Vols saber quines formes de repressió exercia el senyor feudal?

Quines altres utilitats podia haver tingut aquest espai?

[...] es queixa el senyor Guillem Ramon de Castellví contra el seu castlà Berenguer de Castellví que prengué una dona pròpia, que la tancà en una tàvega i que pel seu rescat ella hagué d'esmerçar tots els seus béns; a una altra dona, li tallà el nas; després prengué un home seu […] i sense corda ni escala el féu llançar en una tàvega, a conseqüència d'això, morí al cap de poc temps; prengué encara una altra dona i volgué tancar-la en una tàvega, ella, plena de temor i contra la seva voluntat, pagà tot el que pogué pel seu rescat.

Any 1157. Relació de queixes contra les violències fetes pel castlà de Castellví de Rosanes. Catalunya romànica. Vol. XX Pàg. 302.

Els senyors disposaven de diverses formes de repressió, però sens dubte la més terrible era la tàvega. Normalment la presó medieval  no és un càstig.  El reu roman a la presó en espera d’un judici, de pagar un rescat o compensar econòmicament un delicte. La funció d’una tàvega subterrània queda molt ben descrita en la querimònia que ha recitat la veu i també en aquesta altra:

Aquest any han violat l'església de Sant Pere, que degut a les seves follies i bogeries la casa de Sant Pere fou trencada, robada i cremada […] Ens queixem d'altres malifetes:[...] Van anar a casa d'en Guillem de Margenedes i es van quedar els seus porcs, els seus bous i tot el que van trobar. Van tornar al mas de la Muntada i van prendre a l'home a més dels béns, el van retenir pres sis setmanes, i després li van fer jurar sobre Sant Cristòfol de Busa que no es querellaria contra ells. Això li van fer a aquell home sense cap culpa, que no la tenia.  Després van agafar un jove que es deia Joan de Santcliment, natural de La Corriu, va oposar resistència, el van agafar pels collons, que quasi el maten, i el van tenir pres i quan el van deixar anar van prendre tot el seu, sense cap culpa, que no la tenia [..]  Any 1180 Queixes dels pagesos de Sant Pere de Gaudescales (Solsonès) per les violències rebudes. Pere Pujol. Pàg. 13-14.  

Després de ser aprovat el dret a maltractar, l’any 1202, no es poden trobar ja documents d’aquest tipus queixant-se contra els senyors dels castells.

En els seus orígens aquest espai podia haver estat una sitja o una cisterna. 

A la foto podem veure l'estat actual i les seves reduïdes dimensions.

Més endavant, al segle XI, quan es va edificar l'altre sector del castell que incloïa uns grans dipòsits de queviures i una cisterna construïda al peu de la torre, aquest espai es reconvertí en una tàvega o presó del castell.  Aquí el senyor exercia la seva funció repressiva sobre els sotmesos.

Si els senyors maltractessin els seus pagesos o els prenguessin els seus béns, tant els que estan en pau i treva com els altres, de cap manera no intervingui el senyor rei en res.

Any 1202. Constitució de les corts de Cervera. Cortes de los antiguos reinos… Vol. I Pàg. 86.

Amb la feudalització augmenta la divisió social i la noblesa consolida la seva dominació sobre la pagesia.  L'avanç del poder senyorial al llarg del segle XI fou imparable i va culminar a la reunió de Cervera de l’any 1202, en la qual els nobles consoliden el feudalisme, amb el ius maletractandi (dret a maltractar).