Les cortines eren utilitzades per a separar espais o ambients.  Penjades a les grans parets de 5 metres d'alçada dels grans espais comunitaris, també servien per a donar un aire més acollidor i càlid, especialment a l'enorme sala i a l'alcova. Eren un article de luxe i molt valorades.

Tapissos i cortines es penjaven per mitjà d’unes argolles de metall cosides a la roba amb uns ganxos col·locats a les parets. Això facilitava que es poguessin moure d’un lloc a un altre, o d’un castell a un altre quan el senyor i la seva família viatjaven.  

En aquesta època no existia una autèntica privacitat. La família del senyor, els criats, els servidors i els col·laboradors més propers passaven bona part del temps junts, dins la gran sala del castell.  La privacitat no era valorada en una societat on menjar, dormir o fer l'amor es realitzava en públic. La vida dins els castells era una vida comunitària.

De tota manera el dormitori conjugal era un espai interior al qual només accedien els més íntims i on, a més d'haver-hi un llit, s'hi guardaven les joies i altres objectes preciosos d'ús personal, i una imatge o petit  retaule plegable de devoció privada.