La primera de les seccions d'aquest itinerari es localitza en un fenassar que, degut a la seva proximitat a la zona urbana, és sovint dallat.  L'itinerari transcorre pel vessant de la muntanya en direcció SE, guanyant alçada de manera molt i molt suau. Al final uns graons rocosos ens porten al camí que puja des de Puig-reig fins a la carena del Serrat de l'Oca, i que ja formarà part de la secció 2. La vegetació que trobem  en aquesta secció està dominada pel fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides) i la jonça (Aphyllanthes monspeliensis) en l'estrat herbaci, on també hi trobem orelles de llebre (Bupleurum rigidum), heura (Hedera helix) i, en els punts més humits, la molsa Pseudoscleropodium purum. L'estrat arbustiu, no gaire abundant però sí divers, presenta romaní (Rosmarinus officinalis), botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), argelaga (Genista scorpius), olivereta (Ligustrum vulgare), boix (Buxus sempervirens) i espernallac (Santolina chamaecyparissus).
En el tram final d'aquesta secció és on trobem representants de l'estrat arbori: roure martinenc (Quercus humilis), pinassa (Pinus nigra) i alzina (Quercus ilex). La longitud d'aquesta primera secció és d'uns 25 metres i el desnivell que supera és d'uns 5 metres.
 

La segona secció transcorre per un tram del camí que puja des de Puig-reig a la carena. És una zona més aviat pedregosa i oberta, on hi predominen els arbusts a banda i banda de camí, un camí molt erosionat degut a la freqüentació humana (en alguns sectors hi sovinteja el pas de motos) i també pel seu pendent ja que el camí guanya alçada de manera decidida. Alguns dels arbusts que hi trobem ja han aparegut a la primera secció com l'espernallac (Santolina chamaecyparissus) i l'argelaga (Genista scorpius), però també n'apareixen de nous: el timó (Thymus vulgaris), el garric (Quercus coccifera), l'aspró (Lithospermum fruticosum), la sempreviva borda (Helichryssum stoechas) i l'argelagó (Genista hispanica). A mesura que pugem els arbres es fan més i més abundants i entre ells destaquem l'ametller (Prunus dulcis) i el roure martinenc (Quercus humilis). L'estrat herbaci no té la importància que tenia a la secció 1 ni la que tindrà a la secció 3 i es caracteritza per la presència de fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides) i llistó (Brachypodium retusum). Aquesta segona secció té una longitud aproximada de 50 metres.
 

Aquesta secció comprèn dues feixes abandonades que són ocupades actualment per la vegetació dels marges.  El recorregut, per tant, és planer i només es veu alterat pel desnivell que cal superar per passar d'una feixa a l'altra. La vegetació que hi predomina (herbàcia i arbustiva) presenta un elevat recobriment (gairebé del 100%). Hi prenen especial importància, en l'estrat herbaci, el fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides), el llistó (Brachypodium retusum) i la jonça (Aphyllanthes monspeliensis). També hi trobem el gram d'olor (Dactylis glomerata), el fonoll (Foeniculum vulgare), el panical (Eryngium campestre) i la lleterassa (Euphorbia cyparissias). En la feixa superior les espècies arbustives hi són predominants, i així trobem garric (Quercus coccifera), llentiscle (Pistacia lentiscus), romaní (Rosmarinus officinalis), argelaga (Genista scorpius), timó (Thymus vulgaris), sempreviva borda (Helichrysum stoechas), botja peluda (Dorycnium hirsutum), botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), falla (Cephalaria leucantha) i espernallac (Santolina chamaecyparissus). Al final d'aquesta secció s'assoleix el punt més elevat de tot l'itinerari. La secció 3 té una longitud d'uns 45 metres.

La secció 4 s'inicia just acabada la secció 3 (un petit corriol n'indica la separació) i en el seu primer tram, d'uns 15 metres, presenta una vegetació semblant a la de la feixa superior de la secció precedent, és a dir, amb una predominància de l'estrat arbustiu. Després, i fins al final, transcorre per l'interior d'un bosquet dominat principalment per alzines (Quercus ilex) i roure cerrioide (Quercus cerrioides) i on també hi trobem pinassa (Pinus nigra) i pi roig (Pinus sylvestris). El sotabosc presenta plantes amants d'indrets ombrívols com el boix (Buxus sempervirens) i l'heura (Hedera helix), peró també hi penetren plantes de les brolles i vorades de bosc, com són l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'olivereta (Ligustrum vulgare), el romaní (Rosmarinus officinalis), el timó (Thymus vulgaris) i el llentiscle (Pistacia lentiscus). El corriol, en aquesta secció, va descendint d'una manera suau i quan arriba al final del bosc ha recorregut uns 50 metres.
 

La darrera de les seccions de què consta aquest itinerari transcorre per un ample camí obert, a banda i banda del qual ens apareixen les plantes típiques de les brolles i les joncedes esmentades en anteriors seccions (fenàs de marge, jonça, argelaga, botja d'escombres) i on cal destacar, per l'atracció que genera cap a les papallones quan és florit, la presència d'esbarzers (Rubus ulmifolius). Amb ell apareixen espècies de vorada de bosc com el roser boscà (Rosa canina) i la vidalba (Clematis vitalba), plantes de la brolla com el ginebre (Juniperus communis), plantes ruderals com l'erígeron (Erigeron canadense) i plantes dels fenassars com l'escabiosa (Scabiosa atropurpurea), aquesta darrera amb un nèctar molt estimat per moltes papallones. És, per tant, una secció amb gran moviment els dies assolellats quan aquestes plantes tan atractives estan ben florides (finals de maig i primers de juny). La secció 5 s'inicia amb un fort pendent descendent i acaba just quan el camí arriba a una bassa (sovint seca). Té una longitud d'uns 70 metres.