En la pràctica anterior hem partit de animacions ja fetes. Si bé és veritat que saber dibuixar permetrà que les animacions que fem siguin més boniques i vistoses, el fet de no dominar el dibuix no ha d'impedir que puguem desenvolupar bones animacions. Cal fer moltes proves i tenir clar què és el que es vol fer. En aquestes dues pràctiques treballarem amb els elements i figures bàsiques geomètriques per tal d'entendre i acostumar-nos a les característiques i lleis de l'animació.

Farem servir el punt i la línia, que són els elements bàsics geomètrics que posteriorment desenvolupen les formes més complexes.

Flash com la majoria de mitjans audiovisuals i programes gràfics, treballa sobre un sol pla, és a dir, només té les dues coordenades: amplada ( X) i alçada (Y) . És un programa d'animació en 2D. La profunditat o tercera coordenada (Z) s'obté, com en el dibuix, a partir de la perspectiva i dels diferents escalats dels objectes.

Els objectius d'aquesta pràctica són:

 » Obriu el programa Flash i amb les preferències predeterminades del programa feu  un rectangle amb color negre de fons i sense traç. Anomeneu a aquesta capa  fons i bloquegeu-la  , ja que no caldrà treballar amb ella.

 » Activeu les opcions Ver/Cuadrícula/ Mostrar cuadrícula i Ajustar cuadrícula i    també Ver/Reglas.

 » Inserteu una capa nova i anomeneu-la Punt.

 » Dibuixeu un cercle d'uns 36 píxels o dos quadrícules de diàmetre. Desactiveu el color de traç i escolliu el color de fons que vulgueu, però penseu que el fons de l'escenari serà negre, amb la qual cosa el color de fons del punt millor que sigui clar. Situeu-lo en la part central de l'esquerra. ( X=0, Y=180)

 » Per tal de comprovar totes aquestes dades podeu obrir el pannell d'Informacions que es troba a Ventanas/Paneles/Info.

 » Deseu aquest fitxer a la carpeta flash com a punt.fla

 • Hem dibuixat un punt clar sobre un pla fosc. Però no ho hem fet centrat, sinó que l'hem desplaçat a una banda i a mitja alçada, tot deixant un espai possible per desplaçar-se.

 • Anem a fer la primera i més senzilla animació. Traslladar un punt d'una posició a una altra i posteriorment el farem tornar a lloc. Ho farem mitjançant la tècnica d'interpolació de moviment. Crearem un punt d'inici i de final iguals i un d'intermedi al final del recorregut. Seguirem treballant amb l'animació "punt".

 » Inseriu Crear Interpolación de movimiento al fotograma 1 ,així tots els nous  fotogrames que feu tindran aquesta característica.

 » Inserteu un fotograma clau (F6) en la casella 48.

 » En la pista del fons inserteu un fotograma normal (F5) també a la casella 48.

 » Ja teniu la posició inicial i final. En el fotograma 24 moveu el punt fins a portar-lo  a la banda contrària d'on és. Si premeu la tecla Shift a la vegada que el moveu, el  recorregut del punt serà en línia recta o de 45º.

 » Deseu aquesta animació com a punt1.

 • Heu creat una translaciód'un punt entre dues posicions, sobre una línia imaginària. Però a la vegada hem fet que tingui dos sentits: un d'esquerra a dreta (l'ordre de lectura visual i de les agulles del rellotge), que sembla que sigui cap endavant, i un altre de dreta a esquerra, que sembla que sigui cap enrere, i més si abans hi ha un primer moviment.

 • Aneu ara a crear un recorregut del punt a partir de nous fotogrames claus. En l'anterior cas només heu mogut el punt sobre l'eix X, ara ho fareu sobre l'eix Y, és a dir, li donareu canvis d'alçada, el moureu sobre una segona dimensió.

 • Creareu un fotograma clau en la part superior a la meitat del primer recorregut
 i un altre en la part inferior al segon recorregut.

 • Treballareu a partir del fitxer punt1.

