|
Música de fons:
Ara
lausetz, lausetz. Anònim. 1250. Sant Joan de les Abadesses.
|
En aquesta barra es penjava la roba abans d’anar
a dormir.
|
Vols saber què en deia el pensament mèdic? I la moral sexual de l’Església?
|
En aquesta època trobem una sexualitat que s’expressa amb franquesa. La sexualitat es considera una part de la vida i de la societat. |
La gent anava al llit nua, exceptuant un capell de roba fina que es duia per mesura d’higiene. Posar-se al llit amb la camisa era interpretat com un rebuig sexual envers la parella. |
A mesura que
avancem en el temps l’Església, molt lentament, imposa el seu sistema de
control sobre la sexualitat. Alcuí
de York deia, al segle IX, que la terra estava absolutament submergida en una
innundació de fornicacions, adulteri i incest. |
Què pensava del plaer i del sexe una abadessa alemanya del segle XI? |
Aquests són alguns fragments dels escrits de Santa Hildegarda de Bingen. Descripció
del coit: Quan la dona s’uneix a l’home, la calor del cervell d’aquesta, que té en si el plaer, li fa assaborir a ell el plaer en la unió, i ejacular el seu semen. I quan el semen ha caigut en el seu lloc, aquesta fortíssima calor del cervell l’atrau i el reté en ell [...] Com pots veure, segons ella, el plaer tenia un origen mental, no físic. L’amor
masculí i el femení: L’amor de l’home, en comparació amb
l’amor de la dona, és en la seva ardor com un foc d’ardents muntanyes, que
és difícil d’apagar, no com el foc de llenya que s’apaga fàcilment. Però
l’amor de la dona, comparat amb l’amor de l’home, és com la suau escalfor
que ve del sol i dóna fruits. Observa com reconeix que hi ha una sexualitat
femenina i una altra de masculina. Hildegarda
de Bingen (1098-1179).
Peter Dronke.
Pàg. 243- 244. |
Es considerava que la continència sexual era insana. Els metges recomanaven als seus pacients freqüents relacions sexuals, perquè restringir les expresions de conducta sexual podia conduir a diferents situacions: homes i dones que escapaven de les normes, enganys, malalties mentals, al·lucinacions i fantasies sexuals. En canvi, l’Església creia que aquestes fantasies eren causades per la visita nocturna de dimonis.
|
Els moralistes eclesiàstics creien
que l’acte sexual s’havia d’evitar com les plagues, excepte per a
reproduir l’espècie. En
aquest cas, s'havia de fer dins del matrimoni i sense intenció d'obtenir-ne
plaer. L’Església recomanava que fins i tot l’acte sexual es
fes
a través d’una barrera de roba, una pesada camisa de dormir que hauria
de dur la dona per tal de refusar el plaer. Això,
però, no es complia en la realitat quotidiana. Especialment condemnada era l'homosexualitat masculina. L'homosexualitat femenina en aquell temps era més tolerada i l’Església no la
considerava greu abans dels vint-i-cinc anys. L’Església vigilava la conducta sexual dels
fidels per mitjà de la confessió. Els eclesiàstics disposaven de llibres
penitencials on es descrivia amb tot detall les diverses pràctiques sexuals de
la gent, amb le seves corresponents penes i penitències que s'havien d'aplicar
en cada cas.
En alguns d'aquests llibres s’afirmava que besar-se i pensar en relacions sexuals era
pecat. L’Església prevenia especialment sobre la naturalesa femenina i la perillosa sexualitat de les dones. El valor més important per a una noia era la virginitat. Es creia que les dones es podien mantenir verges només per ignorància, ja que si coneixien el sexe, llavors es revelarien els seus instints sexuals i es tornarien insaciables, amb perill per l’home de ser esgotat fins a la impotència. L’Església presenta les verges com a nòvies de Crist. Qui comet acte sexual amb una verge realitza adulteri contra Crist. També en l’imaginari medieval eren les verges les qui domesticaven dracs i unicorns. |