El gust per la guerra

[...] i em plau quan veig sobre els prats tendes i pavellons fermats; i tinc gran alegria quan veig pels camps arrenglerats cavallers i cavalls armats.

Soldats. Beatus de la Seu d'Urgell. Segle X. MDSU

I em plau quan la cavalcada fa les gents i l’haver fugir; i em plau quan veig darrere d’ells gran quantitat d’armats venir junts;

Setge de Jerusalme. Beatus de la Seu d'Urgell. Segle X. MDSU.

i em plau en el meu cor quan veig forts castells assetjats, i els barris trencats i enfonsats i veig la host al ribatge, que és tota envoltada d’un clos de fossats amb llices tancades amb forts pals.

Tapís de Bayeux. Segle XI. Bayeux. Amb autorització de la ciutat de Bayeux.

I també em plau el senyor quan és el primer a envair a cavall, armat sense por, que així fa els seus enardir amb prova de vassallatge.

I quan la lluita és iniciada, cadascú ha d’estar aprestat i seguir-la amb alegria, que cap home no és gens preuat fins que molts cops ha rebut i donat.

Maces i espases, elms de color, escuts trencats i desguarnits, veiem en començar la lluita i molts vassalls alhora ferir, així van errant els cavalls dels morts i dels ferits.

Bayeux. Fragment del tapís. Segle XI. Autorització Ciutat de Bayeux.

I quan a la lluita entra cada un dels homes de paratge no pensa sinó a tallar caps i braços, que més val mort que viu vençut.

I us dic que és un plaer millor que menjar, beure i dormir, quan sento cridar “A ells !” d’ambdues parts, i sento renillar els cavalls folls pel l’ombratge, i sento cridar “Ajudeu! Ajudeu!”

i veig caure pels fossats petits i grans per l’herbatge, i veig els morts que pels costats tenen clavades les llances amb els penons.

Barons poseu en guàrdia castells i viles i ciutats abans que algú no us faci la guerra. "Papiols" (és el joglar del trobador) amb bona gana vés-te’n de pressa a en "Si-i-no" (el rei Ricard Cor de Lleó ) i li dius que massa estem en pau.

Bertran del Born. Bé em plau el gai temps de pasqua. Segona meitat del segle XII.

Qui era aquest trobador que en comptes de cantar l’amor cantava la guerra?

El trobador Bertran del Born va néixer en una data indeterminada, entre 1159 i 1195, i va morir el 1215. Pertanyia a la petita noblesa del Perigord (comarca del NE d’Occitània) i fou un home violent conegut com el cantor de la guerra. Va intervenir i va sostenir nombroses lluites. S'enfrontà amb els seus germans per l’herència. Participà en el context de las guerres familiars entre els Plantagenet. També fou enemic del rei Alfons I de Catalunya (II d’Aragó, dit el Trobador) a qui va criticar durament en algunes de les seves poesies.

Era senyor del castell d 'Autafort i segurament va rebre el sobrenom de Born perquè feia referència a la seva passió per la lluita, ja que el Born és el clos on tenien lloc els torneigs.

Tot i haver-se retirat a un monestir per passar-hi els darrers anys de la seva vida, el poeta italià Dante, a la Divina Comèdia, situa Bertran del Born a l’infern, on apareix amb el seu propi cap tallat i duent-lo a la mà fent-li de fanal com a càstig infernal atorgat als violents instigadors de guerres.

Vaig veure [...] un cos sense cap que caminava [...] amb el cap tallat a la mà i agafat pels cabells, com si fos una llanterna, i ens mirava dient: "Pobre de mi !" [...] Sapigueu que sóc Bertran del Born, aquell que va donar mals consells al rei [...] enemistant entre si el pare i el fill [...] (es refereix a les guerres entre els Plantagenet) I perquè vaig separar persones tan properes [...] per això es compleix en mi la pena que vaig imposar a d'altres [...]

Dante Alighieri. La Divina Comedia. Cant 28.

Si has llegit la poesia, jutja tu mateix si Dante tenia raó.