Al seu testament, Arsenda d'Àger dóna a l'Església els seus perfumadors. Per què?

El meu perfumador d’or el deixo a Sant Pere (d’Àger) , per tal que pengi davant el seu altar juntament amb el perfumador que és ple d’olors i és semblant a un codony [...] I el meu perfumador de plata que pengi davant l'altar de Sant Miquel de Montmagastre.

Any 1068. Testament d’Arsenda d’Àger. Pere Sanahuja. Pàg. 339. (El document sencer el trobareu a les activitats) 

Arsenda d'Àger és una dona religiosa. Distribueix els seus béns i possessions entre esglésies i monestirs i deixa constància de la seva fe per un mitjà ben original, fa una donació (els perfumadors) amb un clar simbolisme religiós.  Imagina els seus perfumadors com a protagonistes de la fi dels temps. Ho havia llegit a l’Apocalipsi:

Aquesta és una pàgina del Beatus de la Seu d'Urgell. Representa la obertura del cinquè segell . El dibuix és molt simbòlic. Està dividit en tres espais perfectament diferenciats. A dalt hi ha un altar d'or sota uns perfumadors que pengen del sostre. Al mig, les ànimes dels justos, representades per ocells. A baix hi ha els cossos que estan a la terra, els quals preguen i canten al costat d'un altar amb perfumadors. Tot està preparat en espera del judici final.

Va arribar un àngel i es va posar dret al costat de l'altar amb un braser d'or i li van ser donats molts perfumadors per unir-los a les oracions de tots els sants sobre l'altar d'or que està davant del tron.  El fum dels perfumadors va pujar, amb les oracions dels sants, de la mà de l'àngel a la presència de Déu.

Apocalipsi. 8,3-5  

Arsenda no improvisa, el seu testament és pensat, madurat, imaginat des de  feia temps. Cada vegada que mirava els seus perfumadors els imaginava  suspesos davant l’altar, com descriu l’apòstol.  Potser havia vist el Beatus que es conserva a la catedral de la Seu d'Urgell; per mitjà del seu text i les seves imatges troba el simbolisme per expressar els seus pensaments i sensacions religioses. Destina al culte diví objectes del seu ús personal, reproduint de manera gràfica el que passaria just abans de sonar las trompetes del Judici Final.

Aquesta dama medieval és capaç d'envoltar-se d’objectes d’un clar valor simbòlic. Fa de les coses quotidianes un món transcendent. Vol tenir un lloc entre els justos quan arribi el Judici Final i tria un objecte personal per donar-lo a Déu;  si compleixen el seu desig testamentari, i creu que ho faran, els seus perfumadors estaran davant l’altar el dia del Judici Final.  Reprodueix al peu de la lletra la cita apocalíptica.