Van matar algun representant del rei?
6. Hi ha algun objectiu polític en la revolta popular?. Raona la resposta.
7. Explica les raons de la revolta dels segadors.
8. Amb quin nom es coneix històricament els esdeveniments del juny de 1640?
9. Quina va ser l’actitud posterior de les autoritats catalanes?.
10. Quin objectiu polític pretenia pau Claris?. Ho va aconseguir?.
11. Per què va fracassar la revolta política?
12. Explica resumidament els esdeveniments més importants entre 1640-1659.
13. Fes un eix cronològic que reculli els principals esdeveniments polítics entre 1626-1659.
    

19. Comenteu aquest text, o sigui, digueu:

1. tipus de font
2. de què tracta.
3. On i quan el situeu
4. Època històrica.
5. Seleccioneu la idea fonamental.
   
6. Les causes dels fets que s'expliquen.
   
7. Les conseqüències que se'n deriven.
8. Creieu que té relació amb la revolta social d'aquell moment?. Raoneu la resposta.
9. Són representatius de l'època els fets que heu observat? (eren freqüents?, corresponen a l'època?) .

"La anyada (collita) ha estada dolenta. Aquest any ha astat lo més espantós per la gran fam que hem patit i la fam que ens aspera  y per les grans malalties que córren. Aquest any havem sambrat molt tard a causa que al principi no plovia may y trigarem a comensar a sembrar."
                                                                                  Guardia, J.: Diari (any 1641)

Exercici de repàs

1. Selecciona les idees que siguin veritat en la monarquia hispànica de l'Edat Moderna

1. Al 1493, era legal la pràctica del judaisme.
   
2. La comunitat musulmana era molt nombrosa en el s.XVI.
   
3. En  la societat espanyola no hi ha mobilitat social perquè era estamental.
   
4. Després del Reis Catòlics, la nova dinastia dels Borbons va implantar l 'absolutisme
   
5. La Generalitat es va crear a l'Edat Mitjana però va deixar d'existir al 1714.
   
6. Els avantpassats dels actuals catalans mai han estat musulmans.
   
7. En el segle XVII no existia Espanya.
8. Els catalans  no van intervenir en el comerç colonial en lel s.XVI perquè la debilitat de l'economia catalana no ho feia possible.
9. Isabel I, la Catòlica, regna de Castella, va acceptar el projecte de Colom per interessos  polítics.
   
10. Colom va arribar a  Amèrica el 12 d'octubre de 1492
    
11. Juan Sebastián Elcano va realitzar la primera volta al món.
    
12. Portugal era un Estat  que va colonitzar la zona costera occidental d'Àfrica .
13. L'heretgia  era un pecat però no era delicte en la Castella d'Isabel I.
    
14. El colonialisme permet enfortir la metròpli econòmica i políticament.
    
15. La colonització d'Amèrica va permetre la difusió del cristianisme.
    
    

2. Situeu en un eix (indicant la cronologia) els següents fets i personatges històrics:

• Edat Moderna
• Reis Catòlics
• Carlos I
• Felip IV
• Pau del Pirineus  
• Decret de Nova Planta