El cavall s’havia fet indispensable per a la guerra de l’època.  La possessió d'aquest animal, perfectament domesticat i entrenat per cavalcar, donava prestigi i va permetre l’ascens social dels cavallers.  Al segle XII,  tenir un cavall i mantenir-lo era un requisit indispensable per entrar a formar part dels membres de la noblesa.

Entre 1050-1150 els barons van fer de la cavalleria el puntal del seu sistema. La cavalleria era un grup anàrquic i d'ofici ambigu; no hi havia massa diferència entre el cavaller i el bandoler. 

A mig segle XII van anar adquirint consciència de grup i llavors aquest grup, amb orígens violents i foscos, va començar a dotar-se dels ideals de la cavalleria, encarrilat per l'Església i la monarquia. 

El cavall és donat a cavaller per significar la noblesa de coratge, i perquè sigui més alt encavalcat que els altres homes, i que sigui vist de lluny, i que tingui més coses sota seu [...] La llança és donada al cavaller per significar veritat, car veritat és cosa dreta i no es torça. 

Ramon Llull. Libre de l’orde de cavalleria.  Pàg. 201- 205.

Els cavalls eren molt cars.  Per això, només les classes privilegiades en podien adquirir.  En el següent text podem veure com Ramon Borrell i Ermessenda, comtes de Barcelona, han de vendre unes terres al terme de Terrassa a canvi d'un cavall.

En nom de Déu. Jo Ramon, per la gràcia de Déu comte, i la senyora Ermessenda, per la gràcia de Déu comtessa, som venedors o donadors a tu, Guifré. 

És manifest que tu ens vas vendre a nosaltres el teu millor cavall, per això et venem nosaltres, o et donem, un alou nostre, és a dir: una hostalitat, que són terres i vinyes conreades i ermes, prats, pastures, camins i recs, amb tots els tipus d'arbres que hi ha.  És al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa. 

Et venen o donem a tu tot el que pertany a aquesta hostalitat pel preu que hem citat abans.

Any 1016. Ramon Borrell i  Ermesssenda, comtes de Barcelona  venen a Guifré un alou al terme de Terrassa a canvi d'un cavall. Cartulari de Sant Llorenç del Munt. Doc. 159.

Entre les moltes llegendes emmarcades en la lluita contra els musulmans i que tenen com a  protagonista el temible  Al-Mansur, n'hi ha una recollida a les cròniques dels comtes de Castella que ens permet veure la importància que tenien els cavalls.  

Diu la llegenda que l’esposa del comte de Castella va ser seduïda pel famós cabdill àrab,  el qual li va prometre que seria reina, si li feia costat. La comtessa, que  tenia cura personalment del cavall del seu marit, en lloc de donar-li civada li donà segó perquè perdés força a l'hora del combat. 

Això va donar pas a la destrucció del territori i empresonament i mort del comte. 

Quina història real hi ha darrere aquesta llegenda?

La llegenda està recollida a la Crònica Najerense escrita l'any 1160 i parla d'uns fets històrics que van passar l'any 995.  En temps de Garci Fernandez, comte de Castella (970-995) Al-Mansur entrà diverses vegades en terres cristianes, i en la incursió de l'any 995, a la qual fa referència la llegenda,  fou fet presoner el comte que morí poc després a Córdova. Per signar la pau amb Al-Mansur, Sancho, el fill del comte mort, li va donar la seva germana, la qual passà al seu harem.  La llegenda trastoca la realitat. Culpa de la derrota a la comtessa Ava de Ribagorça, esposa de Garci Fernández, perquè no va alimentar degudament el cavall del comte tal i com era el seu deure.  De fet, Al-Mansur va rebre diverses filles de magnats cristians:

- Teresa, filla de Bermudo II rei de Lleó, que a la mort d'Al-Mansur abandonà Còrdova i retornà a Lleó on es retirà al monestir de sant Pelai.  

- Una de les filles de Sancho Garcés, rei de Pamplona. L'any 980 es convertí a l'islam, rebé el nom d'Abda i fou la mare d'Abd-al-Rahman, dit Sanchuelo en record del seu avi navarrès,  que fou assassinat a l'inici de la guerra civil andalusí l'any 1009.  

- L'esmentada filla del comte Garci Fernández de Castella.