A les selves tropicals la majoria de les flors propaguen el pol•len mitjançant insectes o d'altres animals pol•linitzadors. La forma de les flors evidencia una evolució conjunta amb la d'aquests insectes. Així, la flor de l'orquídia Vanilla planifolia emmagatzema el nèctar en una mena de tub allargat de manera que, l'única espècie que pot arribar-hi, l'abella Melipone yucatanica -de llengua allargassada-, en fer-ho, queda impregnada de pol•len.

4.	La majoria de les plantes, encara que tinguin els dos sexes en un mateix exemplar, tenen una fecundació encreuada, evitant l'autofecundació. Quins avantatges i inconvenients trobes en aquest fet?

		Avantatges: en fer la fecundació encreuada i evitar l'autofecundació s'aconsegueix incrementar la variabilitat genètica i per tant redueix la probabilitat d'homozigosi. Aquesta pot augmentar la freqüència de caràcters desfavorables recessius i, sobre tot, fa que la població tingui menys capacitat de supervivència davant un canvi dels factors ambientals. Inconvenients: el pol·len trigarà més d'arribar a l'altra flor que, a més a més pot ser d'una altra espècie i per tant perdre's. L'evolució haurà seleccionat favorablement les plantes que inverteixin part de l'energia que podien destinar a altres factors (per exemple creixement) en estructures per disseminar aquest pol·len (atracció d'insectes o altres animals per olors, colors, estructures semblants a les femelles de l'insecte, nèctar,...). Segurament hi ha altres inconvenients que també es poden considerar correctes

3.	A Catalunya hi ha vint espècies del gènere Ophrys que són pol•linitzades cadascuna per una sola espècie d'insecte. Aquestes relacions tan estretes es consideren arriscades per les espècies que intervenen. Com podria afectar a l'ecosistema la desaparició d'una d'aquestes espècies?

		L'ecosistema també podria veure's afectat. La influència negativa la rebrien els organismes que estableixen relacions alimentàries, per exemple, amb alguna d'aquestes espècies, ja que veurien reduït els seus recursos. Si alguna espècie s'alimentés exclusivament d'alguna de les dues, també podria desaparèixer, i aquest fet, alhora, podria afectar d’altres espècies de l’ecosistema. L’alumnat pot esmentar que les diferents espècies d’un ecosistemes estableixen una xarxa d’alimentació amb múltiples connexions i que per tant la desaparició d’una espècie pot afectar altres".

1.	Com explicaríeu des del punt de vista evolutiu la forma de la flor?

		Dins de la població d'orquídea Vanilla planifolia han estat seleccionades les que tenien aquesta mena de tub (esperó) de forma allargada. D'aquesta manera asseguren ser pol·linitzades per una única espècie d'insecte (Melipone yucatanica). Així, quan aquest insecte vagi a una altra flor de la mateixa espècie tindrà més possibilitats de ser pol·linitzada. L'insecte, a canvi, rebrà sempre el nèctar, ja que és l'única espècie que pot arribar fins a ell. La selecció natural ha provocat doncs, que els individus amb esperó siguin seleccionats favorablement, es reproduiran més i els seus gens, i per tant característiques, seran més abundants dins de la població (major freqüència gènica). La variabilitat gènica inicial, que és seleccionda, es deu a mutacions i recombinacions genètiques durant la meiosi