On es guardaven les provisions?

D'on provenien?

Que als castells hi hagi cambres subterrànies per guardar-hi les coses, i hi estiguin les vitualles fora del perill del foc. 

Jaume Marquilles. Comentari a l'usatge 152.

Rebo de Puig Mangons 3 modis de cereal, la meitat d’ordi i la meitat de civada, 9 fogasses, 3 porcs que valguin 4 monedes d’argent i 6 mesures de vi.

Entre 1055 i 1098. Convinença feta per Ramon i Valença de Pallars amb Ermessenda de Senterada i el seu fill Oliver. LFM. Doc. 106

Els senyors cobraven dels pagesos els censos en espècie, els quals consistien en una part proporcional de les collites dels principals conreus. Sempre hi havia entre els censos entregues de cereals diversos.

L’aristocràcia, acostumada a consumir productes d’alta qualitat, venia part dels cereals secundaris (ordi, civada i mill) als mercats. Per al consum del castell es reservava una quantitat suficient del blat per a la família i els vassalls més directes, la civada suficient per als seus cavalls i alguna quantitat de grans d’inferior qualitat per al servei.

Als castells s'hi guardaven provisions que calia conservar en llocs segurs, fora del perill de les rates, dels robatoris i del foc.

A Mur les excavacions han posat al descobert dos espais reservats a graners, un al sector militar, al peu de la torre mestra, i l'altre al fons de la residència senyorial. Tots ells estan construïts amb adob, arrebossats i subdividits en diversos compartiments per emmagatzemar diferents tipus de cereal. El blat per fer farina i pa blanc per als senyors, l’ordi per panificar per al servei i els soldats del castell i la civada per als cavalls.

La temperatura i la humitat constants que s'aconseguien a l'interior d'aquests graners els feia idonis per a la coservació d'altres productes, com per exemple els formatges, que es ficaven enfonsats en el gra .