La biocenosi

• Relacions intraespecífiques: entre individus de la mateixa espècie.
• Relacions interespecífiques: entre individus de diferents espècies.

• Relacions intraespecífiques de col.laboració:

1. El gregarisme: són aquelles espècies on els individus amb o sense parentesc viuen junts de manera permanent o temporal. Són un exemple els bancs de peixos o els estols d'ocells.
   
   
   Com molts altres mamifers hervibors de la sabana africana, els nyus viuen en grans grups gregaris. Aquests grups donen seguretat als individus davant els depredadors



2. La familia: es tracta d'individus que s'uneixen per tal de reproduir-se i criar la descendència. Tots els individus tenen una relació de parentesc.
3. La societat estatal: on la morfologia dels individus és diferent en funció de la tasca que realitzen. Les formigues o les abelles viuen en societats estatals.

• Relacions intraespecífiques de competència: els individus d'una mateixa espècie poden competir per diferents raons: poden lluitar per reproduir-se o per ocupar un mateix territori.

• Competència interespecífica: es dona quan individus de diferents espècies lluiten per obtenir un mateix espai per viure o un mateix aliment. En aquests casos de competència, els individus de l'espècie millor adaptada al ecosistema eliminent els individus de l'altra espècie.
• Depredació: en aquesta relació un depredador, captura, mata i s'alimenta d'una presa. Per tant, en aquesta relació un organisme obté l'energia i la matèria de l'altre. Entre depredadors i preses s'ha d'establir una situació d'equilibri ja que un excés de depredadors podria provocaria la desaparició de les preses i per tant, provocar a la llarga la desaparició de l'espècie depredadora.
• Parasitisme: en aquesta relació un individu surt beneficiat (el paràsit) i l'altre surt perjudicat (l'hoste). A diferència de la depredació, on la presa mor, en el parasitisme el paràsit no mata l'hoste sino que se'n va aprofitant d'aquest robant-li part dels nutrients que té. Exemples d'espècies paràsites són els cucs intestinals, el vesc, els polls o les paparres.
  
  El vesc, Viscum album és una planta paràsita d'arbres, com aquest pi. El vesc introdueix les seves arrels a una branca del arbre d'on extreu saba bruta per poder fer la fotosíntesi.
  
  
• Mutualisme: en aquesta relació els dos individus de diferents espècies es relacionen de tal manera que tots dos surten beneficiats. Aquesta relació no és permanent, i per tant, els individus no han de cooperar obligatoriament per sobreviure. Un exemple d'aquest tipus de relació són els ocells que desparasiten a altres animals. L'ocell obté aliments i l'altre animal es veu lliure de paràsits molestos.
  
  El mutualisme de neteja és un exemple de benefici mutu. Aquí, un peix cirujià deixa que un peix netejador el lliberi de paràsits. Mentre aquest es llibera dels seus paràsits, el netejador obté aliment.



• Simbiosi: en aquest cas els dos organismes també es veuen beneficiats però a diferència del mutualisme, la relació és tan forta que els dos individus no poden viure per separat. L'exemple més clar de simbiosi és el dels líquens, formats per una alga i per un fong. El fong proporciona aigua i nutrients a l'alga i aquesta li cedeix part dels productes de la fotosíntesi. Per separat, no podrien sobreviure.
• Comensalisme : en aquest cas un dels dos organismes surt beneficiat i l'altre, ni surt beneficiat ni perjudicat. És el cas dels animals carronyaires que esperen a que un depredador deixi les restes de la seva presa per poder alimentar-se.