El dret a maltractar

Beatus de la Seu d'Urgell. Setge de Jerusalem. Finals del segle X. MDSU.

Text complet de la veu

 

 

 

Com els senyors feudals van adquirir el dret a maltractar els pagesos?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vic. Fragment del frontal de Santa Margarida de Vilaseca que representa el martiri de Santa Margarida. Segles XII i XIII. Museu Episcopal de Vic.

El senyor que té el mixt imperi pot castigar els homes del castell i del seu terme amb cops i ferides que no puguin ser mortals segons judici dels metges. Que castigui els homes del castell i terme pels crims comesos allŕ, els pot fustigar, és a dir, escobar, sempre que no sigui atroçment, fustigant-los al dit castell i el seu terme.  

Jaume Marquilles. Comentari a l'usatge 114

 

tornar

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona. Fragment de la biga de la passió. Principis del segle XIII. MNAC. Foto (Mérida/Sagristŕ/Calveras).

 

Amb la feudalització augmenta la divisió social i la noblesa consolida la seva dominació sobre la pagesia.  Els senyors dels castells termenats van adquirir tres formes de domini : el personal, damunt del pagesos; el territorial, damunt de les terres i el banal.  La senyoria banal era la potestat de donar una ordre o manament als seus camperols sota una amenaça de cŕstig als infractors. 

L'avanç del poder senyorial al llarg dels segles XI i XII fou imparable i va culminar a la reunió de Cervera de l’any 1202, en la qual els nobles aconsegueixen el dret a castigar amb impunitat, per mitjŕ de l'anomenat ius maletractandi (dret a maltractar).

 

Si els senyors maltractessin els seus pagesos o els prenguessin els seus béns, tant els que estan en pau i treva com els altres, de cap manera no intervingui el senyor rei en res.

Any 1202. Constitució de les corts de Cervera. Cortes de los antiguos reinos… Vol. I Pŕg. 86.

 

tornar