Algunes plantes pròpies de climes desèrtics han desenvolupat adaptacions per a l'estalvi d'aigua, com ara tiges suculentes (que acumulen aigua al parènquima aqüifer) o arrels extenses i superficials. La reducció de fulles en espines endurides també és una adaptació a la sequera, a més a més d'una protecció envers els herbívors. | |||
| |||