Qui construïa aquests castells?

Amb quines tècniques i materials es treballava?

Els senyors manaven construir els castells als pagesos de les seves terres, de tota manera la direcció de l'obra la deuria portar un mestre d'obres expert.

Quan es bastia el castell o s’hi feien obres d’ampliació o reparació el castlà feia conduir el seus pagesos a l’obra, acompanyats pel batlle.

A l'àrea mediterrània la construcció d'edificis es basava en la utilització de la pedra com a material principal.

 Aquesta pedra podia estar més o menys tallada o en brut.  Entre les pedres es podia emprar morter de calç i sorra, fang o res, seguint la tècnica de la pedra seca heretada de les construccions ibèriques.

Hi ha una gran diferència entre les construccions populars i les senyorials o religioses.   Les populars solen estar fetes amb un sòcol d’uns vuitanta centímetres de pedra i la resta sovint amb tàpia o amb pedres sense desbastar i amb escassa o nul·la presència de calç entre els diferents blocs de pedra.  Les esglésies i els castells acostumen a estar fets amb pedres ben tallades, de tamanys regulars i amb un morter ric en calç.

Per pujar els murs dels castells es feien dues parets que definien l'amplada del gruix del mur i entremig es reomplia amb pedres sense tallar barrejades amb el morter de calç i sorra. Les cobertes solien ser de llosa, tot i que a partir del segle XIII es generalitzarà l'ús de la teula àrab -la que coneixem en l'actualitat- la qual farà més lleugeres les cobertes. Algunes arcades i voltes s'encofraven per donar-los més solidesa.

La fusta era, també, un material imprescindible en la construcció, especialment per l'embigat, però també per a fer estructures complementàries com passeres, escales, portes, etc. 

El ferro serà cada vegada més emprat en la construcció per a fer reixes, frontisses, clavetejats de portes, teieres i suports de torxes, entre altres complements.

Quan en el predit castell de Milany sigui necessari fer-hi obres, per ordre del castlà del predit castell, els batlles que estiguin en tot el predit honor, condueixin els homes a l'obra, i ningú, per cap concepte, no hi falti, excepte un per a portar calç i un altre per a portar queviures [...] així mateix, els batlles és preceptiu que portin tots els homes armats per defensar-se i per castigar els seus enemics quan sigui necessari [...] Però pel superior cens o servei que s'estipula, els homes de la parròquia de Sant Julià de Vallfogona no facin servei al predit Ramon Ponç sinó de les cinc sobredites garbes que li donaven, i alberga a un cavaller amb la seva cavalleria, i arena per a l'obra del predit castell, i una cuixa de vaca. 

Any 1195. Escriptura de pacificació i concòrdia del castell de Milany (Ripollès). Catalunya romànica. Vol. X.  Pàg. 454.