A la sisena edició de l’obra L’origen de les espècies, Charles Darwin escriu sobre el cas dels insectes que obtenen protecció dels depredadors per la seva semblança amb el seu entorn (fulles, branques, etc.):

Aquesta adaptació comença amb una semblança, petita i accidental, amb un objecte que es troba habitualment en l’ambient dels insectes, com pot ser una fulla o una branqueta. Posteriorment, qualsevol variació que millori, d’alguna manera, aquesta semblança i que ajudi al camuflatge dels insectes, tendiria a ser preservada mentre que les variacions que la disminuïssin serien eliminades.

3.Quin és el paper de la variabilitat en el procés d’adaptació de les espècies? Expliqueu-ho a través d’un exemple (diferent del dels insectes esmentats en l’enunciat):
La selecció natural, selecciona dintre de tota la variabilitat genètica aquells individus millor adaptats al medi, que seran els que deixaran una major descendència
2.Darwin no va poder explicar, tal com ho fem en l’actualitat, la gran diversitat existent entre els individus d’una mateixa espècie. Quines són les idees actuals sobre l’origen d’aquesta variabilitat?
Els gens són els elements que determinen els caràcters i sobre ells actua l'evolució. Les mutacions i la recombinació genètica són les fonts de la variabilitat
1.Quan Charles Darwin analitzava els fenòmens d’adaptació de les espècies, sempre ho feia a partir de la idea de la selecció natural. Creu que el concepte de selecció natural està present en aquest text? Expliqueu-ho:
Si. La selecció natural és el mecanisme, proposat per Darwin com a motor de l'evolució, pel qual un fenotip determinat d'una espècie té més avantatges reproductores en un habitat concret. Els insectes amb millor camuflatge seran menys visibles pels depredadors i podran reproduir-se i deixar una major descendència