L'ós formiguer de la Pampa sud-americana i el porc formiguer de les estepes i planures desèrtiques de l'Àfrica meridional, són dos mamífers que pertanyen a ordres diferents.

Tot i així tenen caràcters molt semblants:
A) dits amb ungles excavadores molt fortes, que usen per trencar els formiguers
B) musell llarg i cilíndric, que els permet accedir a les entrades dels formiguers
C) llengua llarga i enganxosa, que utilitzen per extreure les formigues de les quals s'alimenten.

7.Justifiqueu perquè els individus millor adaptats a un ambient determinat deixen més descendents:
La teoria de la selecció natural implica que els individus millor adaptats a un ambient determinat deixen més descendents que hereten les seves característiques. Si estan millor adaptats es podran alimentar millor i arribaran a l’edat de reproduir-se. Els seus caràcters passaran a la descendència que també estarà ben adaptada al medi i així successivament fins que aquest variï les seves condicions ambientals
6.La teoria de la selecció natural implica que els individus:
més forts sobreviuen més i per tant tenen uns descendents millor adaptats a l’ambient
muten per tal d’aconseguir característiques que els adaptin a l’ambient i poder-les passar als descendents.
modifiquen els òrgans amb el seu esforç i transmeten aquestes característiques a la seva descendència.
millor adaptats a un ambient determinat deixen més descendents, els quals hereten les seves característiques.
5.Justifiqueu perquè aquestes coincidències morfològiques estan causades per una convergència evolutiva.
En tenir costums nutritius molt semblants s'han seleccionat favorablement, en ambdues espècies, aquells caràcters que conferien als òrgans algun avantatge en front altres conformacions (un musell allargat i cilíndric, llengua llarga i enganxosa, dits i ungles fortes). Aquests caràcters favorables han estat els mateixos en les dues espècies
4.El fet que dues espècies separades evolutivament adquireixin amb el pas del temps característiques semblants s’anomena:
òrgans vestigials
evolució divergent
convergència evolutiva
deriva genètica
3.Altres autors van compeltar les idees de Darwin fent aportacions en relació, per exemple, a l’origen de la diversitat a les poblacions o a l’herència dels caràcters. Escolliu una d’aquestes aportacions i expliqueu en què consisteix
Els autors de la teoria sintètica van completar les idees de Darwin en explicar, per exemple, l’origen de la diversitat intraespecífica. Les mutacions originen canvis en el DNA i també, en el cas d’organismes amb reproducció sexual, per recombinació durant la meiosi i segregació aleatoria dels cromosomes homòlegs durant la meiosi. També van explicar l’herència dels caràcters, aquests són manifestacions dels gens que es troben als cromosomes un cop ha actuat l’ambient. Tots els cromosomes es troben a totes les cèl·lules d’un organisme i, per tant, també a les cèl·lules sexuals o gàmetes, que són les que passaran a la descendència, heretant les característiques dels progenitors.
2.Escolliu la característica B en qualsevol de les dues espècies i expliqueu-la utilitzant els arguments (principis bàsics) que faria servir Darwin:
Per a Darwin en canvi, es partiria d'una variabilitat inicial de mides de musells, de la que ell desconeixia la causa, sobre ella actua la selecció natural, que aconsegueix que el musell més apte per el tipus d'alimentació d'aquests animals sigui seleccionat favorablement. Els animals amb musell allargat poden arribar més endins del formiguer, s'alimenten millor i per tant tindran moltes avantatges respecte els que no, poden ser més ràpids, més grans, més sans ... i per tant seran els elegits en major nombre en el moment de la reproducció i transmetran les seves característiques als seus descendents.
1.Escolliu la característica B en qualsevol de les dues espècies i expliqueu-la utilitzant els arguments (principis bàsics) que faria servir Lamarck:
Si per exemple triem el musell llarg, Lamarck argumentaria que en una generació alguns individus van aconseguir allargar una mica el musell, llavors aconseguien arribar més a l'interior dels formiguers i per tant sense competència en aquest nínxol. A la generació següent d'aquests individus s'heretava aquest caràcter adquirit i amb l'impuls intern cap a la perfecció s'allargava una mica més el musell (la funció fa l’òrgan). Així successivament s'aconseguia l'adaptació al medi generació a generació.