| W. G. Sebald, en el text poètic As the Snow on the Alps ("Com la neu als Alps") que es troba dins del seu llibre After Nature, ens fa un recorregut per la vida i les obres de la personalitat escàpola de Grünewald. Ens parla dels autoretrats que van apareixent aquí i allà com a personatges de les seves obres, ens explica detalls de la seva vida esquerpa (la seva possible doble personalitat, el seu matrimoni, el seu fill, les seves idees religioses i la seva participació a les revoltes de camperols de principis del XVI...) i també ens fa un repàs a les obres que mostren millor la seva religiositat i la seva extrema sensibilitat davant del dolor i de l'horror. |
| "Georgius Miles, l'home del tors de ferro, pit arrodonit de metall, cabells d'or vell i platejada fesomia femenina." | |
| "El rostre del desconegut Grünewald emergeix una i altra vegada en la seva obra..." |
 |
"...com la d'un testimoni al miracle de la neu," |
| "un ermità al desert" |  |
 |
"un penitent a l'Escarni de Crist de Munich" |
| "Al Chicago Art Institute hi ha penjat un autorretrat d'un jove pintor desconegut... El petit retaule d'auró ens mostra un jove d'amb prou feines vint anys al costat de la finestra d'una estreta habitació. Darrere seu, en un prestatge sense gaire perspectiva, pots de pintura, un llapis, una petxina i un delicat vas venecià ple d'una essència translúcida. En una mà el pintor aguanta un ganivet d'os ricament cisellat amb el qual moca el llapis de dibuix abans de continuar treballant en un nu femení situat davant seu al costat d'un tinter. Per la finestra a la seva esquerra, un paisatge amb muntanya i vall, on es divisa la línia corba d'un camí." |  |
 |
"...la fusió, molt destacable vista la diferència d'edat, del jove pintor amb el Sebastià travessat per sagetes a Isenheim."
|
| "la filla epilèptica de Dioclecià, la dissortada princesa Artèmia agenollada al terra al costat de Ciriac, el qual la té lligada amb força pel coll amb la roba del seu vestit." |  |
 |
"per damunt seu hi ha la branca d'una figuera, i una de les figues està completament menjada pels insectes." |
| "el dimoni exorcisat que Ciriac, no només a causa de l'espai estret, sosté enlaire com un emblema, és un ésser femení" |  |
 |
"i el realment bell sant Vito amb el gall" |
| "Tots aquests, els beneïts Blai, Agazi i Eustaqui; Pantaleó, Gil, Ciriac, Cristòfol i Erasme... cadascú mira en una direcció diferent sense saber per què." |
 |
 |
"Les tres santes Bàrbara, Caterina i Margarida... acosten els sue uniformes caps orientals com en una conspiració contra els homes." |
| "Guido Guersi... va encarregar el pintor una gran tasca terapèutica a través de la representació, executada en colors bellíssims i esgarrifosos, de l'hora de la pàl·lida supuració del pus." |  |
|
"A baix a l'esquerra, el cos recobert de xacres sifilítiques d'un intern de l'Hospital de Sant Antoni sofreix espesmes de dolor."
|
 |
 |
"una mena d'ocell, amb una espècie de xancles per cames i braços humans, aixeca una porra." |
| "cap al centre de la pintura, amb urpes que semblen pinces de cranc, mandíbules entre tauró i drac, fileres de dents, morro de porc del qual surten mocs flotant, extremitats llefiscoses i flàccides, pèls i banyes, pell com entranyes girades al revès, excrecències d'una vida sencera, en l'aire, la terra i l'aigua." |  |
|
"La torsió de coll produïda pel pànic que veiem en tots els temes de Grünewald, exposant la gorja i sovint girant la cara cap a una llum cegadora." |
| "els arbres verds perden les fulles i nus, com sovint apareixen als quadres de Grünewald, s'aixequen cap al cel amb les branques mortes carregades d'una substància semblant a molsa gelatinosa." |  |
 |
"L'ocell negre que al bec porta un rosegó de pa a sant Antoni..." |
| "Una llenca de terra cremada, el contorn de la qual, com el cap d'una balena o d'un Leviatà amb la boca oberta, devora els prats verd pàl·lids..." |  |
 |
"més enllà de l'horitzó, que pas a pas es va enfosquint més i més,... veiem la porta del Jardí de Getsemaní, veiem com s'acosta la partida de sequaços i la figura agenollada de Crist" |
| "... en una consistència diferent de l'aire, la vacuïtat i carència d'oxigen del qual veiem en el panteix ofegat de les figures del retaule central d'Isenheim, basta per anunciar-nos com seria la nostra mort per asfixia" |
|
||||
 |
"el més probable és que Grünewald pintés i recordés la catastròfica incursió de foscor, l'última resta de llum pampalluguejant des del més enllà, de la natura mateixa, ja que l'any 1502... l'u d'octubre l'ombra de la lluna es va abatre damunt de l'Europa de l'Est...esperat amb gran terror, l'eclipsi de sol," |
| "fins i tot hi ha pintades les mateixes pedres." |  |
 |
"l'encegadora blancor dominant dels cims en el reialme superior" |
|
|||
 |
"Al servei de la família Erbach, a Erbach, Grünewald dedica els anys que li queden a l'obra d'un altar. Un altre cop la Crucifixió, i el Plany..."
|
||
