Com
es formen les cavitats? |
Hi ha tres tipus
de cavitats segons el seu origen:
|
|
Cavitats volcàniques |
Esquema modificat
de S.AGUILAR (extret de: Manual de Iniciación a la Espeleología,
FEE) |
La majoria
de cavitats volcàniques es formen quan al emplaçar-se
una colada de lava que s'escola per un vessant inclinat, es
refreda i solidifica la seva superfície exterior, mentre
que al seu interior el magma encara hi circula calent i líquid,
i es va obrint pas fins que s'acaba i deixa un tub o túnel
volcànic buit. |
Esquema
de C.WOOD i T.MILLS (extret de: La revista de l'espeleòleg
42). |
|
|
|
|
Cavitats
tectòniques |
Les
trobem en discontinuïtats del terreny (diaclasses, falles,
plans d'estratificació...). Formades entre els plans de falla
o de fractures més o menys separades. La majoria es troben
també associades a un karst perquè és un pas
fàcil per l'aigua. |
|
|
Esquema extret de:
Introducción a la geología kárstica, FEE (modificat)
|
|
|
Cavitats
associades a un karst |
Dibuix original
de Pep Roel (modificat)
|
|
Les cavitats associades
a un karst són les més freqüents. Es formen per dissolució
de la roca.
Hi ha molts sistemes
kàrstics que des de l'exterior poden ser com una caixa negra: en
coneixem les entrades d'aigua (engolidors) i les sortides (surgències)
però no tot el què hi ha dins. |
|
Factors de
control d'un karst:
- Tipus de roca
i solubilitat d'aquesta en aigua.
- Estructura que
afavoreixi la circulació d'aigua (plans d'estratificació
i fracturació de la roca)
- Clima (la precipitació
i temperatures altes favoreixen la karstificació)
- Gradient hidràulic
(diferència de cotes entre l'entrada i la sortida del sistema)
|
Una
zona kàrstica té uns paisatges i formes molt característics,
que podem classificar en formes kàrstiques
superficials i formes
kàrstiques subterrànies. |
|
|
|