 » Al fotograma 12 feu un nou fotograma clau situat a la mateixa coordenada X però a la part superior Y, és a dir Y =0, aproximadament. Només caldrà que arrossegueu el punt cap a aquesta coordenada.

 » Al fotograma 36 feu un nou fotograma clau situat a la mateixa coordenada X, però en aquest cas a la part inferior, és a dir Y= 400 aproximadament.

 » Deseu el fitxer com a punt2

 • Acabeu de moure el punt sobre un pla . Amb un primer moviment de tipus ascendent i un segon de tipus descendent. A més heu creat un recorregut delimitat per uns segments que ens marquen una forma. Com que són quatre segments serà un tetràedre, en el nostre cas un rombe.

 • Fins ara heu treballat amb dues dimensions. Heu fet moure, baixar i pujar el punt. Ara el farem moure en la tercera dimensió ( Z) apropant-se i allunyant-se. Per fer això caldrà que escalem el punt per tal de donar la sensació de llunyania i proximitat. En la part superior reduirem el punt fins 1/10 part i a la inferior l'augmentarem el doble. Hi ha diferents maneres d'escalar un objecte.

 » En el fotograma 12 activeu l'opció Modificar/transformar/Escalar y rotar. En el quadre corresponent a l'escala anoteu un 10 (es referirà al % ). Una altra opció és activar el pannell de transformar que està al darrere del pannell Info. Ventanas/Paneles/Transformar. En aquests cas sortiran les dades d'amplada i alçada, les quals podrem variar. La tercera opció d'escalar és fent clic al botó secundari del ratolí. En aquest cas ho haurem de fer directament sobre la figura, prement sobre qualsevol dels quatre quadrats blancs que s'activen al voltant de l'objecte.

 » En variar l'escala és probable que canviï la posició de l'objecte en relació al límit del pla. Cal readaptar la posició una miqueta per fer-la coincidir amb el límit.

 » En el fotograma clau 36 escalem el punt el doble. Es a dir un 200 %.

 » Deseu el fitxer com a punt3

 • Acabeu de moure el punt sobre un espai figurat. El primer moviment ascendent va lligat a l'allunyament d'un objecte, mentre que el descendent va lligat a l'aproximació. Podeu provar d'invertir els termes i veureu com la sensació és molt diferent.

 • Fins ara heu mogut un objecte en espai. En aquesta part de la pràctica intentarem donar vida a aquest objecte. Per això simularem moviments propis de l'objecte. En animació és molt comú deformar els objectes per crear sensació de moviment. En el nostre cas, quan el punt xoqui amb els límits del pla deformarem el punt. En les dues posicions laterals escalarem l'amplada el 50 %. A la posició superior, com és molt petita, la deixarem igual i la inferior la deformarem amb dos nous fotogrames que esbiaixaran la figura.

 • Partireu de l'animació punt 3.

 » En els fotogrames 1, 48 (en realitat és el mateix fotograma repetit) i 12 caldrà que escaleu d'amplada a la meitat. Ho podeu fer numèricament al pannell transformar o variant la caixa d'escalar en el punt quadrat superior central. Recordeu rectificar la posició per justificar el punt al límit del pla.

 » Pel que fa al fotograma 36 caldrà que primer escaleu l'alçada també un 50% aproximadament.

 » Ara fareu l'efecte d'esbiaixar. Caldrà que feu dos fotogrames clau nous, el 34 i el 38, dos abans i després del 36. Feu clic al punt al fotograma 34. Activeu l'opció Sesgar del pannell de Transformación. En la primera casella, que és la d'esbiaixar en X, apunteu 30, que indicarà els graus d'angulació.

 »Feu el mateix amb el fotograma 38, però en aquest cas apunteu -30.

  
• Heu creat un objecte amb característiques pròpies. Podeu modificar aquestes característiques i crear-ne de noves. El primer i últim fotograma són repetits, podríeu eliminar un dels dos i no es notaria el fre inicial. També podeu fer d'altres variacions i crear el vostre propi moviment. La millor manera d'aprendre és fer moltes proves i buscar solucions a les propostes que ens fem.

.