L’article adjunt presenta 5 errors científics. Identifiqueu els errors i comenteu-los. | |
La Veu del Matí, 24 de setembre de 2004: La NOAA (Administració Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units), que dirigeix les investigacions climatològiques, el mes de maig passat va anunciar que es preveia una activitat superior a la normal en la temporada d’huracans de l’oceà Atlàntic, entre l’1 de juny i el 30 de novembre d’enguany. Fins avui, ja s’han format deu tempestes tropicals, de les quals set han assolit la força d’un huracà. Les tempestes tropicals són depressions de dimensió entre petita i moderada (de 200 a 600 km de diàmetre), amb pressions molt baixes a la part central (normalment inferiors a 1096 mb). Quan generen vents superiors a 60 km/h parlem d’huracà. Els huracans o ciclons s’originen a tots dos costats de l’equador, entre els 20 i els 40º de latitud, en els mesos en què la temperatura superficial de l’aigua és superior als 26-27 ºC. La temperatura elevada de l’aigua afavoreix una evaporació molt intensa, que provoca l’ascensió d’aire humit i l’entrada d’aire fred a les capes baixes. Si aquest fenomen es produeix en latituds on actua la força de Coriolis (que és màxima a l’equador i disminueix a mesura que ens n’allunyem), l’aire ascendent adquireix el moviment circular propi de l’huracà. No s’han de confondre els huracans amb els tornados, depressions de dimensions encara més petites amb un grau de turbulència molt intens i en les quals la velocitat de l’aire és molt alta. A diferència dels tornados, que causen importants inundacions, l’efecte destructiu dels huracans se centra en la força del vent. | |