Glossari de termes sobre el Diable de Tasmània.

 

Dasiúrids:

   Família de mamífers marsupials amb el marsupi en posició molt posterior i la dentadura de tipus insectívor o carnívor.
 

Metateri:

   Infraclasse de la classe dels mamífers que comprèn l'ordre dels marsupials.
 

Marsupi:

   Bossa ventral pròpia dels mamífers marsupials.
 

Marsupials:

   Ordre de vertebrats de la classe dels mamífers metateris caracteritzats per la presència, en les femelles, d'una omfaloplacenta i, generalment, d'un marsupi a la cara ventral de l'abdomen. Són d'una morfologia i una mida molt variables. Tenen la fossa temporal ben desenvolupada, i la característica esquelètica d'aquest grup és el fet de presentar sobre el pubis l'articulació dels ossos marsupials situats en posició superficial a la paret abdominal. El pelatge és, en general, espès i dens. Tenen la dentadura monofiodòntica, i les extremitats són pentadàctiles, modificades segons el gènere de vida; l'olfacte és molt desenvolupat. L'úter i, generalment, la vagina són dobles. El penis pot ésser bífid, i els testicles són en un escrot extraabdominal que es desenvolupa davant el penis. Tenen d'un a tres períodes anuals de reproducció. Les cries surten de l'omfaloplacenta en un estat de desenvolupament rudimentari (atenyen uns 15 mm) i van a situar-se dins el marsupi o s'aferren a les mamelles. Els marsupials són insectívors, herbívors, carnívors i omnívors, i habiten a Austràlia, Nova Guinea i Amèrica.
 

Tasmània:

                    Extensió: 67 800 km2
                    Població: 473 200 h [est 1996]
mapa d'Austrālia i TasmāniaIlla i estat del SE d'Austràlia. La capital és Hobart. Les seves costes són mot retallades. Formada per un altiplà central (1545 m Cradle), abundant en llacs, les planes es limiten a les valls dels rius (Derwent, Tamar) i certes àrees costaneres. El clima és oceànic temperat, amb pluges abundants, sobretot a l'W. El bosc cobreix gairebé tota l'illa, i és explotat per a fusta i per a l'obtenció de pasta de paper i paper (Burnie, Devonport, Wesley Vale). Poc poblada (7 h/km2 [est 1993]), el 55% de la població s'agrupa a la capital i a Launceston. Els conreus ocupen dues cinquenes parts de la superfície: cereals, horticultura i fruita (exportació de peres i pomes). La ramaderia és important (bovina i lletera al N, i ovina a l'interior). És rica en minerals (de ferro, pirita, de coure, de plom, de zinc, d'estany, de tungstè i carbó) i recursos hidroelèctrics (Derwent i afluents). Hi ha indústria siderúrgica, metal·lúrgica, mecànica, de l'alumini, del ciment, tèxtil i alimentària. Hi són importants la pesca i el turisme (hi ha vuit parcs nacionals). Poblada per melanesis, i visitada per Abel Tasman (1642), Marian du Fresne (1772), Cook (1777) i d'Entrecasteaux (1792), fou ocupada efectivament pels britànics a partir del 1807, i depengué de Nova Gal·les del Sud fins el 1825. Fins el 1853 rebé el nom de Terra de Van Diemen. S'hi construí un penal, on foren deportats els condemnats més perillosos i els presos polítics irlandesos; s'hi establiren també pescadors de balenes i ramaders d'ovelles, i els pobladors indígenes foren exterminats. Dotada d'un govern autònom (1856), es federà amb els estats australians, dintre el Commonwealth australià (1901).                          http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0067421&PGMORI=A

Platja de Tasmānia
pujar a l'inici

tornar a la pàgina inicial

tornar a la pàgina sobre el Diable de Tasmània

anar a la taula del Diable de Tasmània