La taula indica la distribució actual d’algunes aus no voladores. L’arbre filogenètic representa la seva evolució.

L'avantpassat comú d'aquestes aus vivia en un supercontinent anomenat Pangea, del qual han acabat sorgint els continents actuals. Es creu que el trencament de Pangea va afavorir l'origen d'aquestes espècies.

4.Els Moa de Nova Zelanda eren aus gegantines del mateix grup zoològic que les anteriors, però es van extingir. Tenien les ales molt reduïdes i no podien volar. Expliqueu des del punt de vista evolutiu la reducció de les seves ales
Pot ser que en l’ambient on vivia l’avantpassat dels Moa no resultava avantatjós tenir ales grans. La selecció natural, per tant, no va afavorir que es reproduïssin els individus que, dintre de la variabilitat inicial, tinguessin les ales grans sinó que en aquest cas es reproduïen més els individus amb les ales petites. Segurament s’alimentaven de llavors o d’insectes del terra i la presència d’ales grans devia suposar algun tipus de desavantatge.
3.Les ales d’aquestes aus són homòlogues amb les ales d’un insecte? Raoneu la resposta:
Les ales d’aquestes aus no són homòlogues amb les dels insectes sinó anàlogues, ja que no tenen un avantpassat comú proper. La similitud de la forma és només externa (ja que realitzen una mateixa funció -com a mínim l’avantpassat ja que aquestes aus no volen-), mentre que l’estructura interna i l’origen embriològic el tenen diferent.
2.Per què la separació de continents afavoreix l’origen de noves espècies (a partir d’un avantpassat comú)?
La separació de continents afavoreix l’aparició de noves espècies ja que en quedar les poblacions d’una mateix espècie separades geogràficament durant molt temps, les mutacions que hi poden aparèixer, la pressió selectiva del medi i els mecanismes pre i postzigòticas que patiran en un i altre continent seran diferents. Un exemple d’això seria per aïllament etològic (pautes de reproducció), aïllament sexual (evita la còpula o la fecundació), aïllament genètic (esterilitat dels híbrids), etc. Pot arribar el punt en què si tornéssim a posar junts els individus de les dues poblacions ja no es podrien reproduir entre ells i per tant pertanyerien a espècies diferents.
1.A partir de la distribució actual i l’arbre filogenètic, raoneu si podríem trobar fòssils de l’espècie marcada amb una “X” a Àfrica:
No podríem trobar fòssils d’aquesta espècie a Àfrica ja que quan es va originar aquesta espècie, Àfrica i Sudamèrica ja s’havien separat d’Oceania, com indica el fet que l’estruç (africà) i el nyandú (sudamericà) no tinguin un avantpassat comú proper amb la resta d’aus no voladores des de fa més de 70 milions d’anys.