La primera de les seccions d'aquest itinerari transcorre de manera descendent per una costa. És un espai obert on la vegetació que hi domina és la característica de les brolles calcàries de la zona, amb un important estrat arbustiu compost de garric (Quercus coccifera), argelaga (Genista scorpius), espígol (Lavandula angustifolia), espernallac (Santolina chamaecyparissus), timó (Thymus vulgaris), corner (Amelanchier ovalis) i esbarzer (Rubus ulmifolius) entre altres espècies. L'estrat herbaci està dominat per la jonça (Aphyllanthes mponspeliensis) i el fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides), i hi trobem espècies com la polígala calcària (Polygala calcarea), la potentil·la verna (Potentilla verna), la maleïda (Linum tenuifolium), l'heliantem tomentós (Helianthemum nummularium) i l'herba negra (Knautia dipsacifolia). Aquesta secció té una distància aproximada de 90 metres.
 

 Aquesta secció s'inicia quan, pel corriol per on descendíem, arribem a una pista molt poc transitada que puja des de Cal Xero Vell i que anirem seguint durant uns 50 metres. La presència de la pista fa que la vegetació principal sigui la característica de vorada de bosc, amb esbarzers (Rubusulmifolius), roser caní (Rosa canina) i arç blanc (Crataegus monogyna), i també garrics (Quercus coccifera) i alzines (Quercus ilex). Al mig de la pista hi floreixen plantes com la corretjola (Convolvulus arvensis), la centàurea (Centaurea sp.), el trèvol de prat (Trifolium pratense), i diversos plantatges (Plantago media, Plantago lanceolata).
 

Aquesta secció s'inicia quan deixem el corriol que marxa pel vessant i enfilem amunt la costa, primer per un espai obert (amb un elevat recobriment de jonça i on  ho són freqüents les orquídies) i més tard per indrets on l'estrat arbori i arbustiu prendran protagonisme a l'herbaci. És en aquest segon tram de la secció on trobem pi roig (Pinus sylvestris), alzina (Quercus ilex), boix (Buxus sempervirens), corner (Amelanchierovalis), tortellatge (Viburnum lantana), garric (Quercus coccifera), olivereta (Ligustrum vulgare), ginebre (Juniperus communis), argelaga (Genista scorpius), coronil·la boscana (Coronilla emerus), espernallac (Santolina chamaecyparissus), esbarzer (Rubus ulmifolius), entre altres espècies. En l'estrat herbaci, a més a més de la jonça, hi trobem panical (Eryngium campestre), timó (Thymus vulgaris), heliantems (Helianthemum spp.), i en els indrets més humits l'herba fetgera (Hepatica nobilis), el marxívol (Helleborus phoetidus) i l'heura (Hedera helix). És, per tant, una secció on els estrats arbori i arbustiu alt hi prenen el principal protagonisme. Al final de la secció haurem recorregut uns 70 metres i ens trobarem en un prat per on transcorre la secció 4.
 

 Aquesta és la més oberta de totes les seccions que conformen aquest itinerari. Es tracta d'un prat que amb un suau pendent ens anirà acostant cap al punt inicial de l'itinerari i on la vegetació que hi domina és principalment herbàcia, tot i que a les vores del prat (i principalment cap al final, on aquest s'estreteix) la tanca arbustiva és important, amb esbarzers, rosers boscans i vidalba principalment. Entre les espècies més freqüents d'aquest prat destaquen la margarida perenne (Bellis perennis), el ranuncle bulbós (Ranunculus bulbosus), la verònica austríaca (Veronica austriaca), el plantatge mitjà (Plantago media), la corretjola (Convolvulus arvensis), l'herba negra (Knautia dipsacifolia), la milfulles (Achillea millefolium), el gram negre (Potentilla reptans) i la prunel·la vulgar (Prunella vulgaris). Al final del prat una noguera ens marca el final de la secció 4 i l'inici de la secció 5. En total la distància aproximada d'aquesta secció és de 55 metres.